Selecciona Edició
Connecta’t

Els Pressupostos per al 2016, uns comptes abocats a esmenar-se

La situació política, l’evolució de la Seguretat Social, la recaptació i el dèficit compliquen el compliment dels comptes públics

Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, a la presentació dels Pressupostos.
Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, a la presentació dels Pressupostos. EL PAÍS

Els Pressupostos per al 2016 presentats aquesta setmana contenen diversos factors d'incertesa que en poden comprometre el compliment. En primer lloc, la situació política actual anticipa que cap partit polític guanyarà les eleccions amb majoria absoluta, cosa que abocarà a esmenar els comptes públics. Els persistents números vermells de la Seguretat Social també entorpiran els Pressupostos. Els ingressos tributaris estarien sobrevalorats si es compleix la tendència dels últims anys, quan la recaptació real ha estat inferior al pressupostat. I finalment, els experts creuen que el dèficit públic per aquest any serà més elevat del previst, cosa que obligarà el Govern central a fer un esforç més gran per quadrar els comptes el 2016.

El Govern espanyol acaba d'iniciar la tramitació dels Pressupostos per al 2016 després de presentar-los al Congrés dimarts passat. Uns comptes públics que estan més en l'aire que els dels últims anys. Quatre factors en compliquen l'execució:

1. Procés electoral

A finals d'aquest any se celebraran eleccions legislatives. Les últimes enquestes publicades vaticinen que el partit que guanyi les generals no tindrà prou majoria per formar govern. Encara que el PP venci haurà d'arribar a un acord amb un altre partit, segons mostren els sondejos. La política de pactes conduirà a esmenar els comptes públics. A més, si s'imposa el PSOE, ja ha anunciat que els canviarà. "El que guanyi les properes eleccions haurà de fer uns pressupostos nous", assegura José Carlos Díez, autor del llibre La economia no da la felicidad pero ayuda a conseguirla. Aquest analista precisa que el partit que venci haurà de canviar els Pressupostos "sense posar en risc la recuperació de l'ocupació i el pagament del deute".

2. Forat a la Seguretat Social

Un dels punts que més preocupa el Govern del PP consisteix en la dificultat de taponar la via d'aigua que suposen els comptes de la Seguretat Social. L'institut públic de previsió espera ingressar 117.833 milions l'any que ve per les cotitzacions socials que paguen els treballadors i els empresaris. Aquesta quantitat suposa una alça del 6,7% sobre el pressupost d'aquest any, malgrat que el pronòstic actual s'està incomplint àmpliament. Els ingressos per cotitzacions fins al juny acumulen una desviació de més de 4.000 milions sobre el previst, fet que anticipa que els números vermells de l'institut públic a finals d'any gairebé duplicaran el límit que té assignat: el 0,6% del PIB. Així ho estima l'Autoritat Fiscal, l'òrgan que vetlla per la salut dels comptes públics, que ha alertat sobre el desequilibri de les finances de la Seguretat Social i ha reclamat al Govern una millora del finançament.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va recollir el guant i va avançar que l'Estat haurà d'assumir, via impostos indirectes, part de les pensions que ara paga l'institut públic. "El problema és la Seguretat Social", explica Carmen López, analista de finances públiques d'Analistes Financers Internacionals (AFI). "L'assignatura pendent per a la propera legislatura serà reformar el finançament de les comunitats autònomes i el de la Seguretat Social".

3. Desviació en els ingressos

Durant els últims anys els Pressupostos d'ingressos tributaris han estat sobrevalorats. La recaptació real ha estat inferior al que estava previst. Hisenda ja admet que la recaptació del 2015 quedarà en uns 3.800 milions per sota dels fixats per aquest any, segons l'avanç d'execució. I això que l'economia creix el doble de l'estimat, cosa que hauria de reportar més fons a la recaptació. "Montoro creu que farà el mateix que als noranta. Però ara no hi ha bombolla immobiliària, l'economia ja està molt endeutada i amb prou feines hi ha inflació. No és el mateix", reflexiona Ignacio Conde-Ruiz, investigador de Fedea, que recorda que els Pressupostos del 2015 ja eren electoralistes perquè abaixaven impostos.

4. El llast del dèficit

Les administracions públiques espanyoles estan sota el focus de Brussel·les perquè gasten més del que ingressen. El calendari per a l'any que ve passa per reduir el dèficit públic del 4,2% al 2,8% del PIB, segons els pactes amb la Comissió Europea. Això suposa un ajust addicional d'uns 14.000 milions per al conjunt de les administracions públiques. Només l'Estat i la Seguretat Social hauran de reduir els seus desequilibris en 10.000 milions. Hisenda estima que el creixement –calcula que l'economia avançarà al 3% el 2016– ajustarà automàticament uns 13.000 milions.

El problema és que hi ha dubtes més que raonables que pugui complir amb l'objectiu pressupostari aquest any. Si tanca amb una desviació pressupostària entorn del 4,8% del PIB, com vaticinen els experts, l'ajust serà d'uns 6.000 milions addicionals.

"El Govern espanyol pretén la quadratura del cercle: abaixar impostos i apujar o congelar la despesa (el consolidat que inclou Seguretat Social i organismes autònoms). Si es vol aconseguir el dèficit el proper Govern es veurà obligat a adoptar dures mesures d'austeritat", explica Carlos Martín, director de l'estudi econòmic de CCOO.

En qualsevol cas, passi el que passi en les properes eleccions, Montoro ja ha avisat: "el nou Govern podrà disposar d'aquest pressupost o el podrà modificar com es fa amb qualsevol llei".

L’herència rebuda

FERNANDO GAREA

Si com sembla les eleccions se celebren el 13 o el 20 de desembre, és molt probable que no hi hagi nou govern abans de finals del mes de gener, com a mínim. Previsiblement, hi haurà entremig un difícil procés de negociació d'acords de governabilitat en els quals entraran decisions de política pressupostària per al 2016. Aquesta negociació s'haurà de fer sobre la base dels comptes que ja hauran entrat en vigor l'1 de gener del 2016 amb efectes concrets en despeses i en ingressos de l'Estat.

El nou Executiu haurà de corregir aquests comptes amb ampliacions de despesa o reformes legals el tràmit parlamentari de les quals pot perllongar-se fins a finals de març, com a mínim. Només si recorre a decrets pot agilitar aquests terminis encara que els hagi de convalidar al Congrés. Però, en tot cas, estarà condicionat per l'herència dels Pressupostos que ara ha elaborat el Govern de Mariano Rajoy en unes dates sense precedents.