Selecciona Edició
Connecta’t

El Barça es construeix des de dalt

L'equip blaugrana oblida en el Gamper els problemes defensius de la pretemporada i descompon el Roma gràcies al futbol de saló dels tres davanters universals

Neymar felicita Messi pel seu gol. Ampliar foto
Neymar felicita Messi pel seu gol. AFP

El Barça va ser una altra història. Fins ara, l'equip de Luis Enrique havia mostrat dubtes i febleses durant la pretemporada, sobretot a la seva àrea. Però en el Gamper va quedar clar que no hi ha cap recepta millor que les seves tres estrelles del rock, els seus tres davanters universals, que van sortir des de l'inici perquè el tècnic ja té la Supercopa contra el Sevilla (l'11 d'agost) entre cella i cella. Messi, Luis Suárez i Neymar no només juguen com els àngels sinó que donen sentit al futbol; les seves delicioses partitures de la pilota desdibuixen els embolics de la defensa blaugrana perquè la pilota és seva, propietat privada, i aconsegueixen acovardir els contraris en ànim i esperit, que reculen metres amb la por al cos. Resulta que surten victoriosos els tres de la seva lluita contra la lògica del futbol perquè el Barça no se cimenta des de darrere sinó que es construeix des de dalt. El Roma, equip convidat a la festa, ho va comprovar sense amb prou feines dir ni piu.

BARÇA, 3 – ROMA, 0

Barça: Ter Stegen (Bravo, m. 60); Alves (Sergi Roberto, m. 60), Vermaelen (Alba, m. 46, Halilovic, m. 76), Bartra, Mathieu (Piqué, m. 60); Mascherano (Sergio, m. 60), Rakitic, Rafinha (Iniesta, m. 60); Messi (Pedro, m.60), Luis Suárez (Sandro, m.60) i Neymar (Munir, m. 60). No utilitzat: Masip.

Roma: Szczesny; Florenzi, Castán, Mapou, Torosidis; Keita; Vaig falcar, Pjanic, Nainggolan, Gervinho; i Destro. També van jugar: De Sanctis; Maicon, Manolas, Romagnoli, Sanabria, Cole, De Rossi, Ljajic, Ibarbo, Ucan, Paredes, Totti, i Iturbe.

Gols: 1-0. M. 25. Neymar. 2-0. M. 40. Messi. 3-0. M. 65. Rakitic.

Àrbitre: Estrada Fernández va amonestar Messi, Bartra, Mapou, Florenzi, Nainggolan.

Camp Nou. 94.422 espectadors.

En l'època de Guardiola, la pilota circulava veloç pel centre del camp, de Xavi a Iniesta i d'aquí a Messi. Ara, la pilota també es mou sobre una pista de gel verd però ho fa en les posicions avançades, on fa mal. De Messi a Luis Suárez i a Neymar, i torna a començar. Juguen amb la pilota i fan el que els dóna la gana, com van demostrar la temporada passada, quan el Barça va guanyar tot el que era possible. I el Roma, equip suggeridor que demana tanda per destronar la Juve a la Serie A, va semblar un maniquí davant el seu futbol de saló. Messi va trigar un tres i no res a saludar Szczesny. Fluix i centrat, però el primer avís. El va seguir Neymar, que no la va encertar amb aquesta rematada amb l'escut del pit, i fins i tot Luis Suárez va provar un xut sec que no va trobar la porteria. També van participar en la massacre Rakitic i Rafinha, sense cotilles en trepitjar l'àrea cada dos per tres, encara que els seus xuts van ser torts o refusats a última hora per l'esbocada defensa italiana.

Però Messi defineix tan bé com assisteix. Per això es va inventar un d'aquella passades diagonals en cursa de Mathieu –va actuar de lateral esquerre en la primera part i podria repetir en la Supercopa perquè Alba va sofrir una lesió muscular–, que li va deixar de primera a Neymar. I el brasiler, hàbil, va insinuar una cosa amb el maluc i va fer la contrària amb els peus per tombar el porter i celebrar la seva diana. Després va arribar el gol de Leo, enrabiat amb el central Mapou, al qual no va donar una cop de cap de miracle quan li va buscar les pessigolles. Va ser, esclar, després d'una jugada de Luis Suárez que va passar per Alves i Neymar, després resolta pel 10 amb un xut ajustat.

L'obús de Rakitic

Els tres esperons van aguantar una hora, moment en què el Camp Nou va rendir homenatge als herois. Era el seu primer partit de la pretemporada junts, però va semblar ser el següent a l'últim que havien jugat junts perquè no va canviar gens la seva fam de pilota i entesa. Messi, Luis Suárez i Neymar s'ho passen pipa, cosa de la qual gaudeix l’afició blaugrana, que va omplir l'estadi amb 94.422 aficionats, i gens ni mica el rival.

Amb la roda de canvis, no obstant això, el Barça va seguir embalat. Com el regateig de Pedro sobre la línia de fons que provocar un “oh! col·lectiu [després es va corejar en diverses ocasions el seu nom per demanar-li que no marxi al Manchester United]; com aquell eslàlom amb la pilota enganxada a les botes d’Iniesta que Sandro no va poder concloure, i com aquell cacau espectacular de Rakitic des de fora de l'àrea que es va colar per la mateixa esquadra.

Del Roma no se’n va saber res, més enllà que ha tancat el fitxatge de Gerson (Fluminense) per 17 milions, xifra que no va voler igualar el club blaugrana, per la qual cosa recuperarà els 3,2 milions que va invertir en la seva opció de tempteig. Però tota la resta, la festa, el Gamper i el futbol, van ser del Barça i dels seus tres davanters.