_
_
_
_
_
vida digital

Airbnb vol que Barcelona sigui com Amsterdam

El portal arriba a un acord amb la ciutat holandesa per cobrar la taxa turística

José Manuel Abad Liñán
Avió de la companyia holandesa KLM reconvertit en habitació per a hostes d'Airbnb.
Avió de la companyia holandesa KLM reconvertit en habitació per a hostes d'Airbnb.airbnb

La trobada té lloc a l'Ajuntament d'Amsterdam, però per moments es diria que es fa al de Barcelona. Airbnb, el portal d'allotjament, ha portat a la capital holandesa un grup de periodistes espanyols per reunir-los amb representants del seu Consistori i lluir un acord que permet a la companyia cobrar la taxa turística –un 5% de l'import de l'allotjament, la més cara d'Europa– als seus ciberhostes i lliurar-la després a l'Ajuntament.

Más información
La Generalitat legalitza el lloguer d’habitacions en habitatges a turistes
Barcelona condonarà la multa a pisos turístics si es destinen a lloguer social
San Francisco legalitza Airbnb

“Barcelona”, “Barcelona”, “Barcelona”, repeteixen contínuament els membres d'Airbnb en les seves intervencions. Confien que el model d'Amsterdam es repeteixi a la capital catalana, després de la sanció que la Generalitat va imposar a la companyia a principi de l'estiu: 30.000 euros per oferir pisos turístics il·legals. La comunitat catalana va ser la primera a penalitzar aquesta activitat, però també ha estat pionera a donar-li un marc legal precís: està permès allotjar turistes durant un màxim de quatre mesos a l'any, no necessàriament consecutius. A principis d'agost, Ada Colau va proposar condonar el deute dels pisos turístics si es destinaven a lloguer social. La taxa turística de Barcelona és 0,65 euros per nit.

L'Ajuntament d'Amsterdam també estava preocupat per aquesta qüestió, però va optar per arribar a un acord amb Airbnb. El sistema està en vigor des del desembre del 2014. La companyia, malgrat ser un simple intermediari entre el propietari particular i els hostes, s'erigeix en recaptadora d'impostos a través del seu potent portal web. “Facilita les coses als amos de les habitacions i les cases, i els estalvia la paperassa amb l'Ajuntament”, explica Àngel Mesado, director de Política Pública de la companyia a Espanya i Portugal. Des del Consistori asseguren que també en surten ben parats: “Ens assegurem que es cobra efectivament aquest impost a tots els usuaris, en igualtat de condicions amb els que ja es paguen als hotels”, afirma el responsable d'Habitatge de l'Ajuntament holandès, Albert Eefting. El seu Consistori té declarada la guerra als hotels il·legals. Assegura que cada setmana es tanquen de dos a tres d'aquests establiments d'aquest tipus a la ciutat.

L’Ajuntament d’Amsterdam confia a Airbnb el cobrament de la taxa turística, però no té accés a les dades dels propietaris

No hi ha representants dels hotels a la ciutat, però hi són presents en les preguntes dels periodistes. “Al principi eren hostils, però cal entendre que l'economia col·laborativa i el model del home sharing han vingut per quedar-se. Val més ordenar-los que oposar-s'hi, no tindria sentit”, respon Laila Frank, assessora de viatge social de l'Ajuntament. Les dades parlen a favor, sembla que hi ha pastís per repartir entre tothom, hostalers i particulars: les xifres de pernoctacions a la ciutat el primer quadrimestre d'aquest any han pujat un 4,9%.

Des d'Airbnb argumenten que el seu perfil de turista és diferent del que s'allotja en hotels. “El 93% dels nostres usuaris vol viure com la gent d'Amsterdam, i el 73% dels allotjaments està fora de les zones turístiques”, afirma Mesado.

Barcelona: gairebé la meitat lloga per arribar a final de mes

La majoria dels amfitrions (el 70%) lloguen la seva residència habitual, una mitjana de 46 nits a l'any i obtenen uns ingressos addicionals de 2.655 € a l'any.

El 44% afirma que compta amb aquests diners per poder arribar a final de mes.

Dediquen una mitjana del 60% dels guanys obtinguts a través d'Airbnb a cobrir les seves necessitats bàsiques, com pagar el lloguer, la hipoteca, les factures i el menjar.

Els propietaris tenen una edat mitjana de 40 anys.

El nombre de viatgers aquest any que es van allotjar a casa d'un amfitrió local va ser de 170.000. A Barcelona hi ha aproximadament 4.000 amfitrions.

Xifres de l'estudi d'impacte econòmic del 2014 d'Airbnb basat en dades obtingudes durant el 2013.

Una activitat en auge

Airbnb va néixer el 2008 en San Francisco, amb el nom d'Air bed and breakfast. Els seus fundadors volien aprofitar l'espai sobrant de casa seva per allotjar hostes i aconseguir uns dòlars extres. El model va quallar a Nova York i París, només un any més tard; Barcelona i Amsterdam els van seguir al cap de poc temps. Els seus usuaris poden trobar allotjament en 34.000 ciutats de 190 països. L'últim a unir-se a la llista és Cuba. El creixement a Espanya és espectacular: el 2013 es van valer del servei 230.000 viatgers, 620.000 el 2014. Les expectatives per aquest any esperen superar els 1.300.000 usuaris.

Només a Amsterdam, hi ha 12.000 ofertes d'allotjament a Airbnb (segons les dades del juny d'aquest any), davant de les 16.000 de Barcelona i les 7.000 de Madrid. L'acord amb Amsterdam és esgrimit per Airbnb com perfectament traslladable a Espanya. Com els han rebut els equips d'Ada Colau i Manuela Carmena?: “Hem vist després de les eleccions autonòmiques i municipals a Madrid, Barcelona i altres llocs que la situació ha canviat”, assegura el director de Política Pública de la companyia. "Hi ha una actitud més receptiva". Aquesta actitud de moment no s'ha concretat en acords. En el cas de Barcelona, estan a l'espera que el nou equip de govern municipal respongui a la invitació que els han llançat des de la companyia. Fonts d'Airbnb assenyalen que amb els que més s'han reunit són amb la Comunitat de Madrid i la Generalitat de Catalunya, però encara sense resultats concrets significatius.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Manuel Abad Liñán
Es redactor de la sección de España de EL PAÍS. Antes formó parte del Equipo de Datos y de la sección de Ciencia y Tecnología. Estudió periodismo en las universidades de Sevilla y Roskilde (Dinamarca), periodismo científico en el CSIC y humanidades en la Universidad Lumière Lyon-2 (Francia).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_