_
_
_
_
_

Els urinaris de la discòrdia

El pla pilot de lavabos portàtils de l’Ajuntament topa amb les crítiques del nacionalisme i de grups veïnals del Raval

Cristian Segura
Urinaris al carrer Fusina de Barcelona.
Urinaris al carrer Fusina de Barcelona.Consuelo Bautista

L’Ajuntament de Barcelona ha ordenat avui la retirada davant la primera escomesa de Convergència. L’urinari portàtil ubicat a la façana del Born Centre Cultural –“la zona zero dels catalans”, segons definició del seu director fundador, Quim Torra– va provocar una allau de crítiques per part de sectors nacionalistes que ho consideraven irrespectuós. El Consistori va respondre desplaçant els WC a la cantonada oposada del carrer Comerç, més discreta però on fa baixada i on utilitzar el lavabo requereix d’un bon equilibri.

La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha assegurat que col·locar els urinaris a la paret del museu va ser un error de l’empresa instal·ladora. Una portaveu de l’Ajuntament va afegir que la polèmica iniciada a Twitter va accelerar el canvi d’ubicació. CiU ha convocat una roda de premsa per denunciar que els urinaris que hi ha al costat de les runes del Born són “una manca de respecte i un menyspreu a la història i al patrimoni de la ciutat i del país”. CiU no ha mostrat el seu rebuig als lavabos públics que s’ubiquen just a sota de l’estàtua de Frederic Soler, Pitarra, a qui el monument reconeix com a “fundador del teatre català”. La CNT tampoc ha emès cap comunicat pel fet que un dels urinaris portàtils s’hagi instal·lat a la plaça Salvador Seguí, el Noi del Sucre, històric dirigent del sindicat i assassinat molt a prop d’on hi ha l’urinari.

Queixes des del Raval

La regidora de CiU Francina Vila ha afegit que els urinaris no solucionaran els problemes de civisme de Barcelona. Ramon Solé és vicepresident de l’Associació de Veïns de Nou de la Rambla i secretari de l’Eix Comercial del Raval. A vint metres de la seva botiga d’electrodomèstics, a la cantonada amb el carrer Tàpies, han col·locat la piràmide d’urinaris i el lavabo. La piràmide i el bloc formen una parella que s’ha instal·lat en sis punts de Ciutat Vella. Solé assegura que la gent continua orinant amagada darrere dels contenidors d’escombraries que hi ha a Tàpies: “Els urinaris donen mala imatge, estan inclinats i ningú els utilitza”. Solé lamenta que l’Ajuntament no els hagi demanat el seu parer abans de decidir on s’ubicarien.

L’experiment amb els urinaris mòbils es mantindrà fins després de les Festes de la Mercè. N’hi ha que ja han patit desperfectes. El de la plaça Terenci Moix ha estat pintat amb retolador; el de la plaça Jean Genet té un forat a la base i els líquids vessen per la vorera. Els lavabos ubicats al passeig Marítim eren utilitzats aquest matí per un grup de venedors ambulants per guardar la mercaderia. CiU va intentar modificar el 2013 l’ordenança de terrasses per obligar els bars a deixar que els vianants poguessin utilitzar els seus lavabos, però va renunciar-hi per falta de suports. A Barcelona hi ha 104 lavabos públics en parcs i jardins, 117 en platges, quatre lavabos/cabina a Ciutat Vella i un miler de WC disponibles per a la ciutadania als equipaments municipals. La Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient va debatre l’any passat la manera de senyalitzar millor aquests serveis.

José Luis Gonzalo regenta un quiosc a Pla de Palau. Al costat de l’establiment hi ha una d’aquestes quatre cabines sanitàries d’acer inoxidable “molt utilitzada pels turistes”, segons Gonzalo: “S’utilitza molt i vénen amb freqüència a netejar-la perquè el rentat automàtic ja no funciona i el paper higiènic l’acostumen a robar”. Tots els lavabos portàtils de la prova pilot d’avui disposaven de paper higiènic. En tres hores de ruta diürna pels urinaris en proves, aquest periodista no ha vist cap ciutadà utilitzant-los.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_