Selecciona Edició
Connecta’t

Els partits desconfien de la reforma constitucional oferta pel PP

El PSOE recorda que el PP ha frenat aquesta legislatura totes les iniciatives en aquest sentit

Rajoy, esmorzant durant les seves vacances a Pontevedra.
Rajoy, esmorzant durant les seves vacances a Pontevedra. EFE

La possibilitat que el PP proposi una reforma constitucional en la propera legislatura, que capitalitza l'agenda política, provoca les reticències de la resta de partits. El projecte, acceptat divendres pel mateix Mariano Rajoy, és vist amb desconfiança pel PSOE que recorda que el PP ha frenat aquesta legislatura totes les iniciatives en aquest sentit. Per exemple, els populars van bloquejar al Congrés una iniciativa del PSOE per crear una subcomissió que estudiés una possible reforma de la Constitució.

Els altres partits van desconfiar dissabte de l'oferta de reforma constitucional feta divendres per Rajoy per a la propera legislatura. Així, Isabel Rodríguez, membre de la direcció del PSOE va assegurar que el president “de nou arriba tard, malament i a rossegons” i que suposa “l'última mentida de Rajoy” i “un nou ardit per intentar esgarrapar algun vot”. En la seva opinió, “cada vegada que hi ha eleccions, té una nova ocurrència, i en la seva irresponsabilitat com a governant potser ens presenta uns Pressupostos Generals de l'Estat en ple estiu i abans de les eleccions “una reforma constitucional”. Segons el parer del PSOE, Rajoy “sap les dificultats del seu partit i comet la irresponsabilitat de tractar un tema tan important en clau electoralista i de partit”.

La diputada va recordar que el PSOE enarbora una proposta de reforma de la Carta Magna des de fa molts mesos, per això va registrar al desembre la creació d'una subcomissió al Congrés que va ser rebutjada pel PP. Es per això que la parlamentària planteja a l'Executiu central que “si de debò vol treballar” en la reforma accepti i “es posi a treballar” en la subcomissió parlamentària.

La dirigent socialista s'ha mostrat convençuda que la reforma es farà “en la propera legislatura” sota un govern socialista i que al PP no li quedarà més remei que sumar-s'hi.

La proposta de Duran

Per la seva banda, el president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar que no sap “si el PP, amb la seva proposta, vol racionalitzar o recentralizar l'Estat de les autonomies”. En declaracions a Efe, Duran va precisar que no entén “el sentit” de la proposta del PP i que ho proposi quan falten quatre dies per a les eleccions catalanes”. “Crec que la millor solució per a les demandes de Catalunya no passa tant per una reforma constitucional com per afegir a la Constitució una disposició addicional que reconegui l'específica identitat de Catalunya”, va afegir.

D'aquesta disposició addicional, va assegurar Duran, se n'ha de derivar “una garantia constitucional com a mínim per a matèries com la llengua, la cultura, l'ensenyament i la projecció internacional”. “Òbviament, això hauria d'anar acompanyat d'un acord de finançament que redueixi sensiblement el dèficit fiscal català”, va concloure insistint que hi ha una via de solució entre “l'independentisme i l'immobilisme, entre els que ho volen trencar tot i els que fan tot i més per provocar la ruptura”.

La ministra d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Isabel García Tejerina, va avisar que la reforma de la Constitució “no és un fi en si mateix”, per tant “cal obrir un període de reflexió per saber què és el que es necessita, i així saber el que cal fer”. Xavier García Albiol, candidat del PP al 27-S, va rebutjar aquest dissabte a Badalona que la reforma persegueixi treure competències a les comunitats i va assenyalar que s'hauria d'aconseguir que els serveis públics siguin més eficients. “No és raonable que un ciutadà d'una comunitat no pugui ser atès en els serveis sanitaris d'una altra”, va dir avisant que si s'“obre el meló” de la Carta Magna serà respectant les regles del joc. Andrea Levy, vicepresidenta d'Estudis i Programes del PP, va afirmar que el seu partit està estudiant aquesta possible reforma, que requeriria actualitzar el text d'acord amb la nova realitat institucional i el model autonòmic evolucionat en 35 anys.