_
_
_
_
_

Tots contra Mourinho a la Premier League més poderosa

Els dubtes del Chelsea en pretemporada i els reforços dels seus rivals auguren més igualtat en la competició que més diners hi inverteix

Mourinho (esquerra) i Wenger, en l'últim Chelsea-Arsenal per la FA Community Shield.
Mourinho (esquerra) i Wenger, en l'últim Chelsea-Arsenal per la FA Community Shield.Andrew Couldridge (REUTERS)

Plena d'expectatives i de diners, de magnífics futbolistes, de coliseus futuristes i, alhora, escenaris tradicionals, la Premier League comença avui una nova edició en la qual el Chelsea (que rep el Swansea a les 18.30 a Stamford Bridge) defensa la seva primacia. Ningú espera noves aparicions entre els seus rivals pel títol en una competició en la qual entre el campió i el vuitè classificat hi havia 31 punts de diferència la campanya anterior, cinc més dels que van distanciar aquest primer equip que es va quedar fora d'Europa del cuer. A Anglaterra també hi ha classes: un repòquer d'esquadres parteixen amb l'objectiu d'acabar en el lloc més alt, una obligació que si no és futbolística sí que és almenys inversora en el cas del Liverpool i declarada en tots els aspectes per al Chelsea, Arsenal i els dos clubs de Manchester. Després d'ells un segon graó el lidera el Tottenham, que embardissat en la construcció d'un nou estadi té el repte de créixer fins a l'estiu de 2017 per enllustrar llavors aquella estrena. I a aquest grau volen elevar-se la resta d'equips. Everton, West Ham United, Southampton, Stoke City, Crystal Palace o Newcastle parteixen amb arguments futbolístics o socials per aconseguir-ho, però el múscul econòmic del nou contracte televisiu pronostica més igualtat que mai. “Segur que la Lliga es guanyarà amb menys punts que altres anys”, preveu Jose Mourinho.

El tècnic portuguès i el seu Chelsea són l'equip a batre. Si alguna cosa va mostrar el campionat passat és que va madurar un equip amb un onze molt definit i sense gairebé fissures, amb prou feines derrotat tres vegades en la competició domèstica. Ara només agrega retocs complementaris que, per cert, no són precisament meritoris: l'extrem recuperat Moses, el cotitzat meta Begovic i l'abans golejador Radamel Falcao, que bé podria tenir una oportunitat d'inici davant les xacres físiques de Diego Costa, que no acaba de recuperar la seva millor condició. El Chelsea està en el punt de mira de rivals que es gasten una milionada per destronar-lo i la seva pretemporada els anima perquè van caure davant el New York City i, dimecres passat, a casa contra la Fiorentina a més de perdre la Community Shield contra l'Arsenal l'últim cap de setmana. Per al seu rival londinenc i Arsene Wenger, antagonista en tantes coses de l'estrateg de Setúbal, arriba el moment de bandejar errors vells i abraçar la regularitat. S'ha reforçat en el seu històric punt feble, el de la porteria, amb Peter Cech i ha consolidat el jove català Héctor Bellerín en una defensa que hauria d'apuntalar l'equip més que abans. Resta veure l'aportació del reaparegut Arteta en un dels punts que es preveuen febles, el de migcampista, i si entre Walcott, Giroud i Wellbeck ofereixen arguments en punta per enfilar la seda que tenen darrere seu amb Ozil, Ramsey, Cazorla o Alexis.

A Manchester hi ha diners i ambició. El United té temes per resoldre, el primer a la meta, on Van Gaal ja ha anunciat que De Gea serà suplent en el partit que obre el campionat contra el Tottenham (13.45 a Old Trafford). La dinerada invertida ha de repercutir en un equip amb més futbol que el de l'any passat, sobretot en una medul·lar a la qual agrega l'experiència de Schwensteiger i la puixança de Schneiderlin. Una temporada més sense un títol, però sobretot sense mostrar un creixement en el joc, seria difícilment sostenible per al tècnic holandès. Els seus veïns del City han licitat fort per Sterling, punta anàrquic procedent del Liverpool, i acaben de tancar qualsevol especulació sobre l'inquilí de la seva banqueta i el seu interès immediat per Pep Guardiola en renovar Manuel Pellegrini fins al juny de 2017. Sterling aportarà velocitat a un equip en ocasions massa retòric, del qual han sortit dues puntes com Jovetic, cedit a l'Inter, i ahir mateix Dzeko, traspassat a la Roma, però que alberga l'últim màxim golejador de la competició, el Kun Agüero. És justament a dalt on busca solucions el Liverpool, errat en la inversió després del traspàs de Suárez al FC Barcelona. Arriben ara el brasiler Firmino i el belga Benteke per justificar una gran inversió que pot ser l'última moneda a l'aire de Brendan Rodgers, cada vegada més discutit al capdavant de l'equip.

Torna la Premier, la primera del segle sense Gerrard ni Lampard, que veuran des dels Estats Units una competició molt diferent a aquella en la qual es van estrenar, més plurinacional, amb una identitat més difusa i un estil més matisat, si es vol més continentalitzat, que originàriament. Mai menys atractiva, en tot cas més ben organitzada i més mercantilitzada, la lliga de futbol que mou més diners: només en fitxatges els seus vint clubs s'han gastat aquest estiu gairebé 800 milions d'euros. I encara tenen barra lliure fins a final de mes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_