Selecciona Edició
Connecta’t

Un crim pervers, però no perfecte

‘Angie’ va suplantar durant dos anys la identitat d'una amiga i la va matar per cobrar assegurances de vida que havia contractat amb el seu nom. La càmera d'un caixer la va delatar

Angie, declarant davant el jutge
Angie, declarant davant el jutge

L'assassinat comès per María Ángeles Molina, Angie, va ser tan retorçat que fins i tot els investigadors d'homicidis, acostumats a contemplar el costat més atroç de l'ésser humà, en van quedar contrariats. “Va actuar amb un grau de premeditació i de sofisticació que poques vegades he vist”, admet Josep Porta, cap d'homicidis dels Mossos d'Esquadra de Barcelona.

El 19 de febrer de 2008, Angie va matar Ana Páez, empleada seva en una marca de moda de Barcelona. Havien establert una amistat que, almenys per a la víctima, era sincera. Angie la va convidar a sopar en un apartament de Gràcia que havia llogat per a aquella nit, la va adormir amb una substància similar al cloroform, li va lligar una bossa de plàstic al voltant del coll i la va asfixiar. Després, va confeccionar un macabre escenari criminal per despistar la policia i conduir-la, erròniament, al mòbil sexual: li va impregnar la boca i la vagina amb el semen de dos treballadors d'un club de nit que, a canvi de 200 euros, es van avenir a ejacular en un flascó.

“Al principi era un crim inexplicable. Semblava un joc sexual que se'ls havia escapat de les mans”, admet Porta. Les peces “van començar a encaixar” quan els Mossos van aconseguir unes imatges en les quals es veia Angie, disfressada amb perruca, traient diners d'un caixer automàtic poc després del crim.

No era el sexe, sinó els diners, la qual cosa explicava un assassinat “propi d'un psicòpata”. Durant dos llargs anys, Angie va suplantar la identitat de Páez i va subscriure, sota el seu nom, préstecs bancaris i assegurances de vida per més d'un milió d'euros. Per cobrar-los i mantenir l'alt tren de vida a què era addicta, Páez havia de morir. Dos anys d'elaboració donen per molt: per pensar en possibles coartades, però també per deixar, sense voler, petjades pel camí. La premsa va batejar l'assassinat com “el crim perfecte”. No ho va ser. “Quantes més interaccions hi ha entre assassí i víctima, més possibilitats hi ha de solucionar el cas”, sentència Porta.

L'investigador recorda la “fredor” d'Angie després de ser detinguda. “Es va mantenir tot el temps en silenci i observant”. Aquell imperturbabilitat la va amplificar durant el judici, en el qual va defensar coartades inversemblants que no li van servir per evitar la condemna: 22 anys de presó per assassinat i estafa que la mantenen, actualment, entre reixes. Angie va justificar, per exemple, la troballa d'un pot de cloroform durant l'escorcoll a casa seva: va dir que el tenia per unes pràctiques de l'escola de la seva filla amb un conill. Aquell troballa va ser el llacet que, segons Porta, va culminar una investigació àrdua.

Angie no ha admès mai la seva responsabilitat. Al contrari, ha plantejat excuses per tot. Quan li van preguntar per la perruca que utilitzava quan signava pòlisses a nom de Páez, deia simplement que li agradava portar aquell complement “per a jocs sexuals”. Si tenia el DNI de Páez a la seva casa era només perquè, com a cap de personal, de tant en tant havia de comprar bitllets d'avió als empleats.

Fitxa tècnica de l'assassina

Dades personals María Ángeles Molina, coneguda com Angie. Va néixer a Saragossa i té 43 anys.

Tipologia: Assessinat premeditat.

Víctimes: La seva amiga Ana Páez. La policia sospita que va estar implicada en la mort del seu marit als anys 90, però no s'ha arribat a provar mai.

Perfil: Una empleada amb la qual va mantenir una relació d'amistat.

Mòbil: Econòmic.

La seva caiguda: Va ser captada per una càmera de vigilància mentre treia diners amb una perruca.

Què se'n va fer? Continua ingressada a la presó per complir una pena de 22 anys.

Quan va matar Páez, Angie tenia parella. L'home, un empresari tèxtil que no va tenir res a veure amb els fets, va passar “per tots els estadis psicològics” que recullen els manuals de la matèria: de la negació a l'acceptació. Angie havia estat abans casada amb un altre home, Juan Antonio Álvarez, també empresari, que regentava diversos restaurants a Gran Canària. Es van conèixer allà, es van enamorar, es van casar i van tenir una filla, Carolina, que encara avui “continua donant suport fidel a la seva mare”, expliquen fonts judicials.

La desgràcia va sobrevenir el 1996, quan el cos sense vida de Juan Antonio va aparèixer al llit de l'habitació. L'autòpsia va revelar que havia mort per un tipus de fosfat present als detergents. La germana de Juan Antonio va explicar als Mossos, després de l'assassinat de Páez, que Angie havia tret 10.000 dòlars del compte corrent abans de la seva mort i que s'havia endut un Rolex i targetes de crèdit del seu germà. Aquesta defunció sobtada va permetre Angie cobrar una herència de dos milions d'euros i gaudir de cotxes de luxe, roba cara i sopars d'alta volada, que és el que sempre l'ha obsessionat: els diners i l'aparença de tenir-ne. Malgrat que procedeix d'una família humil, l'assassina es feia passar, sovint, per descendent d'aristòcrates.

La mort de l'empresari canari no es va aclarir mai. Però els investigadors aprecien tantes coincidències en tots dos casos —presència de substàncies tòxiques, mòbil econòmic— que tenen l'íntima convicció que l'enrevessat assassinat de la seva amiga no va ser el primer en la vida d'Angie.