Selecciona Edició
Connecta’t

Col·lapse a Vall d’Hebron

L’aglomeració a Urgències obliga a obrir una planta tancada

Lliteres al passadís d'Urgències de Vall d'Hebron.
Lliteres al passadís d'Urgències de Vall d'Hebron.

Mig centenar de pacients s'aglomerava aquest divendres a les Urgències de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Alguns fa fins a cinc dies que esperen, segons denuncien els treballadors del centre. Repartits en lliteres, alguns ocupaven el sector u d'Urgències, conegut col·loquialment com “la gran arena”; d'altres eren als passadissos del sector dos, que s'han hagut d'habilitar a causa de la saturació que es pateix al servei d'Urgències com a conseqüència del tancament de plantes de cada estiu. Tot això va fer que l'hospital es veiés obligat a reobrir dimarts passat 28 places situades a la cinquena planta. El màxim nombre de pacients, segons afirmen els treballadors, va tenir lloc dilluns passat, quan va arribar a haver-hi 70 persones esperant llit. L'estiu passat se'n van comptar fins a 74.

X. passejava pel passadís d'observació, situat a la primera planta de l'hospital, per prendre la fresca. “Aquí s'està més fresquet”, diu. Amb prou feines pesa 50 quilos i camina amb dificultat arrossegant el sèrum. “Vaig arribar dimecres a Urgències i per fi aquest matí [divendres] m'han donat un llit”, lamenta. No vol donar el seu nom per por. Té la mandíbula trencada i està en espera d'una intervenció quirúrgica.

No és a una planta. Comparteix, amb cinc pacients més, un dels boxs –sense lavabo– situats a Observació, però com ell diu, té sort. “Vaig estar, des de dimecres, en una llitera al passadís d'Urgències. Ara això és un luxe, tinc un llit amb una cortineta”. X., de 55 anys, explica que durant dos dies va estar en una llitera situada al passadís del sector dos d'Urgències, on, amb altres pacients, esperava que el traslladessin a una de les plantes. “El pitjor era no poder anar al lavabo. Havia d'utilitzar una ampolleta perquè no em deixaven aixecar per por que caigués”, recorda.

La situació de X. no és un cas aïllat, segons denuncien treballadors del centre. “Dilluns passat vam arribar al punt més alt. Fins a 70 pacients esperant un llit. Alguns ja fa cinc dies que s'esperen”, expliquen. L'hospital s'ha vist obligat a reobrir 28 llits: 12 dilluns i 16 dimarts. Tots situats a la cinquena planta. Mentrestant, als passadissos s'habiliten lliteres per a l'aglomeració de malalts que van a Urgències, la majoria gent gran.

El tancament de llits es repeteix cada estiu als centres públics catalans. Aquest any els 63 centres sanitaris de la xarxa pública clausuren fins a 2.747 places. Vall d'Hebron, l'hospital més gran de Catalunya, va anunciar que tancaria 215 dels seus 1.073 llits. Bellvitge, per la seva banda, en tancarà 192 del total de 726.

Des de l'hospital, la directora assistencial de Vall d'Hebron, la doctora Ana Ochoa –que precisament aquest divendres començava les vacances–, va assegurar que a les Urgències del centre no s'hi està produint cap col·lapse. “És mentida. Tenim tots els dispositius necessaris oberts per assumir-les”, explica. “Els pacients que necessiten ser derivats a planta no passen més d'unes hores a Urgències. Els casos aïllats es deuen a la inestabilitat dels pacients o que esperen que el metge els doni el diagnòstic”, conclou.

X. també espera que el metge passi a veure'l, però en aquest cas espera que li digui el dia que li faran la intervenció. “M'he passat dos dies només amb el sèrum perquè em diuen que m'operaran, però al final, no em pugen a quiròfan”, explica. “El metge diu que només n'hi ha dos de disponibles. Les retallades, ja se sap”, es lamenta.

Fa cinc anys que li van diagnosticar un càncer de llengua i la reacció de la radioteràpia li va produir osteoporosis. Dilluns passat se li van infectar els ossos de la mandíbula fins que se li va trencar. Amb la part esquerra de la cara completament inflada, X. espera que l'operació arribi ràpid.

L'agost de l'any passat, els treballadors del centre també van criticar les aglomeracions de pacients que esperaven un llit (fins a 74 persones). Un mes abans, el que llavors era el cap d'Urgències, Xavier Jiménez, va ser destituït després de denunciar –en una carta dirigida a l'Institut Català de la Salut (ICS)– el col·lapse del servei, que oficialment no existia.

MÉS INFORMACIÓ