Selecciona Edició
Connecta’t

Revilla: “Els partits han de fer pedagogia contra la bogeria de Mas”

El president càntabre veu Pedro Sánchez amb opcions d'arribar a la Moncloa

Miguel Ángel Revilla, president del Govern de Cantàbria, al balcó del seu despatx. Ampliar foto
Miguel Ángel Revilla, president del Govern de Cantàbria, al balcó del seu despatx.

Aquesta entrevista no va ni d'anxoves ni de sobaos. "Això està passat ja", diu. El regionalista Miguel Ángel Revilla (Polaciones, 1943), inicia el seu tercer mandat com a president de Cantàbria –ja ho va ser entre el 2003 i el 2011– neguitejat pel procés sobiranista de Catalunya. I no ho amaga ni després de despatxar amb el Rei a la Zarzuela. Revilla veu el seu homòleg català, Artur Mas, "embogit" i "disposat a immolar-se" en el seu repte per la independència. No obstant això, encara que el seu antinacionalisme només és comparable amb el seu populisme, advoca per revisar les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Pregunta. En la seva entrevista amb Felip VI va veure el Rei preocupat per l'actitud “irreconduïble” de Mas. Què cal fer ara?

Resposta. El desafiament és de debò. Per afrontar el 27-S estaria molt bé que els partits que no estan a favor de la bogeria del senyor Mas fessin pedagogia del que suposa la independència contra la Constitució. El poble català és intel·ligent i emprenedor, i és potser el més europeu dels espanyols, però no se li han explicat les conseqüències demolidores d'una ruptura. S'han invocat només els sentiments, que tenim tots, la història, la bandera i la llengua, i ens dirigim a un xoc de trens d'un embogit Artur Mas i un Govern d’Espanya incapaç d'anar més enllà del no rotund.

P. Quin marge té el Govern espanyol?

Demanaré a Rajoy un tren per a passatgers i mercaderies Santander-Madrid

R. Sense trencar el principi de solidaritat, és negociable un canvi en les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya i, sobretot, acceptar la singularitat catalana. Moltes vegades s'ha volgut retallar la cultura i les tradicions catalanes i això crea un greuge i un cabreig. Mai no he entès com, des de determinats focus de Madrid, s'ha fet de la llengua catalana un problema quan allà no ho és per a ningú. Fa falta gent assenyada, gent democràtica, que accepti que a Espanya hi ha una diversitat, que el suport a les singularitats de cada territori és fonamental. Si jo tingués una llengua a Cantàbria la defensaria amb dents i ungles.

P. Les enquestes pronostiquen una majoria de les formacions sobiranistes.

R. Estem davant un problema molt gros perquè no es pot governar contra l'opinió majoritària d'un poble. I és clar que si Mas o Junqueras plantegen això és perquè hi ha una població que hi dóna suport. Jo defenso, i així ho vaig dir al Rei, que cal intentar que els catalans entenguin que sortir d’Espanya suposa sortir de l'euro, de l’ONU i que el Banc Central Europeu no et descompti els bons de la Generalitat, que estan a la vora del bo porqueria. Els catalans no són tan primitius per superposar una bogeria d'aquesta classe al seu benestar econòmic. Cal explicar-ho perquè el resultat electoral sigui un fracàs. Jo crec que no tindran l'èxit que preconitzen i això desinflaria el globus de forma important.

P. El preocupa la supressió de símbols monàrquics?

R. Sí. Jo no sóc monàrquic, perquè sóc demòcrata i per definició un demòcrata no pot ser monàrquic. Tenim un Rei amb una preparació extraordinària i conscient que la monarquia se l’ha de guanyar dia a dia. És un home molt seriós, al qual no se li coneixen mals actes, ni debilitats més enllà de les normals. La institució gaudeix de prestigi a Espanya i a l'estranger. Que algunes forces busquin titulars amb això és un error que els costarà vots. Els ciutadans esperen que els polítics resolguin problemes reals.

P. Hi haurà una trobada amb Mariano Rajoy abans de les generals?

No acceptem el criteri de Montoro que només s’endeuti l’Estat

R. Seria el més normal, m'estranya que no m'hagi trucat. El 2003, Aznar em va rebre, de morros, això, sí, al cap d’un mes que jo arribés al Govern i després de trencar segles de govern de la dreta a Cantàbria. Entra en la cortesia institucional.

P. Quins temes portarà en aquesta trobada, si es produeix?

R. El primer és un tren d'altes prestacions –ja no n’hi dic AVE– per a passatgers i mercaderies que connecti Santander i Madrid en tres hores, i no en cinc i amb errors una vegada per setmana com fins ara. És un compromís electoral personal de Rajoy el 2010. No es pot parlar dels trens en termes de si són rendibles o no, són rendibles les carreteres? És més productiva Cantàbria des que hi ha l'autovia de la Meseta? Sí. Una comunitat amb tren és més productiva? Doncs, esclar. I si totes les capitals i ports de la cornisa cantàbrica tindran AVE i el de Santander, no, es quedarà aïllat. És una cosa irrenunciable.

P. La segona qüestió…

R. El compromís de pagament a càrrec de l’Estat de les obres de l'Hospital Valdecilla. Es van comprometre a pagar els 200 milions que va costar l'obra, i de moment només han enviat dues anualitats.

P. Els nous presidents autonòmics –i algun dels vells– rebutgen ser els pagans dels objectius de dèficit.

Si jo tingués una llengua a Cantàbria la defensaria amb dents i ungles

R. No acceptem el criteri de Montoro que l’Estat sigui l'únic que pugui endeutar-se, i a les comunitats i els municipis, que suportem els pilars de l’Estat del benestar –sanitat, educació i serveis socials–, ens deixin el 0,3% o res. Si un senyor de Mazcuerras es queda sense aigua o veu l'escola bruta va a la Moncloa? No, va l’Ajuntament. El Govern espanyol ha tallat en sec i amb els nous presidents autonòmics amb qui he parlat farem un front en el Consell de Política Fiscal i Financera.

P. El 24 de juliol passat es va reunir discretament amb Pedro Sánchez a Santander. Quina impressió li va produir?

R. Crec que s'ha obstinat personalment en la lluita contra la corrupció, el tema més important per recuperar la credibilitat.

P. Les enquestes situen el PSOE com el partit amb més intenció de vot. Veu Sánchez com a president del Govern central?

R. Té possibilitats, les té. Ha aconseguit el punt d'inflexió, d'una deterioració permanent, a començar a pujar, i s'ha consolidat com a alternativa. Fa mesos era la tercera força, ha aconseguit tenir una base i des d'aquí recuperar. Jo el veig amb opcions.

El PP no es desprendrà del llast de la corrupció, i de la percepció que tenim que hi estava implicat tothom

P. El PP està pràcticament en empat tècnic amb el PSOE…

R. Però el PP no es desprendrà del llast de la corrupció, i de la percepció que tenim, i jo inclòs, que hi estava implicat tothom i que van enfocar el cas de Bárcenas com una aixecada de camisa per a la gent. I també hi ha la imatge de Blesa u Rato, dos dels més grans depredadors dels diners públics d’Espanya, que han originat un forat de 31.000 milions a Bankia. Són del PP de pota negra. Si a això li sumes que hi ha cinc milions d'aturats i no admetre un 27% d'espanyols en el llindar de la pobresa, de vegades em sorprenc pensant que aquest és un poble de gent molt educada perquè no hi ha cap resposta violenta.

P. Què opina de Pablo Iglesias?

R. Té unes idees molt clares i les transmet molt bé. Noto que ha canviat una mica, i ho comprenc, ara surt al carrer i és com un artista famós. Però cal reconèixer-li que ha causat rebombori i ha sabut canalitzar el descontentament de molta gent. El seu discurs ja no és tan radical, ha sabut acomodar-lo, i Podem, modulant el seu caràcter assembleari, que per experiència sé que no funciona, es va assemblant bastant als altres partits.

P. I d’Albert Rivera?

R. En una ocasió vaig dir que probablement arribarà algun dia a president. Ha ocupat el centre a l'esquerra del PP, i té un gran avantatge: té discurs, és jove i és català.