Selecciona Edició
Connecta’t

El pla B del ‘Grexit’ obre un nou front de Tsipras

El primer ministre es veu obligat a explicar el programa d'emergència

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, al Parlament a Atenes.
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, al Parlament a Atenes. REUTERS

Després de sufocar teòricament fins al setembre la rebel·lió a Syriza i d'haver de donar la cara al Parlament pel seu exministre de Finances, Iannis Varufakis —el crític més famós de la seva bancada—, el primer ministre Alexis Tsipras només té ara una tasca pendent, la negociació del tercer rescat. Això sempre que la troica reconvertida en quartet —amb el Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera— no exigeixi noves reformes (homologació del règim fiscal agrari, supressió de les jubilacions anticipades) com a condició per a la nova ajuda de 86.000 milions d'euros.

Aquestes exigències complementàries podrien fracturar el grup parlamentari de Syriza fins i tot abans que el partit faci el congrés extraordinari, al setembre. Dijous passat, 17 membres del comitè central —entre ells, tres diputats— van dimitir per disconformitat amb l'Executiu.

La prodigalitat verbal de Varufakis ha causat aquesta setmana a Tsipras un altre maldecap. El primer ministre va haver d'enfrontar-se divendres a tota una ràfega huracanada de preguntes parlamentàries —només 25, de Nova Democràcia— per les revelacions de l'exministre de Finances sobre el disseny per part d'un gabinet de crisi d'un sistema per a una eventual sortida de l'euro, i un complex mecanisme per eludir les limitacions d'un eventual corralito ordenat per l'antiga troica. Tsipras va reconèixer que hi havia un inevitable “pla de contingència” a causa de la falta de liquiditat, però va negar que busqués tornar a la dracma.

“No vam dissenyar ni vam tenir un pla per treure al país de l'euro, però teníem plans d'emergència”, va dir. “Si els nostres companys i prestadors havien preparat un pla pel Grexit, no hauríem de, com a Govern, haver preparat la nostra defensa?”, va remarcar Tsipras, que va defensar sense ambages el seu exministre, assegurant que hauria estat molt ingenu no preparar-se per si tocava sortir de l'eurozona.

Les paraules de Varufakis han activat els mecanismes de la justícia. El fiscal general grec examina els possibles delictes penals presumptament comesos per aquest “grup de treball” de cinc membres, entre ells l'economista James Galbraith, col·lega de Varufakis i un dels nombrosos assessors que treballen gratis per a l'Executiu de Tsipras. Entre els càrrecs que s'estudien figuren els d'incompliment de deure, violació de les normes monetàries, pertinença a organització criminal i violació de dades confidencials per piratejar el sistema informàtic del registre d'Hisenda grec.

A Varoufakis, a més, li podria caure una imputació per traïció, si prosperen aquestes demandes presentades per un particular i un petit partit centrista; delicte que està penat amb presó.

Tot i que hi ha molts detalls pendents —si de debò, com ha assegurat Varufakis, el registre d'Hisenda està sota control de la troica; quin va ser el paper que va exercir un estranger com Galbraith en assumptes tan domèstics com el maneig del fisc; el fet en si de la judicialització d'un hipotètic Grexit—, ni Tsipras ni Varoufakis han fet marxa enrere. Tot estava preparat, doncs, per sortir, o no, de l'euro. Qui finalment no va prémer el botó nuclear va ser Tsipras.

L'exministre de Finances ha insistit en la conveniència d'aquest pla B… o pla X, com el van anomenar els seus creadors, en contrast amb el pla Z del Banc central Europeu (BCE) de 2012 (el clímax de la crisi de l'euro). Varufakis ha argumentat que hi havia bons arguments tant per prémer aquell botó d'emergència, com per no fer-ho.

MÉS INFORMACIÓ