_
_
_
_
_

Mor Manuel Contreras, el cap de la policia secreta de Pinochet

El director de la DINA, condemnat a 520 anys per crims de lesa humanitat, mor als 86 anys a Santiago de Xile

Rocío Montes
Manuel Contreras, el 2004.
Manuel Contreras, el 2004.CARLOS BARRIA (REUTERS)

Manuel Contreras, condemnat a 520 anys de presó pels diversos crims de lesa humanitat que va comandar com a director general de la temuda Direcció Nacional d'Intel·ligència (DINA), la policia secreta de la dictadura d'Augusto Pinochet, ha mort aquesta nit a l'Hospital Militar de Santiago de Xile. Tenia 86 anys.

Afectat per diverses malalties com càncer de còlon, leucèmia, hipertensió i diabetis, el general en retir de l'Exèrcit estava reclòs al penal de Punta Peuco, però des del 28 de juliol estava hospitalitzat.

“Provoca frustració perquè, finalment, Contreras ha mort en una impunitat impresentable”, ha assenyalat Lorena Pizarro, la presidenta de l'Agrupació de Familiars de Detinguts Desapareguts (AFDD), després de la mort de la figura emblemàtica dels crims de la dictadura xilena. “El dolor que va viure Xile no desapareix perquè hagi mort el cap de l'aparell repressiu de Pinochet. Necessitem garantir que aquesta mena de fets no es tornin a repetir”, ha indicat la dirigent a Canal 13 de Xile.

Aquest divendres a la nit, a l'exterior de l'Hospital Militar de Santiago, una cinquantena de persones celebrava la mort de Contreras amb cava i tocs de clàxon: “Assassí, assassí”, cridaven els manifestants. Des de la mort de Pinochet el 2006, la cerimònia fúnebre del qual es va fer a l'Escola Militar, a la capital xilena no s'havien vist aquest tipus d'actes en contra d'alguna de les figures emblemàtiques de la dictadura. D'acord amb la informació de Gendarmeria, l'exmilitar va morir a les 22.30 h hora local i serà cremat en una discreta cerimònia familiar. Un decret emès durant el primer Govern de Michelle Bachelet (2006-2010) determina que cap militar que compleixi condemna per crims comesos durant la dictadura pot rebre honors castrenses.

En la seva última entrevista, concedida a CNN Xile el 2013 amb motiu de la commemoració dels 40 anys, Contreras va assegurar que la DINA no va estar involucrada en tortures. En aquella entrevista, l'exmilitar va indicar que ni la presidenta Michelle Bachelet ni la seva mare, Ángela Jeria, van estar recloses al centre de detenció Villa Grimaldi a principis del 1975. No obstant això, d'acord amb el testimoni de les dones, Contreras no només va estar present al lloc sinó que va suggerir que la Força Aèria de Xile, la institució on va treballar el pare de Bachelet, estava exercint pressions per a l'alliberament de les presoneres.

Contreras complia condemnes per delictes de lesa humanitat comesos després del cop d’Estat de l’11 de setembre del 1973

“Es va morir en la seva llei, desgraciadament. Espero que els militars que estan en la seva mateixa condició sentin el repudi que generen actualment en la societat xilena”, ha indicat el president del Partit Comunista, Guillermo Teillier, a Canal 13 de televisió.

Contreras complia condemnes per delictes com segrest, homicidi, associació i constrenyiments il·legítims, per violacions als drets humans comeses per agents de l'Estat des del cop del setembre del 1973. L'exmilitar, que sempre va mantenir una actitud desafiadora i mai va tenir signes de penediment pels crims que va liderar com a cap de la DINA, tenia 59 processos pendents més i nou condemnes a mesures alternatives de reclusió.

L’exmilitar mai va mostrar senyals de penediment pels crims que va liderar com a cap de la DINA

La mort de Contreras es produeix, justament, quan els drets humans ocupen novament l'agenda política xilena. Fa dues setmanes, un exmilitar va trencar un pacte de silenci i va permetre que la justícia reobrís després de 29 anys un dels casos simbòlics de la repressió, conegut com el cas Cremats. La decisió dels tribunals, que va acabar amb dotze militars en retir processats, va provocar que organismes de drets humans i partits d'esquerra instessin l'Exèrcit a lliurar informació sobre el parador dels detinguts desapareguts i posés a disposició les persones vinculades amb els crims de lesa humanitat. La Comissió de Defensa de la Cambra de Diputats va citar per a dimarts que ve, 11 d'agost, els comandants en cap de l'Exèrcit, l'Armada i la Força Aèria per interrogar-los sobre les dades que possiblement tenen sobre els atemptats contra els drets humans durant la dictadura xilena (1973-1990).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rocío Montes
Es jefa de información de EL PAÍS en Chile. Empezó a trabajar en 2011 como corresponsal en Santiago. Especializada en información política, es coautora del libro 'La historia oculta de la década socialista', sobre los gobiernos de Ricardo Lagos y Michelle Bachelet. La Academia Chilena de la Lengua la ha premiado por su buen uso del castellano.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_