Selecciona Edició
Connecta’t

Una condemna per haver cremat la foto dels Reis divideix el Constitucional

Els set magistrats conservadors confirmen la pena de multa a dos homes davant del vot discrepant dels quatre progressistes

Dos encaputxats cremen una foto dels Reis davant de l'Ajuntament de Girona el setembre del 2007. Ampliar foto
Dos encaputxats cremen una foto dels Reis davant de l'Ajuntament de Girona el setembre del 2007. El Punt

El ple del Tribunal Constitucional ha denegat l'empara a Jaume Roura Capellera i Enric Stern Taulats, que van ser condemnats a 15 mesos de presó –pena substituïda posteriorment per la multa– per injúries al rei Joan Carles I. Els quatre magistrats progressistes dels 11 que componen el Tribunal han anunciat un vot discrepant. Els set magistrats conservadors han confirmat la sentència de l'Audiència Nacional contra els dos homes que el 13 de desembre del 2007, una vegada conclosa una manifestació en protesta per la visita dels Reis a Girona, van irrompre amb el rostre cobert en una concentració i van cremar una fotografia oficial de Joan Carles i Sofia. L'Audiència va condemnar Roura i Stern per un delicte d'injúries i tots dos van recórrer en empara davant el Tribunal Constitucional al·legant que s'havia vulnerat el seu dret a la llibertat d'expressió en relació amb el seu dret a la llibertat ideològica.

Els magistrats conservadors entenen que aquests drets també tenen límits ja que la Constitució no empara ni "reconeix un pretès dret a l'insult" i en conseqüència la doctrina ha deixat fora de la cobertura constitucional "les expressions indubtablement injurioses o sense relació amb les idees o les opinions que s'exposin i que resultin innecessàries per a la seva exposició". La sentència recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans considera necessari "sancionar i fins i tot prevenir totes les formes d'expressió que propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l'odi basat en la intolerància".

La crema de la foto dels Reis d'Espanya, segons el bloc majoritari que ha votat a favor de la sentència, suposa un delicte d'injúries perquè, malgrat que Joan Carles no està exclòs de la crítica, la destrucció del seu retrat "té un component simbòlic innegable i assenyalat", servint-se d'una "escenificació lúgubre i amb connotacions violentes" i transmetent un sentiment d'odi cap a la institució de la Corona, que té una protecció jurídica reforçada a la Constitució. Per aquestes raons, el Tribunal rebutja l'empara dels dos recurrents en entendre que els fets jutjats queden "extramurs del legítim dret a la llibertat d'expressió".

Els quatre magistrats progressistes discrepants, entre els quals hi ha el ponent de la sentència Juan Antonio Xiol, entenen que calia concedir l'empara ja que s'havia vulnerat el dret a la llibertat d'expressió i a la llibertat ideològica i critiquen la decisió pel que suposa "banalitzar el discurs de l'odi". "En aquest cas", assenyala Xiol, "la conducta dels recurrents no va comportar, malgrat la seva hostilitat cap a la institució monàrquica, la difusió d'un discurs d'incitació a la violència contra la Corona o els seus titulars ni va expressar cap amenaça contra ells, sinó que es va tractar d'un mer acte de rebuig que no justificava per si sol cap restricció de l'exercici de la llibertat d'expressió mitjançant la imposició d'una sanció penal".