Selecciona Edició
Connecta’t

Campanya de la fruita sense efecte crida

Els empresaris agrícoles deixen de contractar temporers als seus països d'origen

Un temporer recull nectarines en un camp de Torres de Segre (Segrià).
Un temporer recull nectarines en un camp de Torres de Segre (Segrià).

La crisi econòmica ha transformat la majoria de sectors, i l'agrícola no n'és una excepció. L'atur i la precarietat ha canviat el perfil dels treballadors de les campanyes de recol·lecció de fruita a Catalunya, fins al punt que s'han extingit els temporers contractats als seus països d'origen –sobretot de Colòmbia i Romania–, que després de la campanya tornaven a casa.

El coordinador territorial a Lleida d'Unió de Pagesos (UP), Josep Maria Companys, assegura que la xifra de temporers contractats per treballar al camp a Catalunya és de gairebé 22.000 persones. “D'aquests, el 90% són treballadors que viuen a Espanya però són d'origen estranger, hi ha 1% de contractació en origen i la resta, el 9%, són estudiants i treballadors nascuts al país”. Companys detalla que aquest 1% de temporers contractats en origen són “assalariats de confiança que fa 8 o 9 anys que vénen a treballar, sempre amb el mateix agricultor”. El nombre de contractats en origen aquest any oscil·la entre els 250 i 270. “Abans, només a Unió de Pagesos contractàvem en origen, sobretot de Colòmbia, prop de 6.000 temporers”, recorda Companys.

El president de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) de Lleida, Pere Roqué, manté que el canvi de paradigma contractual és lògic: “No seria normal anar a buscar treballadors fora de les nostres fronteres, quan a Espanya hi ha milions de persones a l'atur”. Roqué s'enorgulleix de pensar que ara s'ha professionalitzat la feina dels temporers que són nòmades seguint les campanyes agràries, “a l'hivern cap al sud d'Espanya i a l'estiu cap al nord”. Joan Carles Massot, president a Lleida de l'organització Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), també aposta per la professionalització del treballador agrari: “Fomentem que l'empresari tingui allotjament per als seus temporers. És un model en què sempre contractem les mateixes persones i les allotgem en l'explotació, i així ens estalviem haver d'ensenyar any rere any el que han de fer”.

El salari al camp està fixat per un conveni que estipula que el treballador ha de cobrar 6,06 euros per cada hora de treball. “Als agricultors ens costa entre 8 i 9 euros l'hora ja que hi hem de sumar impostos”, puntualitza Companys. "Aquest any, els empresaris agrícoles han rebut ofertes d'algunes ETT que ofereixen treballadors a menys de 7 euros l'hora. Només poden jugar rebaixant el salari al temporer. Hi ha treballadors que cobren entre 3 i 4 euros l'hora”, denuncia Companys. Massot afirma que a les cambres de fruita el conveni de vegades és “fins i tot” inferior.

19 poblacions afectades per la tempesta

El conseller d'agricultura, Jordi Ciuraneta, va visitar ahir alguns dels camps fruiters que han quedat afectats per la tempesta de pedra que va assotar divendres passat 19 poblacions de les comarques lleidatanes del Pla d'Urgell, les Garrigues i el Segrià. Les organitzacions agràries ja han calculat que la superfície afectada per aquesta tempesta supera les 15.000 hectàrees, motiu pel qual el conseller d'agricultura va reclamar ahir a Agroseguro “la màxima celeritat” en el peritatge de les finques. Ciuraneta, que va fer aquesta petició mentre visitava finques de Soses i Aitona, va informar que alguns cultius podrien haver perdut la totalitat de la collita.

Estiu a la cambra

La Laia és una estudiant de Belles Arts que aquest any torna a treballar com a temporera en una cambra de fruita de Lleida. “Fas molts diners però les condicions laborals són deplorables”. Si al camp els treballadors solen ser immigrants, a les cambres hi ha un nombre més gran de treballadors nascuts a Espanya. Els homes fan funcions on es fa servir més la força. Apilen i munten caixes... “Tenen un sou superior al de les dones”, denuncia la Laia. L'hora a la cambra de fruita és molt variable, va de 5 a 10 euros l'hora, però en general la feina de l'home es paga un euro més car que el de la dona.

Aquest any, la imatge dels temporers passejant pels carrers s'ha reduït considerablement. Fa anys era habitual veure centenars de subsaharians dormint a la intempèrie al solar que ocupaven els habitatges del seminari de Lleida. Aquest any, n'hi ha molts menys. El tercer tinent d'alcalde la Paeria, Xavier Rodamilans, informa: “El 2002 l'Ajuntament va atendre 1.625 temporers i aquest any ja en són 524”.

L'efecte crida ja no funciona, sostenen totes les organitzacions agràries, ja que els agricultors contracten sempre les mateixes persones. L'ajuntament atén una mitjana de 17 persones diàries, els ofereixen serveis de guarda-roba, serveis de dutxa, alimentació… però molts segueixen dormint a la intempèrie. Rodamilans està convençut que aconseguirà eradicar aquest problema humanitari en qüestió de molt “pocs anys”.