Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Creixement: el perquè i el com

El creixement és fràgil i ajuda a augmentar la desigualtat, cosa que compromet el dinamisme econòmic. No es pot negar la realitat, però presumir-ne és molt perillós

Sovint he reflexionat sobre la proliferació del que m'agrada anomenar falses veritats, descripcions que s'utilitzen amb freqüència, especialment en la controvèrsia política. Són maneres de mostrar una realitat que és certa però descrivint-la amagant alguns aspectes clau, el coneixement dels quals canvia totalment la valoració positiva o negativa d'aquesta realitat. He escrit diverses vegades que explicar simplement que en un país “s'està reduint molt l'atur” pot ser una veritat d'aquest tipus, ja que és una notícia molt positiva si això es deu al fet que es crea molta ocupació, però totalment negativa si és perquè moltes persones deixen de buscar feina i emigren a un altre país, o simplement perden qualsevol esperança de trobar-ne… Per això necessito conèixer la realitat però acompanyada de detalls sobre el perquè i el com.

Durant els propers mesos sentirem de forma pesada i amb intensitat creixent que “l'economia espanyola està creixent i ho continuarà fent”. La primera afirmació és certa; la segona és molt arriscada. La raó és precisament la falta de detalls sobre el perquè i el com de l'actual creixement. M'agradaria analitzar-ho una mica més.

1. El perquè. Que l'economia espanyola està en una fase de creixement és innegable. Que sigui la conseqüència de les reformes i de les polítiques del Govern (o dels governs) i que això en garanteixi la continuïtat és molt més discutible. Hi ha diverses raons externes que poden explicar per si soles el creixement.

La competitivitat global de les empreses espanyoles ha millorat, però un element determinant d'aquesta millora ha estat la progressiva devaluació de l'euro respecte del dòlar, que afavoreix la seva capacitat exportadora. En altres circumstàncies, la devaluació hauria tingut també un efecte negatiu en encarir el preu dels combustibles importats, però la feliç coincidència amb la caiguda del preu del petroli en dòlars ha evitat aquest efecte negatiu. D'altra banda, la conflictivitat en diversos països del Mediterrani està desviant cap a Espanya milions de turistes... I, a més, les polítiques de liquiditat sobreabundant i d'interès gairebé nul del BCE redueixen el cost anual del nostre enorme deute públic i estimulen el consum privat de béns duradors. Cap d'aquests elements (Euro, petroli, boom turístic, interès molt baix) depèn de nosaltres, ni és segur que duri. Probablement el nostre creixement no resistiria canvis en un o diversos d'aquests elements… Per tant, és un creixement fràgil.

2. El com. Algunes de les polítiques espanyoles actuals afegeixen elements de dubte sobre la bondat del creixement actual. L'augment numèric de l'ocupació amaga una precarització creixent deguda a contractes de curta durada, i un fort increment del treball parcial. (Eliminar 10 treballadors a temps complet i afegir-ne 20 a mitja jornada redueix l'atur en 10 persones… sense millorar l'ocupació real). Els augments actuals de competitivitat de moltes empreses són més el resultat de la reducció de costos salarials que d'increments de productivitat, fruit de més inversions en formació, en investigació o en innovació. A més, l'actual recuperació de rendes es nota molt més en els beneficis empresarials,  les rendes altes del treball, i les rendes del capital financer, que en les dels petits estalviadors amb dipòsits bancaris de renda fixa o les rendes baixes salarials. Aquest increment en la polarització de la renda, amplificat per algunes modificacions fiscals que afavoreixen les rendes altes, i afegit a una certa degradació dels serveis bàsics de la sanitat i l'educació, estan conduint a una societat menys cohesionada i disminueixen la formació de capital humà. Això, a part d'injust, és molt negatiu per a la productivitat futura.

3. La veritat sencera. Estem creixent a bon ritme. Les causes d'aquest creixement són, en gran part, exteriors. La seva continuïtat no està assegurada i més aviat sembla que poden canviar. El Govern espanyol hi té un escàs o nul control. A més de fràgil, el tipus de creixement és fortament desequilibrat i ajuda a augmentar la desigualtat social, cosa que compromet el dinamisme econòmic futur. No es pot negar la realitat, però presumir-ne i acceptar-la com a mostra de bon govern per al futur és molt perillós.

Joan Majó és enginyer i exministre.