_
_
_
_
_

Els bancs grecs reboten en borsa després d’haver perdut un 63% en tres dies

Les quatre principals entitats del país pugen amb força i empenyen a l’alça el parquet

Un panell de cotitzacions de la Borsa d'Atenes, aquest dimecres.
Un panell de cotitzacions de la Borsa d'Atenes, aquest dimecres.K.T. (Bloomberg)

La banca grega agafa oxigen en borsa després d'haver-se desplomat un 63% des de la reobertura del parquet, aquest dilluns. Les quatre principals entitats financeres hel·lenes cotitzades –el Banc del Pireu, Alpha Bank, Eurobank Ergasias i el Banc Nacional de Grècia– reboten aquest dijous un 11% de mitjana i empenyen a l'alça la cotització del principal índex borsari del país, l'ASE. Després d'una obertura dubitativa en la qual s'han imposat els números vermells, al migdia la Borsa atenesa ha pujat un 3,66%.

El rebot s'ha deixat notar, especialment, en les dues entitats que més havien patit el càstig dels inversors des de la reobertura de la Borsa després de setmanes de tancament: Eurobank Ergasias, que repunta un 15% tres hores i mitja després de l'obertura, i el Banc Nacional de Grècia, que puja un 22%. El Banc del Pireu i Alphabank, dues entitats que s'havien vist llastrades pels problemes endèmics del conjunt del sector financer hel·lè però que havien trampejat millor la situació als mercats, reboten un 5,8% i un 3,57% respectivament.

"El mercat sembla que ha trobat un equilibri després de la davallada", explica Takis Zamanis, cap de mercats de Beta Securities, en declaracions a Reuters. "Els compradors s'han imposat i això ha influït en la situació general del mercat".

Malgrat la millora en la seva cotització, la banca grega encara té un important problema que ha de solucionar a curt termini: la seva recapitalització. El Govern grec i els seus creditors, entre els quals hi ha la resta de socis europeus, comparteixen la visió que la banca hel·lena s'ha de recapitalitzar abans de finals d'any. La UE calcula el cost de la recapitalització del sector entre 10.000 i 25.000 milions d'euros. L'agost i el setembre seran, a més, dos mesos clau per a la finalització del tercer rescat a les finances públiques gregues, encarrilat entre Atenes i Brussel·les però encara pendent de la signatura definitiva.

Más información
En què consisteix el ‘corralito’ grec

"La clau ara és el resultat dels testos que han de dur a terme els reguladors", explica a l'agència britànica l'analista d'Eurobank Equities Nick Koskoletos.

Latur cau sis dècimes, fins al 25%

La taxa d'atur grega es va reduir al maig sis dècimes respecte de la xifra de l'abril i es va situar en el 25%, segons les dades ajustades per estacionalitat publicades aquest dijous per l'agència d'estadística hel·lena (Elstat). En termes interanuals, el descens s'eleva a dos punts percentuals. Malgrat la caiguda, la desocupació grega continua sent la més alta de tota la Unió Europea, lluny de l'11,1% de la mitjana comunitària.

En termes absoluts, el nombre d'aturats es va situar el cinquè mes de l'any en 1.200.981 persones, 15.278 menys que a l'abril i 98.820 menys que el maig del 2014.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_