Selecciona Edició
Connecta’t

Mas signa avui el decret per convocar les eleccions anticipades

El decret no farà referència al caràcter plebiscitari que el president vol imprimir-hi

El president català, Artur Mas.
El president català, Artur Mas. EL PAÍS

El president de la Generalitat, Artur Mas, signarà avui dilluns el decret de convocatòria de les eleccions catalanes del 27 de setembre. Serà la segona vegada consecutiva que Mas recorre a unes eleccions anticipades en un clima de profund canvi polític a Catalunya a compte del procés sobiranista i després d'haver fracassat en el seu intent de celebrar una consulta legal sobre la independència. Mas signarà un decret que no farà cap referència al caràcter plebiscitari sobre la independència que el president vol donar als comicis. Amb això pretén evitar una impugnació per part del Govern espanyol, que insisteix en el caràcter autonòmic i ordinari d'aquests comicis. Convergència espera que una majoria sòlida forci una intervenció europea en el litigi català.

Catalunya torna a les urnes després del fracàs de tots els intents de Mas per complir amb el seu compromís electoral de 2012 d’“impulsar les accions necessàries per fer efectiva una consulta al poble de Catalunya per decidir el seu futur col·lectiu”. Aquest objectiu comportava tres compromisos més detallats al programa de Govern que tampoc s'han pogut complir: la recerca del “màxim consens polític i social”, la “construcció” dels marcs legals i el “diàleg i negociació” amb l'Estat.

Des de 2012, Mas ha anat perdent suports al Parlament fins al punt d'haver-se quedat fins i tot sense els seus històrics socis de federació d’Unió Democràtica de Catalunya. Tot per l'avanç del procés sobiranista. Els marcs legals aprovats per permetre la consulta independentista han estat recorreguts i suspesos successivament pel Govern espanyol i el Tribunal Constitucional. El diàleg institucional ha quedat reduït a la mínima expressió. L'última —i única reunió pública— de Mariano Rajoy i Mas aquesta legislatura va acabar fa més d'un any sense cap acord substantiu. El diàleg entre la Generalitat i el Govern es troba avui en via morta.

Empresa ambiciosa

L'oposició acusa Artur Mas d'haver emprès una empresa molt ambiciosa sense calcular el poder d'un Govern del PP amb majoria absoluta. De fet, el president català ja va avançar les eleccions de 2012 després de fracassar en el seu intent d'aconseguir un nou finançament per a Catalunya similar al del País Basc o Navarra, l'anomenat “pacte fiscal”.

El nacionalisme ha decidit ara jugar-se el seu projecte a tot o res. Convergència, ja sense Unió, es presentarà per primera vegada amb un programa nítidament independentista, encara que ho farà sense les seves sigles. CDC i ERC comparteixen la candidatura Junts pel Sí, amb les principals associacions independentistes.

El coordinador general de Convergència, Josep Rull, ha demanat avui una “majoria àmplia i sòlida” per aconseguir un reconeixement de la Unió Europea a una eventual Catalunya independent. En aquest sentit ha assegurat durant un acte davant les joventuts del seu partit que una Catalunya independent obtindrà reconeixement internacional. “Hem acreditat que hem utilitzat tots els instruments legals que tenim, acreditarem davant la comunitat internacional que ens veiem obligats a fer eleccions plebiscitàries perquè ens han negat les altres vies que hi havia dins de l'ordenament jurídic espanyol”. Les últimes enquestes apunten un cert refredament de l'independentisme els últims mesos, una situació que precisament han intentat revertir els partits sobiranistes amb la seva llista conjunta. Ara queda per veure si la candidatura de Convergència i Esquerra sumades aconsegueix més bons resultats que els que van aconseguir per separat el 2012.

El primer secretari del PSC i candidat a la Generalitat, Miquel Iceta, ha assegurat que si la llista Junts pel Sí no aconsegueix 70 diputats d'un total de 135 serà un “fracàs” per als seus impulsors. Aquesta xifra és la que van aconseguir el 2012 CiU i ERC. Perquè ho aconsegueixin serà clau que la fugida de vot que implica per a CDC la seva ruptura amb Unió es vegi compensada per sectors del PSC que han abraçat l'independentisme i que s'han agrupat a la candidatura d'Artur Mas i Oriol Junqueras i que encapçala Raül Romeva.

Renovació total

Més enllà de la candidatura Junts pel Sí i de la CUP —apartada del pacte— cap altre partit concedeix a aquestes eleccions el caràcter de “plebiscit” independentista. Amb tot, tant el PP com Ciutadans centren tot el seu discurs en la qüestió nacional en un intent de capitalitzar el suport dels detractors de la secessió. El PSC lluita per un espai intermedi pel flanc del centreesquerra, mentre que Unió Democràtica, l'escissió de CiU, ho fa des del centredreta.

Una de les peculiaritats de les eleccions del 27 de setembre és que no repeteix cap candidat dels que es van presentar el 2012. Mas i Junqueras seran el número quatre i cinc respectivament d'una llista independentista encapçalada per Raül Romeva. Miquel Iceta substitueix Pere Navarro al capdavant del PSC. Iniciativa, ara amb Podem a Catalunya Sí que es Pot, té com a candidat Lluís Rabell. Xavier García Albiol ha estat triat a l'últim moment substitut d'Alicia Sánchez-Camacho al PP. Inés Arrimadas cobreix la vacant d'Albert Rivera a Ciutadans, mentre que a la CUP David Fernández ha deixat pas a Antonio Baños.