Podem busca com alliberar-se de l’etiqueta de l’esquerra per créixer
La formació emergent continua aspirant a la transversalitat malgrat el descens al CIS
Pablo Iglesias s'enfronta al desgast de Podem a les enquestes en el moment més decisiu del compte enrere per a les eleccions catalanes del 27-S i les generals previstes per a la tardor. El secretari general de la formació es veu abocat a buscar la fórmula per frenar la tendència a la baixa que certifiquen els sondejos des de gener i, alhora, gestionar diversos fronts oberts. El més urgent serà mesurar la viabilitat del seu projecte en un clima en el qual el missatge de la transversalitat sembla superat. Podem, identificat pels votants amb l'esquerra, ha de tornar a reafirmar-se. El programa serà el primer pas.
Podem ha tornat, segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publicat aquesta setmana, a un percentatge d'estimació de vot molt semblat al de fa un any: 15,7% enfront del 15,3%. Les matisacions dels dirigents, experts en l'anàlisi d'estudis d'opinió, s'assemblen a les d'agost de 2014 i es resumeixen en: màxima prudència, les enquestes envelleixen ràpid. La diferència més notable és la tendència, ja que llavors el partit pujava i ara es troba en una fase de lleuger i constant descens.
És possible un pacte amb ERC?
Podem està en condicions d'entendre's amb Esquerra Republicana? Els seus líders nacionals, amb Pablo Iglesias al capdavant, han donat suport des del naixement de la formació a una fórmula indefinida de “dret a decidir”. Però la majoria s'ha mostrat contrària a la independència de Catalunya. Però el candidat de la confluència de Podem, ICV i EUiA, Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, allarga la mà a ERC i la CUP per formar una majoria d'esquerres després del 27-S. Totes dues formacions “hauran d'escollir” després de les eleccions entre fer president Artur Mas o permetre una “majoria social d'esquerres” liderada per la seva candidatura.
En una entrevista a Efe, Lluís Rabell considera que tant ERC com el candidat de Junts pel Sí, l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva, han fet una “aposta equivocada” en formar part d'una llista unitària dissenyada, al seu judici, per “amagar” una “força desgastada” com Convergència Democràtica de Catalunya i el president de la Generalitat.
Per Rabell, CDC ha aprofitat la “bona voluntat de molta gent” per evitar presentar-se “a rostre descobert” i està usant una “aspiració legítima per intentar recuperar el Govern, sense sotmetre's al balanç de la seva política ni explicitar el seu programa”, ocultant-se darrere de figures de la societat civil, que després de les eleccions “no governaran”.
Aquesta circumstància xoca amb les aspiracions inicials dels estrategues del partit, que buscaven ocupar l'espai polític del PSOE. “L'opció de la transversalitat ha quedat superada". Podem és, per tant, "esquerra”, assenyala el politòleg Pablo Simón, professor de la Universitat Carlos III. Això, segons la seva opinió, “condiciona el marge de maniobra cara als pactes”. “Queda clar que Podem no pot jugar amb el no a tot”.
Encara que, segons reconeixen en el partit, els equilibris entre responsabilitat institucional i audàcia resulten clau, la formació ha de tornar a reafirmar-se, redefinir el seu projecte però sempre amb l'aspiració de “guanyar”, al marge de les etiquetes. “Podem és l'opció que té més probabilitats d'aconseguir un canvi real en les polítiques que han portat al desastre”, va afirmar Pablo Echenique, en el passat emmarcat entre els crítics i ara fidel a Iglesias, per valorar el CIS. “Confio que veurem com les enquestes definitives, que són les urnes, diuen alguna cosa molt diferent". En definitiva, "hi ha partit".
Grècia i les primàries
Per Iglesias es tracta de remuntar el pendent amunt quan es multipliquen els fronts que, almenys des d'un punt simbòlic, han afectat negativament, segons els experts, la formació: el rescat a Grècia i el pols entre Alexis Tsipras i l'Eurogrup; els efectes d'unes primàries en les quals, si bé va arrasar amb més del 80% dels vots, van ser durament criticades i van certificar una caiguda important de la participació; les divergències sobre estratègia electoral, que enfronten el nucli dur amb un grup de dirigents territorials que al setembre continuaran pressionant perquè hi hagi una candidatura d'“unitat popular”. La direcció va blindar el seu pla —concórrer en solitari a les generals, amb l'excepció d'aliances puntuals a Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia i Baleares— amb un referèndum intern, però tant Alberto Garzón, candidat d'IU, com sectors de Podem confien que Iglesias i Íñigo Errejón canviïn d'idea. Catalunya i les eleccions del 27 de setembre seran el primer banc de prova. Tots buscaran capitalitzar el resultat de la candidatura Catalunya Sí que es Pot, integrada per Podem, ICV i Esquerra Unida. Errejón, secretari de Política i responsable de les campanyes de la formació, supervisarà l'estratègia des d'aquell comunitat. I Garzón, per la seva banda, continuarà buscant una llista de les forces alternatives de l'esquerra: “Amb un bon resultat seria incomprensible que no es repetís per a les generals”.
La pugna de l'esquerra
Podem ha rebutjat des dels seus inicis definir el mapa polític en funció de les categories d'esquerra i dreta. Tot i això, aquest discurs, acceptat inicialment fins i tot pels càrrecs procedents d'Esquerra Anticapitalista, ara comença a trontollar. Els votants, segons el CIS, situen Podem a l'esquerra ideològica igual que IU, i l'associen al PSOE com a primera preferència per a una aliança de Govern. És a dir, identifiquen aquest projecte polític com una hipotètica crossa dels socialistes.
“Crec que la baralla del canvi es guanya o perd a l'esquerra, entesa com l'entén la gent. Els propers anys canviaran molt si el 2015 Podem acaba davant del PSOE o, almenys, hi competeix, o si es veu obligat a donar suport a un govern del PSOE des de lluny”, escriu Diego Pacheco, membre del Consell Ciutadà de la Comunitat de Madrid i càrrec enquadrat entre els crítics.
El programa
L'elaboració del programa electoral serà clau per a la definició del projecte i la mobilització de les bases. La direcció de Podem va impulsar les últimes setmanes un procés participatiu d'elaboració del programa que ja ha rebut centenars de propostes i que serà el termòmetre definitiu, abans de les generals, de la capacitat d'implicació de les seves bases i cercles. Després d'emprendre un viatge cap a la moderació i després de segellar pactes autonòmics amb el PSOE, Podem afronta de nou el debat sobre la seva identitat i esperit fundacional. Iglesias ho va deixar clar fa un any, en una conversa amb aquest diari a Estrasburg. “Podem no pot ser un partit més ni perdre el factor sorpresa”.
Sobre la firma
