Selecciona Edició
Connecta’t

Deu polèmiques per la cobertura del procés de TV3

Des de la manifestació de la Diada del 2012, la cadena pública ha estat acusada de manca de pluralitat pels partits que no donen suport a la independència

Fotograma del TN del dia de la convocatòria del 27-S.
Fotograma del TN del dia de la convocatòria del 27-S.

Als no independentistes els és cada dia més difícil posar TV3 i sentir-se representats per la cadena pública, d'acord amb el que denuncien les formacions que s’oposen al procés: que la televisió està bolcada en el sobiranisme. El tractament del decret de convocatòria del 27-S ha estat l'últim episodi d'una sèrie de polèmiques que han anat apareixent des de la Diada del 2012, que va marcar l'inici de l'aposta del Govern d’Artur Mas per la independència.

1. El decret de convocatòria (3/08/2015): TV3 va transmetre en directe la signatura del decret de convocatòria de les eleccions al Telenotícies Vespre, en un gran desplegament en prime time que incloïa una declaració institucional del president de la Generalitat. L'oposició va criticar molt la posada en escena, envoltada de secretisme: fins a dues hores abans de l'emissió, el Govern no va informar de l'hora en què Mas signaria el document. A la sala només hi van poder entrar les càmeres de la televisió pública, que després va retransmetre el missatge del president des del Pati dels Tarongers. L'oposició va criticar el desplegament i que després de l'emissió del TN es programés l'entrevista a Oriol Junqueras, presentant-lo com a cap de l'oposició (el seu càrrec al Parlament), tot i els acords que el lliguen amb Mas i que pertanyen tots dos a la mateixa candidatura: Junts pel Sí.

2. El debat sobre el 27-S només amb sobiranistes (28/05/2015). Un dels episodis que ha generat més polèmica ha estat el debat que el programa de debat .CAT va organitzar el maig passat, en què només va convidar partits i entitats sobiranistes, excloent-ne tota la resta. El programa es va excusar assegurant que volia mostrar les divergències entre independentistes, en el moment que tornava a estar sobre la taula la discussió sobre la llista conjunta als comicis. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que controla la qualitat de les emissions, va concloure que el debat no havia estat plural. Actualment el CAC està format per tres membres proposats per CiU i ERC (2014), dos de pactats entre CiU i PPC (2012) i un a proposta del PSC (2010).

3. Tertulians. La queixa és habitual en les sessions parlamentàries de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'ens que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio: hi ha poca pluralitat en les tertúlies. Un estudi del portal mèdia.cat, basat en les tertúlies que es van fer la setmana que es va convocar la consulta (entre el setembre i l'octubre del 2014), revela que en els mitjans públics catalans el 63% de tertulians estaven a favor de la independència; el 30%, que hi estaven en contra, i el 7%, que es mostraven neutres en el debat.

4. La consulta del 9-N. El Govern català va comptar amb el suport de TV3 per garantir l'èxit de la consulta del 9 de novembre del 2014. La Generalitat va demanar ajuda als seus mitjans per difondre la informació necessària per votar, inclosa la campanya informativa, vetada pel Tribunal Constitucional. El Govern català també va demanar als mitjans privats que emetessin els anuncis del procés participatiu. Els que no ho van fer van ser denunciats al CAC.

5. El pes de les informacions. El consell professional de TV3 va denunciar el pes que es donava a les informacions sobre la consulta en comparació amb altres fets rellevants com el cas Pujol. Els treballadors de la casa van lamentar informacions "sobredimensionades", com les que feien referència a les concentracions a les places per protestar contra la prohibició de la llei de consultes, alhora que expressava la seva estupefacció per la manca de programes especials dedicats al cas Pujol. Els partits de l'oposició també van carregar contra la poca cobertura dels Pressupostos del Govern el dia que van ser aprovats: 44 segons al Telenotícies. El CAC, però, va elaborar un informe que assegurava que TV3 havia dedicat el doble de temps a la crisi econòmica que al sobiranisme.

6. La cobertura de les Diades. L'oposició ha considerat, des del 2012, que la cobertura de les manifestacions de cada Diada ha estat excessiva. Ja en la primera marxa organitzada per l'ANC, el CAC va mostrar-se dividit en concloure si la informació havia estat acurada, ja que alguns dels seus membres denunciaven la manca de pluralitat en la programació especial, amb absència de veus en contra.

7. L'Info K de la Via Catalana. L'informatiu infantil de la televisió pública, l'Info-K, va fer una peça sobre la Diada el 2013, l’endemà de la celebració de la Via Catalana. La informació, que incloïa entrevistes amb nens que havien assistit a la manifestació, va indignar l'oposició, que va acusar TV3 d'"adoctrinar" els nens. El CAC la va avalar, tot i que amb divisió entre els consellers: els que hi estaven en contra consideraven que, pel to positiu de la informació, els nens que no havien assistit a la reivindicació independentista se'n podien sentir exclosos.

Fotograma de 'L'endemà'.
Fotograma de 'L'endemà'.

8. Els documentals. L'emissió de dos documentals favorables a la independència i amb cap veu crítica amb la secessió va arribar també al CAC. TV3 va emetre el 3 d’agost del 2013 Hola, Europa, amb una trentena de veus a favor del procés. El director de la televisió, Eugeni Sallent, ho va defensar descrivint el programa com un "documental d'autor", i el CAC ho va avalar. La polèmica i els veredictes es van reproduir amb l'emissió de L'endemà, d'Isona Passola, el 17 de desembre del 2014. Sallent el va defensar com un "documental ficcionat que defensa una tesi" i va valorar les xifres d'audiència. El CAC també va considerar que l'emissió no va vulnerar la neutralitat dels mitjans públics.

9. Societat Civil Catalana. L'entitat contrària a la independència ha tingut des del principi TV3 al seu punt de mira. Les polèmiques han estat constants: des de negar-se a participar en debats per considerar que no hi havia pluralitat. Brauli Duart, president de la CCMA, va respondre al Parlament sobre el tracte a l'entitat l'estiu del 2014, i va considerar que era més que suficient: en tres mesos i amb 400 socis, els membres de Societat Civil Catalana havien estat entrevistats onze vegades a la televisió o la ràdio pública.

'Mikimoto', amb una estelada a la jaqueta.
'Mikimoto', amb una estelada a la jaqueta.

10. El mapamundi i l'estelada a la jaqueta. El procés també ha portat tot tipus de petites polèmiques que es dirimeixen en la comissió parlamentària de control als mitjans. En la del gener del 2014, per exemple, Ciutadans i el PP van concloure que TV3 estava al servei del separatisme per dos motius: l'aparició d'un mapamundi en què Catalunya estava separada d'Espanya i el programa Afers Exteriors del 21/01/2014, en què el presentador, Miquel Calçada, lluïa una estelada a la jaqueta.