_
_
_
_
_

La Xina estudia eradicar la política del fill únic

Pequín es planteja aquesta mesura davant l'envelliment de la població

Les autoritats visiten en un hospital de Pequín el nen considerat l'habitant 1.300 milions de la Xina, el 2012.
Les autoritats visiten en un hospital de Pequín el nen considerat l'habitant 1.300 milions de la Xina, el 2012.AP (Xinhua Chen Shugen)

Després de gairebé 40 anys de control estricte de la natalitat, la Xina sembla estar disposada abolir definitivament la política del fill únic. Davant l'envelliment de la població, Pequín es planteja estendre a totes les parelles la possibilitat de tenir un segon fill, un canvi de gran simbolisme que enterraria una de les lleis més polèmiques del país. Es calcula que la norma ha evitat 400 milions de naixements.

“No podem permetre'ns un altre fill”

Li Rui i el seu marit viuen més enllà de la cinquena anella de Pequín, on la densitat de població és menor i els lloguers més barats. La seva filla està a punt de fer tres anys. El canvi de la llei del fill únic el 2013 els dóna l'opció, com a 11 milions de parelles xineses més, de demanar autorització per tenir un altre descendent. Els agradaria augmentar la família, però no se'ls passa pel cap: “Criar un fill en una ciutat com Pequín és massa car, no podem permetre'ns-en un altre”.

Estudis com el que va fer el 2014 l'agència oficial Xinhua mostren que és cada vegada més car criar un fill a la Xina, i més en les principals ciutats del país, com Pequín. La renda per capita disponible el 2014 a la capital xinesa va ser de 43.910 iuans anuals (uns 6.300 euros). Una quantitat amb la qual a moltes parelles no els surten els comptes per posar-se a tenir més descendència.

En el cas de Li i el seu marit, a més, la família hauria de mudar-se en un pis més gran. Originaris de la província central de Henan, tampoc tenen la sort de disposar d'avis que els puguin cuidar la nena i la dona va haver de deixar de treballar per atendre-la.

Els experts coincideixen a assenyalar que la qüestió no és si se suprimirà la mesura del fill únic, sinó quan. El diari local China Business News, que cita fonts de la Comissió Nacional de Salut i Planificació Familiar, ha assegurat que el canvi podria arribar “abans que s'acabi l'any si tot va bé”. L'organisme, que no va respondre a les preguntes d'aquest diari sobre la qüestió, va negar no obstant això al rotatiu China Daily que s'hagi establert un calendari per permetre el segon fill a totes les parelles. “Fa temps que s'hauria d'haver implantat. Per cada any que es triga a fer-ho, milions de dones perden la seva millor època per concebre”, argumenta el demògraf He Yafu.

La llei del fill únic es va engegar sota l'Administració de Deng Xiaoping amb l'objectiu de mitigar els problemes socials, econòmics i mediambientals d'una sobrepoblació del país. Però la seva aplicació ha estat controvertida, tant per la privació del dret dels pares a decidir de forma lliure el nombre de fills que volen criar, com per les nombroses denúncies d'avortaments i esterilitzacions forçoses. El llegat de la llei, a més, és el d'una població cada vegada més envellida, que amenaça la sostenibilitat del ja de per si fràgil sistema de Seguretat Social xinès, i el d'un concepte de família basat a tenir pocs fills, que ara serà difícil d'eradicar.

Segons dades de l'últim informe de perspectives de població de les Nacions Unides, un 16,8% de la població xinesa té 60 anys o més. El percentatge es dispararà fins a un 45,4% el 2050 i podria arribar al 56,1% l'any 2100. D'altra banda, la població del gegant asiàtic en edat de treballar decreix des del 2012 a un ritme anual d'entre dos i quatre milions de persones. “L'envelliment de la població és una gran amenaça per al sistema de Seguretat Social. Una vegada tens una gran proporció de persones que no treballen, la pressió creix sobre les pensions, el sistema de salut, els recursos disponibles per cuidar de les persones grans... El Govern xinès n'és conscient, però ha de dur a terme polítiques més proactives”, defensa Elena Glinskaya, especialista en protecció social del Banc Mundial a la Xina.

En un intent d'alleujar aquesta pressió, Pequín va decidir flexibilitzar parcialment la política del fill únic a final del 2013. Si abans només es permetia un segon fill a parelles formades per fills únics, ara n'hi ha prou que un dels dos cònjuges ho sigui per aconseguir el permís. Però la mesura no ha provocat el baby boom esperat: dels 11 milions de parelles que compleixen aquest nou requisit, només un milió i mig ha demanat el permís. Els experts temen que el país quedi estancat en una taxa de fertilitat baixa de forma permanent: “L'actitud dels ciutadans també ha canviat, s'han acostumat a aquest tipus de família. Fins i tot amb noves polítiques que fomentessin els naixements podria que no fos suficient”, assenyala He.

En un informe publicat a començament de l'any, l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials va instar les autoritats a adoptar una política demogràfica “més agressiva” en constatar que la taxa de fertilitat al país és d'1,4 fills per dona. És una xifra que s'apropa perillosament a l'1,3, un llindar que els països que hi han arribat no han aconseguit remuntar per molts incentius a la natalitat que hagin aprovat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_