Selecciona Edició
Connecta’t

Hora final per a l’hotel que ha estat dues dècades en construcció

L’Ajuntament de la Bisbal de Falset vol decidir què cal fer amb un projecte immobiliari aturat amb les millors vistes del Montsant

Vista de la Bisbal de Falset amb l'hotel abandonat a la dreta.
Vista de la Bisbal de Falset amb l'hotel abandonat a la dreta.

A la Bisbal de Falset (Priorat) hi ha un esquelet de formigó que corona el municipi des de fa més de vint anys. És una estructura circular, de tres plantes, despullada, sense revestiment i per on només hi passa el vent de la serra del Montsant. L’exalcalde Enric Masip va engegar el 1992 l’aventura de l’hotel del poble. Ell n’era accionista amb un grup de veïns. Des del 1994 que els ossos de l’hotel esperen immòbils que l’obra es reiniciï o que caigui a terra.

La Bisbal de Falset és un balcó privilegiat al parc natural de la serra del Montsant. Els seus carrers costeruts serpentegen entre gegants de pedra, camps i boscos mediterranis. És un indret que va romandre aïllat del desenvolupament de la costa tarragonina fins a la dècada dels setanta, quan van materialitzar-se les bones connexions per carretera. L’endogàmia va arribar fins a l’extrem que a la dècada dels cinquanta, el 70% dels habitants tenien el cognom Masip; avui, segons Enric Masip, dels 250 ciutadans de la Bisbal, 75 –el 30%– són Masip.

El poble té tres cases rurals. Abans d’aquests hostals no hi havia cap habitació per acollir turistes. Enric Masip, batlle entre el 1983 i el 1999, es va col·locar al capdavant del projecte de l’hotel. L’edifici havia de tenir 38 habitacions dobles, un menjador i una cafeteria. La idea era que fos de gamma alta. Els inconvenients van arribar quan els bancs van retirar el seu suport financer. Després hi va haver desavinences entre accionistes i, finalment, la crisi immobiliària. El darrer capítol per aixecar l’edifici va ser un acord amb la Fundació Pere Tarrés per convertir l’hotel en un centre d’acollida per a joves amb problemes d’integració social. “La crisi i la manca de subvencions ho van aturar”, diu Enric Masip.

L'esquelet de l'edifici, a dalt de tot del poble. ampliar foto
L'esquelet de l'edifici, a dalt de tot del poble.

L’actual alcalde, Sergi Masip Masip, assegura que s’han buscat altres alternatives amb la Generalitat, sense èxit. L’alcalde admet que l’estructura causa una mala imatge i que ja se li han donat massa oportunitats. La intenció de l’Ajuntament és decidir aquest any què cal fer amb l’estructura de formigó: aixecar finalment l’edifici o bé enderrocar l’esquelet de formigó. El 7 d’agost, segons Sergi Masip, hi ha un reunió cabdal amb la Direcció General d’Urbanisme. “També haig de parlar amb els propietaris. Això no pot seguir així, també per seguretat, perquè algú hi pot patir un accident. Una altra opció és posar-hi tanques”, diu Sergi Masip.

L’única font d’informació periòdica de la Bisbal de Falset és el blog de l’ateneu del poble. En aquest blog, la regidora Irene Perelló Masip relata aspectes del dia a dia del municipi. Perelló comenta que el lloc de l’obra és conegut pels vilatans com “l’hotel”. Al blog apareixen imatges de veïns fent petar la xerrada als dos bancs de ferro encastats a l'edifici.

Una dels poquíssimes referències que es poden trobar de l’hotel en publicacions impreses és al número 2010-2011 de la revista Arqueologia Medieval. Es tracta d’una investigació coordinada per Joan Menchon sobre les esteles funeràries procedents del cementiri vell de la Bisbal de Falset. Aquestes esteles es poden veure al cementiri actual. L’article afirma que la construcció de l’hotel va posar en perill aquest patrimoni: “El grup d’esteles de la Bisbal procedeix del cementiri vell del poble, del segle XIX. Presumiblement són peces que provenen del fossar medieval. La construcció d’un immoble al seu costat va motivar la preocupació dels habitants del poble, especialment del reconegut dibuixant i fill de la Bisbal Paco Masip. Una primera visita va comportar la retirada d’una de les esteles, despenjada del mur de tanca. Posteriorment se’n va salvar una segona i fins fa uns anys n’hi havia cinc de fixades al mur de tancament. Finalment, es van salvar gràcies a la intervenció de Paco Masip”. Sergi Masip assegura que l’hotel no s’aixeca sobre el cementiri, sinó que aquest s’ubicava a uns cinquanta metres de la construcció.