Selecciona Edició
Connecta’t

Les mateixes barraques, ara envoltades d’escombraries

Una dotzena de barraques habitades segueixen dretes al turó de Montcada entre les restes dels horts enderrocats per Collserola

Una dona torna a la seva barraca al turó de Montcada.
Una dona torna a la seva barraca al turó de Montcada.

La lluita contra les ocupacions il·legals que el Consorci del Parc de Collserola està fent s'allarga en el cas del Turó de Montcada, a Montcada i Reixac. A finals de l'any passat, quan els tècnics hi van arribar per enderrocar els horts i les barraques d'eines que des de feia dècades cobrien aquest vessant van topar amb una dotzena de barraques habitades. Van informar-ne l'Ajuntament, perquè quan troben construccions habitades no les poden tirar a terra.

Han passat vuit mesos: els horts ja no hi són, però enmig de tones d'enderrocs i escombraries segueixen dretes 11 barraques, on viuen, almenys, una dotzena de persones: són d'origen hondureny, brasiler, magrebí... i també hi ha un espanyol. Després de la marxa dels avis dels horts, els camins han deixat d'utilitzar-se i arribar-hi és encara més difícil. Per la pista que puja de Montcada tampoc és fàcil, algú ha posat pedres al camí. Literalment. El recorregut habitual per als seus habitants és creuar des de Torre Baró o Can Cuiàs per sota dels ponts de les autopistes.

A la part alta del pujol hi ha la casa del Fran (nom fals). Fins i tot té càmera de seguretat. Espatllada i molt antiga, però enfocada des d'una cantonada cap a qui toca el timbre. El Fran és brasiler i té clar que tard o d'hora els faran fora, però no sembla que el futur l'atabali. “El dia que ens facin fora agafo el que tinc i me'n vaig”, diu mentre la seva criatura corre amunt i avall. Treballa “en cosetes i amb la ferralla”. La seva dona ara té feina i viu a Santa Coloma. El nen va i ve, comenta. També ha tornat a la ciutat una noia menor d'edat que el desembre passat estava embarassada, explica.

Una de les barraques dins del parc natural de Collserola.
Una de les barraques dins del parc natural de Collserola.

La vida de la gent que viu aquí ha estat sempre dura. Molts són immigrants que en el seu moment van arribar d'Hondures. Alguns fugint de les maras, expliquen. Com la Lys (nom fals també), que explica que al seu país era infermera. Té la barraca impecable. El seu marit va fer servir bons materials i no cruix quan bufa el vent, que aquí és sempre. El terra imita el parquet, té xemeneia, quadres penjats, taula amb estovalles, fruiter, una cambra per a la seva filla en una construcció annexa, saló, cuina, la seva habitació i bany. Com tots, utilitzen aigua de la pluja que emmagatzemen en grans bidons. I per a la llum, recorren a un generador. La burra. Aquí tothom en té una.

Fins a la casa de la Lys s'acosta un altre nano del pujol, treu el cap per la finestra i li demana “dues Fantes”. “Avui no en tinc!”. A part de netejar cases a Collblanc –més d'una hora per arribar-hi i una altra per tornar, aquesta dona jove guanya alguns diners venent refrescos als veïns. Quan hi havia els horts, casa seva era l'adrogueria del Turó. La Lys assegura que no té cap ajuda. Els serveis socials de Montcada diuen que com que està empadronada a Barcelona no li corresponen ajudes, explica.

Des de l'Ajuntament de Montcada un portaveu explica que “es continua treballant des de serveis socials i amb la taula d'emergències de la Generalitat” amb les famílies del Turó, que tenen de termini fins al desembre per anar-se'n. Per part del Consorci del Parc, i preguntats sobre per què no netegen les restes dels horts enderrocats, un altre portaveu afirma que “els treballs van per fases i que s'acabaran al desembre”. En zones properes a aquest vessant, el terreny sí que ha estat netejat. Aquí impressiona que el parc no s'emporti la ronya que s'hi amuntega.