Selecciona Edició
Connecta’t

La descàrrega energètica de Joe Louis Walker

El músic californià porta el seu blues al Festival Mas i Mas

Joe Louis Walker, sempre pura passió. Ampliar foto
Joe Louis Walker, sempre pura passió.

El Mas i Mas Festival de Barcelona va néixer gairebé com una broma. Una aposta una mica eixelebrada per denunciar que durant el mes d'agost l'activitat musical desapareixia dels escenaris de la capital catalana (afirmació totalment certa) i que nadius i visitants tenien també dret a gaudir de la música malgrat els estralls de la canícula estival. Tretze anys després d'aquell plantejament, el Mas i Mas s'ha convertit en una referència indispensable de l'estiu barceloní amb més de cent cinquanta activitats disseminades per diversos espais ciutadans. Ja ningú podrà dir que no hi ha música, molta, variada i bona en l'agost barceloní.

Una de les primeres sessions d'aquesta tretzena edició va omplir dissabte la sala carismàtica Jamboree d'una energia inusual i va posar en moviment tots els seus ocupants. Es tractava de la visita d'una veritable llegenda del blues actual: el californià Joe Louis Walker (San Francisco, 1949), amb l'afegitó gens menyspreable de poder ser gaudit en la curta distància d'un club, on no hi ha lloc per al parany ni la mentida. I no n’hi va haver: el guitarrista i cantant (també va tocar l'harmònica, una mica pitjor, la veritat, però va ser una simple anècdota) va oferir dues hores intenses i caloroses la nit de dissabte. Blues i totes les seves músiques adjacents (del gospel al rock and roll) servits amb una passió d'aquestes que ja són d'agrair en aquests temps i que contagien sense poder impedir-ho des del primer acord.

Walker és un guitarrista magnífic que barreja amb mestratge diverses influències. Va enlluernar, un tema darrere l'altre, amb solos penetrants, del plany profund als sons rítmics i ballables. Va fer un tribut tant a B.B. King com a les músiques de la seva església (un dels millors moments de la nit) i va lluir un bon humor.

Amb ell, un trio de músics de gran envergadura el van acompanyar magníficament en tot moment. Especialment, Philip Young, un teclista que va combinar hàbilment l'òrgan Hammond amb el piano i fins i tot va fer un solo de saxo alt presumint de respiració circular.

La visita de Joe Louis Walker al Jamboree va ser un passeig reconfortant per una de les moltes cares del blues, una descàrrega d'energia que, com ha de ser, va fer ballar (gairebé) tota la sala.