_
_
_
_
_

El Govern espanyol planteja redefinir les competències de l’Estat

Catalá obre el debat al PP sobre la reforma de la Constitució

El ministre de Justícia, Rafael Català
El ministre de Justícia, Rafael CatalàEmilio Naranjo (EFE)

El debat sobre la possible reforma de la Constitució, que Mariano Rajoy ha volgut eludir durant la legislatura, estarà present en el PP en els propers mesos. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va obrir ahir aquesta porta en defensar la reforma del sistema de competències de l’Estat i les autonomies que s'estableix en la Constitució. El PP assegura que encara no té cap decisió presa sobre una possible inclusió de la qüestió al programa, però explica que serà estudiat després que hagi estat plantejat també en les reunions internes del partit, en què s'elabora la proposta del programa electoral per a les generals. És un assumpte delicat, perquè el debat es produeix en la precampanya de les eleccions catalanes del 27 de setembre.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, en una entrevista a Europa Press, es mostra a favor de canviar la delimitació de les competències de l’Estat i les comunitats autònomes. També defensa la necessitat de modificar la prevalença masclista en la successió de la Corona i de canviar els aforaments. “L’Estat autonòmic podria definir-se millor”, assenyala. “Es podrien definir millor quines són les competències de l’Estat i quins les de les comunitats autònomes”. Segons Catalá, “es podria aprofitar aquesta experiència de 37 anys per veure com es reforcen els mecanismes de coordinació i cooperació”. “Jo crec que és possible”, diu.

Articles afectats

Els articles assenyalats pel ministre de Justícia són el 148 i el 149 de la Constitució, que estableixen el catàleg de competències de l’Estat i de les comunitats.

Aquests articles han estat objecte de controvèrsia des que Aliança Popular (antecedent del PP) va votar en contra d'aquests títols de la Constitució.

A aquests article s’hi fa referència en gairebé tots els conflictes de competència de l’Estat i les comunitats davant el Tribunal Constitucional.

Va estar especialment enverinada la polèmica a propòsit del recurs del PP contra l'Estatut. I molts constitucionalistes han defensat la necessitat de delimitar aquestes competències, no necessàriament a favor de les comunitats..

Sense tancar en el programa

Catalá és el primer membre del Govern de Mariano Rajoy que proposa obertament aquestes reformes constitucionals i, precisament, ho fa en la precampanya de les eleccions catalanes. Fins ara, el PP ha rebutjat qualsevol reforma i només ha acceptat en les últimes setmanes la possibilitat d'un retoc, només en referència al funcionament del Senat.

El ministre va explicar a aquest diari que la seva proposta “coincideix amb la que fa molt de temps que fan molts experts constitucionalistes”, i la fa en el context preelectoral dels comicis autonòmics catalans i, sobretot, d'estudi de la possibilitat d'incloure-la en el futur programa de les generals.

La subsecretària d’estudis i programes del PP, Andrea Levy, va explicar a EL PAÍS que el que proposa Catalá és “interessant com a reflexió”, però que el partit no ha pres encara cap decisió sobre aquest afer. En les últimes setmanes s'han reunit en el PP comissions d'experts per presentar iniciatives per al programa i algun ha demanat que s'inclogui la possibilitat de proposar aquestes reformes, sempre condicionades al fet que hi hagi consens i es tingui clar el que es vol canviar abans d'iniciar el procés.

D'aquestes comissions, que va presidir Dolores de Cospedal, sortirà un esborrany de programa que estarà a punt a mitjan setembre, sense que hi hagi encara decisió sobre possibles reformes constitucionals. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, assegura que és “positiu que s'obrin debats”. No obstant això, afegeix que, pel que fa a “la Constitució, en el moment en què s'obri debat per plantejar-ne la reforma, serà important saber fins on es vol arribar”.

El Govern central i el PP són conscients que en la propera legislatura és molt probable que les majories siguin diferents i que hi hagi majoria de formacions partidàries d'escometre reformes de la Constitució. Tots els altres partits treballen en comissions d'experts per definir propostes concretes de reforma constitucional.

De la reforma total al mínim retoc

Si el PP inclogués finalment al seu programa electoral la reforma de la Constitució, en el proper Congrés hi hauria majoria aclaparadora en favor d'aquest canvi. Hi hauria acord en genèric, però les discrepàncies arribarien en primer lloc en l'abast d'aquests canvis.

Tot i que estan en fase de proposta dels experts constitucionalistes reunits per Pedro Sánchez, el PSOE ha proposat en aquesta legislatura una reforma cap a un Estat federal. Sense tenir-ne més detalls suposaria modificar els títols competencials i les funcions del Senat. També ha proposat ampliar el capítol de drets als que tenen a veure amb l'educació i la sanitat. Aquest últim canvi és més complicat perquè, com el de la successió a la Corona, requereix dissolució de les cambres i referèndum. José Luis Rodríguez Zapatero va avortar una reforma que modificava la successió, incloïa el nom de les comunitats, la referència a Europa i el Senat.

Podem tampoc ha concretat la seva proposta, mentre espera estudiar les alternatives. No obstant això, Pablo Iglesias ha parlat sempre d'obrir un procés constituent. És a dir, la seva idea és abordar una reforma en profunditat sense límits i, en conseqüència, amb la possibilitat d'acabar en un referèndum que la ratifiqui.

Ciutadans va crear un equip amb els constitucionalistes Francesc de Carreras i Francisco Sosa Wagner per elaborar una proposta. La seva idea inicial és una reforma limitada que afecti el Senat i que estableixi amb més concreció els límits de les competències de les comunitats i l’Estat.

Catalá no és militant del PP, però és considerat un ministre vinculat a Rajoy, amb qui ha treballat des de fa molts anys en diferents ministeris, i, especialment, proper a altres membres influents del Govern espanyol, com Ana Pastor i Soraya Sáenz de Santamaría. Amb aquesta última va elaborar el programa electoral de justícia del PP per a les generals del 2000.

Les seves propostes van en la línia de l'informe que va fer el Consell d’Estat en la legislatura anterior, a instàncies de José Luis Rodríguez Zapatero.

Catalá esmenta també en l'entrevista la reforma sobre la successió de la Corona, la supressió dels anomenats articles morts per a la creació de comunitats que ja no tenen sentit i va apuntar la possibilitat de retocar els aforaments. En la Constitució només hi ha els que fan referència a diputats i senadors i fa un any el seu antecessor en el càrrec, Alberto Ruiz-Gallardón, va fer un intent per proposar-ne la supressió, que va quedar sufocada pel Govern espanyol i el PP.

Finançament autonòmic

En tot cas, la possible reforma de la Constitució no seria l'únic punt sobre política territorial inclòs al programa electoral del PP. De fet, el subsecretari d’organització del PP, Fernando Martínez-Maíllo, va assegurar ahir que “ara, especialment en el proper mandat, és el moment de fer un finançament autonòmic més just i raonable”, per la qual cosa va explicar que ho portaran en el programa electoral.

També en aquest cas, el Govern de Rajoy ha frenat en aquesta legislatura les peticions d'abordar un nou model de finançament i ha preferit eludir aquest afer i deixar-lo per a l’Executiu següent. Algunes de les peticions venien de dirigents territorials del PP.

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_