_
_
_
_
_

El tramvia de la discòrdia

El nou equip de govern de Barcelona s'encomana al disseny original per la Diagonal, malgrat la reforma de l'avinguda, i a donar més negoci a una empresa privada

Un tramvia a Francesc Macià, que Colau vol enllaçar amb Glòries
Un tramvia a Francesc Macià, que Colau vol enllaçar amb GlòriesJoan Sánchez

Serà el tramvia de la Diagonal. El Govern d'Ada Colau ho té molt clar: connectarà els dos extrems tal com estava previst en el disseny original d'aquesta infraestructura. Així l'hi va fer saber a Artur Mas i al setembre traurà a concurs la redacció d'un informe definitiu. Queden moltes coses per perfilar, però s'oblida dels traçats alternatius que s'han posat sobre la taula en els últims anys, dels problemes que pot provocar l'encaix de tramvies en el tram de l'avinguda Diagonal remodelat i fins i tot que Tram, una empresa privada amb una petita participació pública (per part de Ferrocarrils de la Generalitat i de Transports Metropolitans de Barcelona), pugui aconseguir una part del mercat que avui controla TMB.

Un dels principals arguments que l'avalen és que, segons el pla director d'infraestructures elaborat per l'Autoritat del Transport Metropolità, aquesta obra ajudaria a captar més de 117.000 usuaris diaris amb una inversió d'uns 170 milions (segons un document de 2013) per construir 3,9 quilòmetres de noves vies, els que separen la plaça de Francesc Macià i la de Glòries, que actualment no tenen connexió directa. Amb aquestes xifres es converteix en una de les inversions més rendibles econòmicament i socialment de l'àrea metropolitana, tal com defensen alguns tècnics, associacions de veïns i del transport i la mateixa empresa que explota el servei. En contra s'hi posiciona Diagonal Centre, l'associació de comerciants de la part alta de l'avinguda, i l'equip de l'exalcalde Xavier Trias, que fa anys sí que va defensar l'enllaç.

El que diuen els alcaldes

Ada Colau (BComú): L'alcaldessa va arribar a plantejar en campanya que es podria plantejar tancar al tràfic privat l'avinguda Diagonal i construir l'enllaç tranviario, així que para ella retallar carrils a la circulació no és un problema. Considera que tots els estudis donen com a opció preferent al disseny original i aquest és el que va proposar al juliol al president de la Generalitat, que aquest va acollir malgrat la sorpresa de l'equip de Xavier Trias.

Xavier Trias (CiU): L'exalcalde va defensar el traçat de la Diagonal fins que en 2010 va veure que podia capitalitzar l'oposició al projecte en la consulta ciutadana convocada per Jordi Hereu, llavors alcalde. "És desaconsellable per raons tècniques, no polítiques", va dir després i fins i tot va arribar a defensar que autobusos elèctrics rellevessin al tramvia.

Jordi Hereu (PSC): El tramvia i la consulta sobre la reforma de la Diagonal va acabar amb la seva carrera política en accedir a la petició de Trias que inclogués en la consulta ciutadana de 2010 l'opció de votar en contra de la reforma de la Diagonal (i la connexió del tramvia), quan inicialment només es pretenia donar a triar entre dues opcions de reforma.

L'antic Govern municipal de CiU sembla haver-se quedat sense el suport de la Generalitat, després que Artur Mas i els seus consellers hagin restat importància a la decisió que acabi prenent el ple de l'Ajuntament de Barcelona. Ho deia el conseller de Territori, Santi Vila: "La ciutat ha d'escollir, veure com organitza la seva mobilitat. El Govern li demana que ho faci amb criteri de sostenibilitat econòmica i ambiental i si decideix que la solució és el tramvia, sap que haurà d'eliminar serveis d'autobús. És una decisió política, estratègica, que nosaltres respectarem".

"La resta d'opcions no són una opció", afirma Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat de Barcelona i des de la setmana passada presidenta de TMB, per espantar la resta d'opcions que l'Ajuntament ha posat sobre la taula en els últims anys. "És obvi que la línia més curta és la recta i, per tant, la més barata; però és que a més passarà per on ja hi ha una elevada demanda", remata. En la seva opinió, la connexió permetrà crear un servei de xarxa (connexions amb altres tipus de transport) a la zona i convertirà el tramvia en un complement per a la xarxa ortogonal d'autobús que desenvolupa TMB.

Marta Canut, presidenta de Diagonal Centre, hi està en contra perquè "no té res a veure amb l'urbanisme que hem fet nosaltres", en referència a la remodelació practicada a l'avinguda i estrenada abans de les eleccions municipals. A més, tem que la construcció del tramvia activi un efecte frontera que parteixi l'actual bulevard en dos, el costat mar i el costat muntanya. Vidal respon: "Els problemes de congestió i de contaminació en el tram remodelat continuen, així que aquest és un bloqueig polític, però no tècnic".

"És una equació: a l'avinguda hi ha vianants, arbres, autobusos, vials de servei, aparcaments de càrrega i descàrrega, carril bici i vehicle privat. El problema aquí és quina incògnita es vol resoldre", explica una font propera al procés de remodelació. La nova Diagonal ja va implicar una aposta pel vianant i de restricció del vehicle privat, en eliminar un carril en cada sentit, política que ara s'hauria d'intensificar.

A primera vista, el més senzill seria que els trams es connectessin pels vials de servei, la qual cosa obligaria a ressituar el carril bici, que aniria entre la vorera i els rails per on passen els combois. Això permetria, per exemple, utilitzar les mateixes parades de l'autobús (els tècnics asseguren que tramvia i autobús poden compartir carril sense problema), si bé les del tramvia són una mica més llargues i en algun casos difícils d'encaixar. Els arbres també hi juguen un paper clau: mentre els de la vorera estan alineats, no és així en el cas de la terciana (l'espai entre la via de cotxes i el carril de serveis). "Trasplantar uns arbres tan vells no només és car sinó arriscat. A més ja se'ls va tocar molt durant la reforma, per aconseguir homogeneïtzar cotes", explica la mateixa font.

Una altra qüestió és l'organització de la càrrega i descàrrega de les zones comercials. Aquesta solució implica que la catenària podria anar per la terciana, si bé caldria instal·lar-ne una a costat i costat, la qual cosa repercutiria en el preu final de l'obra. Aquesta ruta també té seriosos efectes en la mobilitat, especialment si es va en sentit Llobregat, ja que es restringeixen els girs a la dreta en carrers com Aribau o Via Augusta, l'única ruta per accedir a Sarrià-Sant Gervasi si es procedeix, per exemple, des de passeig de Gràcia. Es tracta d'un districte amb un alt volum de trànsit amb cotxe privat. La congestió que es generaria a la plaça de Joan Carles I és una mostra del difícil encaix dels elements de la Diagonal.

Un altre repte tècnic és l'enllaç de les dues vies en arribar a la plaça de Francesc Macià i el seu impacte sobre Josep Tarradellas i Urgell. Una opció és eliminar el pas d'autobusos per l'avinguda i posar-hi el tramvia. Això permetria una catenària compartida, encara que tindria un efecte visual important sobre l'avinguda. L'aposta de Trias era connectar tota la Diagonal amb una línia de la xarxa ortogonal (la d7), que faria un recorregut similar a la de la línia 7 de l'autobús. En aquest punt podria haver-hi un conflicte d'interessos ja que les rutes que passen per la Diagonal estan entre les més rendibles de TMB, un ens amb una delicada situació econòmica. Tots els consultats coincideixen que l'enllaç tramviari obligaria a una racionalització de l'actual xarxa d'autobusos, ja que no tindria sentit mantenir l'oferta actual i afegir la del tramvia. Segons els càlculs de Tram, un dels seus tramvies té una capacitat per transportar el mateix nombre de passatgers que dos autobusos articulats.

Finalment hi ha l'opció de fer passar el tramvia pel mig de la Diagonal. Això implicaria perdre un o dos carrils més de trànsit, "una reducció que no està gaire clar que la mobilitat de la ciutat pugui aguantar", agreguen les fonts consultades. Es podria instal·lar una catenària comuna però és incert com es podrien encaixar les estacions enmig de la via.

Enginyers i veïns es mostren a favor del pas del tramvia per la Diagonal

Jordi Julià, president de la comissió d'Infraestructures del Col·legi d'Enginyers de Camins de Catalunya, és dels que creuen que "o es fa la connexió per la Diagonal o no se'n fa cap". En la seva opinió és l'única opció viable tècnicament, a més de ser la més pràctica, perquè la resta d'alternatives passen per llocs on ja hi ha altres fórmules de transport. Passa tant en l'opció que seguiria des de Francesc Macià seguint pel carrer Urgell, Provença, passeig de Sant Joan i posteriorment Gran Via com la que aposta per enllaçar la Gran Via des d'Urgell i seguir fins a Glòries. "La Gran via està molt lluny", es queixa Julià, que sosté que "de les inversions que pot fer l'Administració, aquesta és la que té el rendiment més alt", en coincidència amb les opinions de la regidora Mercedes Vidal.

Jordi Giró, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, favorable a la connexió per la Diagonal, sosté que encaixar la plataforma serà l'elecció més difícil però nega que sigui impossible i, sobretot, que no serà necessària fer una gran obra. Aposta per iniciar la prolongació del tramvia pel costat sud (Trambesòs) aprofitant la reforma pendent de l'avinguda en el tram entre Glòries i passeig de Gràcia i a partir d'aquí que s'efectuï una racionalització dels actuals serveis d'autobús.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_