Selecciona Edició
Connecta’t

L’onada de calor converteix el 2015 en el pitjor any d’incendis d’aquest trienni

Fins ara, enguany el foc ha arrasat 52.000 hectàrees, una extensió propera a la destruïda durant el mateix període del 2013 i el 2014 sumats

Bombers a la zona de l'incendi d'Òdena del juliol.
Bombers a la zona de l'incendi d'Òdena del juliol.

Els incendis el 2015 estan resultant més destructius que els dels últims anys a causa de les altes temperatures i l'onada de calor estival. L'última estadística oficial del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, de l'1 de gener al 26 de juliol, eleva a 52.557 hectàrees la superfície calcinada per les flames, davant de les 37.500 i les 21.000 cremades respectivament durant el mateix període del 2014 i el 2013, segons informa Efe.

Malgrat que el nombre d'incendis que s'han produït fins ara aquest any és similar a la mitjana del decenni, la seva gravetat ha augmentat i els considerats "grans" han cremat el 60% del total de la superfície calcinada, un 20% més del valor normal. De la superfície calcinada enguany, 15.300 hectàrees corresponen a superfície poblada d'arbres i la resta a pastures, muntanya oberta i matolls.

José Manuel Jaquotot, el subdirector de Silvicultura i Muntanyes del Ministeri de Medi Ambient, ha explicat a EL PAÍS que un incendi es considera "gran" si crema més de 500 hectàrees i "conat" si afecta menys d'una hectàrea. Des de l'1 de gener fins al 26 de juliol d'aquest any hi ha hagut 7.750 incendis, gairebé 4.700 dels quals han estat conats i una mica més de 2.000, incendis. Només set han estat considerats "grans". El pitjor ha estat el que va assolar recentment l'Aragó, amb unes 14.000 hectàrees cremades, i que va obligar a evacuar els habitants de diversos pobles aragonesos. 

El 2013 i el 2014, molt bons anys

Els experts del Ministeri de Medi Ambient i el Seprona coincideixen a assenyalar que el 2013 i el 2014 van ser anys "molt bons" en què la mitjana d'hectàrees calcinades va estar per sota de la mitjana, malgrat que la xifra de sinistres, amb 4.380 i 6.888 respectivament, va ser inferior o similar a la registrada fins ara aquest 2015, amb 6.749.

Així, la xifra d'incendis fins ara suma 6.749, mentre que el 2014 van ser 6.888; el 2013 un total de 4.380, i la mitjana de la dècada se situa en 8.649. El capità Salvador Ortega, del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil, opina a la vista d'aquesta estadística que ha augmentat "la gravetat individual de cada incendi", però "la dramàtica situació meteorològica" dels dos últims mesos, en al·lusió a l'onada de calor, augurava fins i tot un escenari "més terrorífic", i recalca que la situació és de "normalitat".

Ortega ha precisat que hi ha hagut un augment del 50% en els incendis "d'interès policial" respecte de l'any passat, en els quals el Seprona intervé. Atribueix aquest augment, així mateix, al fet que el 2014 va ser un any "excepcionalment bo". La majoria de focs provocats tenen el seu origen, explica, en negligències involuntàries que es produeixen durant les cremes de rostolls.

Brigades en vaga

El subdirector Jaquolot recorda que la competència de detectar i extingir incendis correspon a les comunitats autònomes. El Ministeri ofereix els seus efectius com a suport quan se li requereix. Entre aquests efectius destaquen els avions coneguts com a foques, molt més grans que els que tenen les comunitats autònomes, capaços de descarregar fins a 6.000 litres d'aigua.

La ‘regla del 30’

Les altes temperatures i onades de calor que han socarrat gran part de la Península aquest estiu han afavorit que es doni la circumstància coneguda com a regla del 30, que incrementa considerablement el risc d'incendi: si en una zona hi ha més de 30 graus de temperatura, el vent bufa a més de 30 quilòmetres per hora i el nivell d'humitat és inferior al 30%, "és fàcil que hi hagi un incendi", explica José Manuel Jaquolot, subdirector de Silvicultura i Muntanyes del Ministeri de Medi Ambient.

Altres unitats que depenen del Ministeri són les Brigades de Reforç en Incendis Forestals (BRIF), especialitzades en l'extinció de grans incendis. Aquestes unitats mantenen una vaga indefinida des del 27 de juliol passat per exigir reconeixement professional i millores laborals a l'empresa pública que els contracta per dur a terme la seva tasca, Tragsa.

Jaquolot, que recalca que els membres de les BRIF són "professionals boníssims", assenyala que la seva vaga no té incidència a l'hora de controlar els incendis, perquè els serveis mínims establerts (70%) s'estan complint rigorosament i perquè aquestes unitats, segons explica, només intervenen en un petit percentatge de focs, proper a un "2% del total".

Les BRIF, amb 545 treballadors i 10 bases distribuïdes per tot el territori nacional, es dediquen a l'extinció de grans incendis forestals i serveixen de suport a les comunitats autònomes quan arriben a un nivell 2 d'extinció. Aquest dijous han portat les seves reivindicacions fins a la porta del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, on s'han concentrat.

El president de l'Associació de Treballadors de les BRIF, Santiago Terol, explica que tenen la intenció de mantenir la seva protesta indefinidament perquè l'empresa no ha donat mostres d'atendre cap de les seves demandes. "Cobrem uns 900 euros", explica Terol. En aquesta quantitat hi ha inclosos els complements per perillositat, treball per torns i disponibilitat, que ascendeixen, segons indica, a 3,7 euros. "Això és el que val per a l'empresa que em jugui la vida apagant incendis", es queixa, i recorda que les BRIF s'enfronten habitualment als incendis "més virulents", que, en general, es produeixen a l'estiu.

Les causes: éssers humans i llamps

Els incendis es produeixen per dues raons: per l'ésser humà o per llamps, explica José Manuel Jaquolot, subdirector de Silvicultura i Muntanyes del Ministeri de Medi Ambient. Aquest expert afirma que el 95% de les vegades l'origen és humà. Els motius són diversos: crema de rostolls, cigarrets mal apagats, espurnes inadvertides, trossos de vidre que es queden a la muntanya i que concentren els rajos del Sol fins a provocar una flama o per l'acció de piròmans.