Selecciona Edició
Connecta’t

Grècia i els creditors acorden la creació del Fons de privatització

El dipòsit de garanties de béns públics tindrà una vida de 30 anys, seu a Atenes i estarà supervisat per Brussel·les

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, el 5 d'agost passat.
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, el 5 d'agost passat. AP

Les negociacions entre Grècia i la coneguda avui com quadriga (FMI, Comissió Europea, BCE i MEDE, Mecanisme d'Estabilitat) avancen "progressivament", repeteix contínuament l'Executiu comunitari. Les paraules, doncs, es van convertint en fets. Aquest divendres, les autoritats de totes dues parts assegudes a la taula de negociació van tancar el primer gran capítol d'aquesta nova sèrie: el Fons d'actius estatals, segons un document de treball intern —datat el 7 d'agost— al qual aquest dissabte ha tingut accés EL PAÍS.

El fons tindria una vigència de 30 anys, un valor de 50.000 milions d'euros, una seu a Atenes —i no a Luxemburg, com volien els creditors— i una supervisió total de la Comissió Europea. Aquestes són les característiques bàsiques que tindrà el fons estatal que Atenes i els seus creditors van acordar, segons aquest document amb prou feines de dues pàgines, divendres passat. Fonts diplomàtiques, no obstant això, prefereixen no cantar victòria abans d'hora i sostenen que "res estarà del tot acordat fins que tot, en el seu conjunt, estigui acordat".

El Fons, presumiblement, acollirà tots els béns susceptibles de ser privatitzats fins al 2045 com a empreses de l'Estat (OTE, l'Autoritat Portuària del Pireu), infraestructures públiques (ports, aeroports, ports esportius), i actius immobiliaris. "És possible", avança el document, que els recursos naturals (explotacions mineres i hidrocarburs) s'incorporin també a aquest dipòsit de garantia per fer front al deute que frega ja el 200% del PIB grec. Una altra font amb presència a les negociacions sosté, no obstant això, que "res està decidit del tot".

Tret que es signi l'acord i se sotmeti a votació parlamentària als països que ho requereixen (Finlàndia i Alemanya, entre d'altres), Atenes rebria un segon crèdit pont per afrontar les seves necessitats més peremptòries, entre elles la devolució de 3.500 milions d'euros al Banc Central Europeu, que venç el 20 d'agost. D'aquí la urgència expressada per totes dues parts per tancar l'acord.

Davant les crítiques que durant les últimes setmanes ha rebut el Govern hel·lè per la possible venda dels béns del país, el document matisa que "la transferència d'actius no significa necessàriament la seva venda", encara que adverteix que "alguns establiments poden ser venuts, uns altres poden tenir concessions a llarg termini i uns altres poden generar ingressos per al mateix Fons". La intenció de les autoritats hel·lenes és, no obstant això, fer tot el possible per evitar la veta dels actius públics. El Fons, d'aquesta manera, ha d'"inventar" maneres de tenir ingressos permanents. Un exemple seria el d'imposar una petita quota per cada contenidor transportat amb tren, o amb avió.

Com ja es va avançar al juliol, el 50% dels diners del Fons s'utilitzarà per a la recapitalització bancària, un 25% es dedicarà a la inversió productiva i l'altre 25% al pagament del deute.

L'existència d'aquest mecanisme de garantia de pagament —que durarà tres dècades per considerar-se un període de "respir" per a la creació d'ingressos en la propietat pública— era una de les condicions pactades a la cimera del passat 13 de juliol a Brussel·les, que va aconseguir desembussar la situació crítica cap a la qual avançava el país hel·lè. L'Executiu del primer ministre, Alexis Tsipras, i malgrat les crítiques de l'ala més radical del seu propi partit (Syriza), va acceptar, encara que les condicions estaven llavors per detallar. 

Aquest últim acord indica que les condicions del tercer rescat no estan lluny d'arribar a la fi. Fonts de l'Executiu comunitari insisteixen que dimarts que ve serà "decisiu" per determinar si es donen les condicions necessàries per signar un memoràndum d'entesa sobre el tercer rescat estimat ja en 86.000 milions —en aquest cas se celebraria un Eurogrup a final de setmana per ratificar l'acord— o si, en cas contrari, Grècia necessita del segon crèdit pont per fer front als seus pagaments més propers: 3.500 milions d'euros al Banc Central Europeu el 20 d'aquest mateix mes. "És un calendari ambiciós", adverteix Brussel·les.

Segons fonts properes a la negociació, hi hauria un principi d'acord sobre la modificació del règim fiscal agrari, la desregularització d'algunes professions ("professions tancades", en grec), que ha estat un cavall de batalla amb l'abans anomenada troica des del primer rescat, i també l'obertura dels comerços en diumenge, que té una forta oposició a Grècia des de l'Església ortodoxa a les pimes, informa María Antonia Sánchez-Vallejo. Temes, no obstant això, que queden pendents són les accions prioritàries que haurien de ser aprovades ara pel Parlament grec i quants fons rebria Grècia en aprovar-se el tercer rescat. Atenes espera rebre un total de 25.000 milions a final de mes, dels quals la meitat es farien servir per satisfer les obligacions del deute.