Selecciona Edició
Connecta’t
La crònica de balears

Marivent interior (i Urdangarin al pas)

Sis pins de talla grossa, enormes i de copa harmònica dominen. A sol i ombra sobreviu una col·lecció de geranis vermells

La vegetació envolta el palau de Marivent.
La vegetació envolta el palau de Marivent.

Un vell i solitari ametller de Marivent estava pellucat de blanc, amb alguna flor, encara, un dematí fred, i humit arran de mar, el 26 de febrer de 2012. Iñaki Urdangarin, avesat a l'esport i malmenat per la situació judicial i mediàtica, feia carrera lenta pels carrers i carrerons que creuen i ronden els jardins i pinars. Joves i granats de la Família Real acostumen a fer cames i cos així, en un circuit sense noses ni mirades.

Aquell entrenament del tan popular personatge, ex jugador del Barça i d'Espanya d' handbol, no era un fet rutinari. Va succeir en la seva última estada -coneguda- al palau, abans d'anar a declarar, per primera vegada i com a imputat pel 'cas Nóos', davant del jutge José Castro. Ell va intentar relaxar-se davant el repte, per estar serè i parar un xoc en sèrie: la protesta al carrer, un mur de micròfons i càmeres de la premsa i l' interrogatori, que es va allargar 22 hores, en dissabte i diumenge.

Urdangarin havia estat entrenat de nin per a competir, sempre per a defensar-se al camp amb el cos i, de vegades, tirar a porta. Per a la seva declaració davant del jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach va rebre el consells d'experts oficials amb els qui sa simular la dialèctica: no errar, no dir res en contra seu quan l'inquirissin el jutge i fiscal. I, primer, havia de fer una declaració inicial, automàtica, apresa i sense preguntes als periodistes. Però tot sol hagué de protagonitzar una marató amb obstacles i més d'una traveta. Al jutjat va estar a punt de fer figa, de rendir-se i assumir algun supòsit episodi dels quals se l'acusa penalment. Emperò no, va aguantar ferm, sense caure. Un instant, mig grogui diuen els presents, va parar, prengué aire, va beure, creuà els braços a la cintura, i va resistir. Una goteta de sang va brollar devora els llavis. Nirvis, tensió.

El cunyat del Rei, el 2012, va passar les dues nits a Marivent amb la seva dona, la infanta Cristina, sobre qui després va caure -al 2014- la imputació pel mateix 'cas Nóos' i va viure el tràngol d'un interrogatori judicial, de cinc hores, una projecció prèvia al judici de 2016, on anirà al banquet com a suposada cooperadora necessària per dos delites fiscals.

Els dos ciutadans imputats, Urdangarin i Borbón, eren Ducs de Palma i ja no ho són. Eren hostes de Marivent i ara no hi són ni se'ls espera.

Marivent, Urdangarin i el reu inefable Jaume Matas estan lligats al sumari per una partida de pàdel del 2003. Una cita que va organitzar l'espòs de la Infanta a la pista situada a 50 metres del despatx del Rei, prop d'un parat de bonsais, abans era un padrís de rajoles valencianes.

El fet i l'escena del pàdel son per una sèrie i una novel·la de no ficció. Es sap perquè la va dibuixar un dels protagonistes, un 'penedit', el delator que pactà i contà el que volgué dir del que sap a canvi de bon tracte penal per part del fiscal. En 'Pepote' Ballester va cantar la complicada cita al palau residencial de la Familia Real.

Ex amic dels ex ducs, regatista olímpic i ex director general d'Esports amb Matas, Pepote va narrar el fets i els mots al fiscal Horrach i al jutge Catsro. Urdangarin va citar-los allà a Marivent, el mes de setembre de fa dotze anys, per tractar de negocis i patrocinis d'esdeveniments de l'Institut Nóos.

Amb Matas, Urdangarin i Pepote, el quart jugador va ser l'ex regatista i immobiliari Jorge Forteza. Aquell dia, a l'interior de Marivent, es va fermar el primer tracte d'Urdangarin a Balears, al final Matas signà per més de tres milions públics en tres anys. Forteza, de l'empresa Nova, va vendre pisos a la trama de Nóo s i Aizóon la societat d'Urdangarin i Cristina de Borbó, seus amics, segons declararen amddós. Pepote va fer un gest "tanmateix ho dic"

Aquell ametller de Marivent, de tronc robust, amb regruixos per patiments antics, va carregat ara d'ametlles de casta grossa. Resisteix entre pruneres, tarongers, llimoneres i caquiers, tots amb les fulles mig arrufades per la calor i la set. L'arbre –vell, més de 70 anys, sembla- és un dels exemplars més interessants entre horts, zones de gespa i la 'garriga' massa desada a tisora, en bolles.

Els ametllers s'extingeixen a Balears, malalts, amb les branques descambuixes, vinclades, ofegats per les males herbes de l'oblit i la vegetació silvestre de les illes d'abans de les persones llauradores: ullastres, mates, cards, herbes pudentes. La flor que van il·lustrar postals, quadres i els hiverns se'n va. Les 'metles' alimentaren i enriquiren a trenta generacions de pagesos i senyors.

A Marivent sis pins de molt bona mida, enormes de base i copa harmònica dominen el paisatge de prop. A sol i ombra sobreviu una col·lecció de geranis vermells, insòlita, després de la devastació que va causar aquí i arreu d'Espanya la plaga d'eruga i papallona que va entrar a Mallorca el 1987, dins un test amb plantes africanes que va portar una família des d'Alemanya. Aquesta planta que era tan comuna a jardinets i corralets, a pasteres municipals, a cossiols i balcons, ha fet ui, s'ha mort arreu gairebé tots els exemplars en 20 anys. Un extermini estètic. Allà tenen bons esqueixos.

Emperò el tronc més elegant de Marivent és atlètic i de bronze: l'escultura del foner de Llorenç Rosselló, donació al Rei Joan Carles de l'editor de 'Última Hora' i col·leccionista, en Pere Serra. És una de les set còpies de l'estàtua que presideix s'Hort del Rei, a Palma, al peu de la palau reial de l'Almudaina. Els altres exemplars els va cedir Serra entre el seu cercle d'amistats i socis, entre Inca, Manacor i Palma.

L' espai exclusiu de Marivent, propietat pública de les Balears -i de Patrimoni Nacional, una part- i que fa servir des de 1973 la Família Reial, és un oasi en el Cadastre de Palma, en un litoral aniquilat per dècades de desenvolupisme turístic, hoteler, residencial i merament immobiliari. Als registres oficials i als cercadors de mapes es veu que el solar de 33.000 metres no és verge, ni prop fer-hi. Emperò és un parèntesi en unes illes amb tantes invasions desaforades de la costa pública, urbana i no, amb una murada d'edificis, terrasses i piscines amb fonaments dins la mar o guanyant terrenys dins l'aigua de tots. L'instint depredador du a engabiar, barrar el pas.