Selecciona Edició
Connecta’t

El PP s’obre a un canvi limitat de la Constitució per reformar el Senat

En l'esborrany que preparen els populars amb la resta de les forces polítiques es planteja modificar les funcions de la Cambra Alta

Vista de l'hemicicle del ple del Senat en una sessió de control al Govern.
Vista de l'hemicicle del ple del Senat en una sessió de control al Govern.

El PP accepta per primera vegada una reforma constitucional, tot i que de manera limitada només per modificar el funcionament del Senat i, òbviament, per a la pròxima legislatura. Així consta en l'esborrany de l'acord que negocien els populars amb altres forces polítiques a la Cambra Alta i que es pretén sotmetre a votació al setembre, al qual ha tingut accés EL PAÍS. El text ha estat negociat en una ponència dedicada a l'estudi de la reforma del Senat i sobre el qual encara queden per tancar molts detalls. Tanmateix, el PP ha aconseguit que l'acord sobre el futur de la Cambra no es pugui aplicar ni engegar fins a la pròxima legislatura, després de tres anys de reunions.

El PP negocia amb la resta de grups al Senat un text en què ja s'ha acceptat la possibilitat d'una futura reforma limitada de la Constitució.

"Es manté el model del Senat com a Cambra parlamentària dins del sistema bicameral establert en la Constitució del 1978, és a dir, en el marc d'un bicameralisme imperfecte o no paritari. Si bé, al mateix temps, es pretén millorar la posició de la Cambra augmentant la seva participació en l'exercici de les funcions parlamentàries tenint en compte la dimensió territorial que es deriva de la definició continguda en l'article 69 de la Constitució. Per fer-ho, i d'acord amb aquestes conclusions, caldrà fer una reforma de diversos preceptes constitucionals així com dur a terme modificacions substantives en les normes que regulen el procediment legislatiu i, si escau, de control, tant en el Reglament del Senat com en el Reglament del Congrés dels Diputats", assegura el text.

Una reforma senzilla i sense referèndum

F. G.

La reforma dels articles de la Constitució referits al Senat (69 i següents) és de les anomenades senzilles, és a dir, de les que no necessiten referèndum.

Es tramitaria per l'article 167 de la Constitució, que requereix majoria de tres cinquens de cadascuna de les cambres i només hi hauria referèndum si ho demana una desena part d'alguna de les dues cambres.

Aquesta via és la que es va seguir pels dos únics canvis mínims que ha tingut la Constitució: per establir el dret de sufragi de comunitaris i el 2011 per a l'article 135 sobre el deute i el dèficit.

L'altra via, la que exigeix dissolució de les Corts i referèndum, s'ha de seguir per a articles referits a drets fonamentals i a d'altres com, per exemple, el que estableix la prevalença masclista en la successió a la Corona.

La majoria requerida fa que PP i PSOE hagin tingut sempre fins ara la possibilitat de vetar qualsevol iniciativa de reforma. És a dir, la majoria de tres cinquens només ha estat possible fins ara amb el vot dels dos partits, sense possibilitat de majories alternatives.

El PSOE ha defensat en els últims anys aquesta reforma, amb diferents matisos i posicions, però mai va arribar a fer-ho quan governava. José Luis Rodríguez Zapatero va arribar a demanar un informe al Consell d'Estat i en l'últim progama electoral dels socialistes es defensava la reforma del Senat, dins d'un model d'Estat federal.

L'esborrany va ser estudiat per última vegada dilluns passat, 27 de juliol, i aquest paràgraf forma part dels apartats sobre els quals ja s'ha avançat amb un acord entre els principals partits. Oficialment, el PP sempre ha rebutjat les propostes de reforma de la Constitució, especialment en aquesta legislatura, i així ho ha explicat sempre Mariano Rajoy, poc inclinat als canvis en la norma. No és previsible que s'inclogui al programa electoral del PP, però excepte rectificació dels populars quedarà un acord del Senat amb la proposta de futura reforma constitucional.

Durant tota la legislatura, el PP ha frenat qualsevol possibilitat de reforma del funcionament del Congrés i del Senat, tot i que l'abril del 2012 va constituir a la Cambra Alta una ponència d'estudi per reformar-la. S'ha reunit 23 vegades amb 13 compareixences d'experts, però els treballs no han avançat, segons l'oposició per la falta de voluntat del Govern. On més lluny ha arribat el PP, representat pel president del Senat, Pío García Escudero, és a acceptar pactar un escrit de conclusions que es votarà al setembre amb propostes de reforma per a la legislatura següent.

Aquesta reforma és l'assignatura pendent de totes les legislatures, pel bloqueig alternatiu dels dos principals partits. José Luis Rodríguez Zapatero va arribar a portar al Consell d'Estat una proposta, però la va aturar. En aquesta legislatura el PP ha preferit partir de zero i ha perdut la legislatura per a la reforma del Senat que tots consideren necessària. Renúncia a fer-la en aquesta, malgrat que és probable que perdi la seva majoria hegemònica després de les generals i podria estar entre les condicions de futurs pactes de Govern.

Ara el PSOE renuncia a l'opció que defensava l'anterior direcció socialista per convertir el Senat en una Cambra territorial com l'alemanya en què no hi hagués parlamentaris d'elecció pels ciutadans, sinó només de designació de les assemblees autonòmiques.

Retir daurat d'alts càrrecs

F. G.

- A falta que acabi el nomenament de senadors als Parlaments regionals, ja hi ha set expresidents autonòmics: Francesc Antich (PSOE), José Ramón Bauzá (PP), Marcelino Iglesias (PSOE), Juan José Imbroda (PP), Joan Lerma (PSOE), Juan José Lucas (PP) i José Montilla (PSOE). Podrien unir-s'hi d'altres com Luisa Fernanda Rudi (PP) i José Antonio Monago (PP).

- Hi ha dos exministres: Carmen Alborch (PSOE) i Javier Arenas (PP). I ex-alts càrrecs com Santiago López Valdivielso i Rita Barberá, tots dos del PP, entre d'altres.

El text assegura que el Senat ha de ser Cambra de primera lectura en temes que afecten les comunitats. Encara no està tancat l'acord sobre la manera en què es produiria el funcionament del Senat i els procediments legislatius concrets.

Es preveu la participació de les comunitats en els debats d'aquestes lleis al Senat.

Durant la legislatura, el PP amb majoria absoluta clara, ha arranjat la reforma que ara deixa per després de les eleccions i ha omès alguna de les funcions que ja té. Per exemple, el reglament del Senat estableix que cada any s'ha de fer un debat sobre l'estat de les comunitats, amb participació dels presidents autonòmics, i, tot i així, en aquesta legislatura no se n'ha celebrat cap.

També es preveu la celebració de sessions de l'anomenada Comissió General d'Autonomies per a temes concrets amb participació de consellers de comunitats, i malgrat tot, enfront de les 29 de l'anterior legislatura, en aquesta només s'ha reunit tres vegades i per obligació legal: per a la llei d'educació o llei Wert; per a la reforma local i per a la de l'Estatut de Castella-la Manxa.

Per al que queda de legislatura, l'oposició considera que els càlculs legislatius del Govern inclouen un calendari en què, necessàriament, al Senat no s'introduiran esmenes als Pressupostos perquè hi hagi temps d'aprovar-los i en la resta de normes cal que es doni a les comissionis capacitat legislativa plena, sense passar pel ple.