Selecciona Edició
Connecta’t

Rajoy ha retallat un 44% la inversió en centres culturals catalans des del 2011

L’aportació als equipaments de Madrid creix 10 vegades més que la de Barcelona

El principal museu català, el MNAC.
El principal museu català, el MNAC.

Malgrat les xifres positives donades a conèixer per al 2016 en l'àmbit de la cultura en el projecte de Pressupostos del Ministeri d'Hisenda (que representen un 7,3% d'augment global), els quatre anys de legislatura del Govern del Partit Popular són clarament negatius pel que fa a les ajudes als grans equipaments culturals catalans: des de l'any 2011 les aportacions directes a centres com el MNAC, el Macba, el Mercat, el Liceu, el Teatre Lliure, les fundacions Miró i Tàpies i el Palau han disminuït més del 44% de mitjana. I això és així, perquè dels 20,6 milions d'euros que van rebre aquestes institucions el 2011 –últim pressupost que va aprovar el govern socialista de Rodríguez Zapatero– s'ha passat a tot just 11,5 milions que rebran l'any que ve si s'aproven els números que el ministre Montoro ha presentat aquesta setmana.

La caiguda de les ajudes directes

Liceu: D'11,9 a 7,1 milions.
MNAC:
De 4 a 2 milions.
Macba:
D'1,9 a 1 milió.
Mercat de les Flors:
De 968.000 a 375.000 euros.
Teatre Lliure:
De 870.000 a 592.000 euros.
Palau de la Música: De 476.000 a 197.000 euros.
Fundació Miró:
De 190.000 a 70.000 euros.
Fundació Tàpies: De 90.000 a 48.750 euros.

Total: De 20,6 a 11,5 milions, cosa que representa un 44% menys, malgrat que aquest any la partida de Cultura puja un 7,3% respecte del 2015.

En línies generals, la majoria dels centres han vist com les aportacions descendien més de la meitat durant aquests anys. És el cas del principal museu català, el MNAC, que ha passat de rebre quatre milions el 2011 a només dos l'any que ve, fet que farà perillar fins i tot el funcionament del centre ja que reduirà dràsticament el nombre d'exposicions i obligarà els seus responsables a optimitzar la despesa. “A mi m'exigeixen un esforç, però les administracions incompleixen els seus compromisos l'endemà de signar-los”, ha assegurat el seu director, Pepe Serra, fart de veure com disminuïen les aportacions.

El Liceu, al qual se li ha disminuït l'aportació un 50,5%, ha passat d'11,9 a 7,1 milions durant aquests anys; el Macba, que ha vist descendir els fons de l'Administració central d'1,9 a un milió (46,6%) i, sobretot, el Mercat de les Flors, que ha caigut un 61% (de 986.000 a 375.710) i la Fundació Miró un 63% (de 190.000 a 70.000), són alguns dels exemples en els quals les xifres deixen clara la dràstica reculada de les partides que el Ministeri de Cultura aporta. 

I és que les xifres, malgrat ser positives (creixen un 7,3% més) respecte dels dos últims anys en els quals s'ha tocat fons, parlen obertament d'un tracte diferent als equipaments catalans i madrilenys. Mentre que els vuit equipaments barcelonins s'han de repartir l'increment d'aportacions per al 2016 que ronda els 500.000 euros, els quatre principals centres culturals madrilenys –el Prado, el Reina Sofia, el Teatro Real i el Museu Thyssen– tindran un increment en les aportacions directes de cinc milions; per tant, de 10 vegades més.

Per això, malgrat les reiterades declaracions dels responsables de Cultura del Ministeri, amb el secretari d'Estat, José Maria Lasalle, al capdavant, en el sentit que les retallades no tenien res a veure amb el tens moment polític que s'està vivint, els seus homòlegs culturals catalans s'han queixat en cas contrari durant tots aquests anys.

Berta Sureda assegura que treballarà amb la voluntat d’equilibrar els pressupostos

Ho va fer Jaume Ciurana, el regidor de Cultura durant el mandat de l'alcalde Xavier Trias, i ara ho fa Berta Sureda, comissionada de Cultura del govern d'Ada Colau, que no dubta a qualificar les dades de “negatives”. Per la nova responsable cultural: “La pujada aplicada a les infraestructures culturals de Barcelona és mínima i simbòlica, genera diferències importants entre els diners públics que reben els equipaments culturals de Madrid i Barcelona”, assegura, mentre defensa que: “Des del Consistori estem disposats al diàleg i treballarem conjuntament amb la voluntat d'equilibrar aquests pressupostos”.

Per la seva banda, el conseller Ferran Mascarell manté la mateixa línia que ha defensat els últims anys: “Les dades són una decepció sense sorpreses i ratifiquen el model centralista que s'ha seguit des de sempre”. Per Mascarell: “El més significatiu és que el Govern espanyol incompleix els pactes que tenen signats amb les institucions catalanes, cosa que ens obliga a les altres administracions a estar per sobre dels nostres compromisos”. Pel conseller, “parlar de percentatges és còmode, però les xifres totals afecten el dia a dia de les institucions, fet que impossibilita fer grans exposicions o activitats, com li passa al MNAC i obliga a tancar l'any amb dèficit de 600.000 euros com li ha passat al Liceu, malgrat que el Ministeri deu dos milions cada any”. Per això, pel conseller no hi ha dubte que “cal canviar el model cultural espanyol de dalt a baix, caracteritzat per la seva centralitat i per no tenir en compte les estructures que consideren regionals i perifèriques”. Convençut, assegura: “Tot canviaria si poguéssim administrar la fiscalitat. En això treballem”.

Diferència de xifres

Les xifres són les xifres i demostren la diferència entre Madrid i Barcelona. Els quatre principals centres culturals de Madrid: Prado, Reina Sofia, Teatro Real i Thyssen rebran el 2016 més de 97 milions d'euros d'aportació directa del Ministeri de Cultura, amb un increment de 4,9 milions respecte del 2015.

A Barcelona, el MNAC, el Macba, el Mercat, el Liceu, el Teatre Lliure, el Palau i les fundacions Miró i Tàpies, les aportacions el 2016 seran d'11,5 milions i, l'increment, menor de 500.000 euros.

El balanç seria encara més negatiu si a aquestes retallades efectuades en les ajudes directes se sumessin altres ajudes que s'han anat perdent al llarg dels anys, com per exemple la despesa de capitalitat. Barcelona va rebre el 2010 un total de 10,7 milions d'euros per finançar grans equipaments de la ciutat que el 2011 van ser 9,5; el 2012 només 3,6 milions, dels quals només se'n va abonar un, i el 2013 va deixar de pagar-se. A més, llavors el Ministeri va reduir les ajudes directes de 54 a 17, així que van quedar fora festivals com el Temporada Alta, el Grec, el Saló del Còmic i el Trapezi de Reus. Des d'aleshores, si volen ajudes han d'anar a concurrència pública.

MÉS INFORMACIÓ