Selecciona Edició
Connecta’t

L’estalvi de 5.500 milions en atur permet apujar la despesa social el 2016

El Govern pressuposta també que pagarà 2.000 milions menys per interessos del deute, cosa que amplia el marge d'actuació en uns comptes amb aires electorals

Luis de Guindos i Cristóbal Montoro, al Congrés.
Luis de Guindos i Cristóbal Montoro, al Congrés. EL PAÍS

El Consell de Ministres va aprovar aquest divendres el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2016, marcat per l'augment de la despesa social del 3,8% sobre aquest any, la millora de l'1% del sou als funcionaris i les baixades d'impostos. Unes comptes amb tints electorals que tenen pendent un ajust d'uns 7.000 milions per rebaixar el dèficit de l'Administració central al 2,2% del PIB. L'estalvi de 5.500 milions en prestacions per desocupació i de 2.000 milions més en despeses per interessos deixen marge al Govern per augmentar les inversions, les ajudes a famílies, la despesa en dependència i les beques a pocs mesos de les eleccions. El canvi de cicle econòmic permet augmentar els ingressos un 4% malgrat les rebaixes d'impostos.

Són els primers Pressupostos presentats al juliol, un moviment que permet al Govern tramitar-los abans de la convocatòria de les pròximes generals a finals d'any. El projecte aprovat ahir per l'Executiu es transforma així en una espècie de programa electoral amb què Mariano Rajoy es presentarà als pròxims comicis.

Tot i que encara persisteixen les estretors, el canvi de cicle econòmic es filtra pels Pressupostos per al 2016. Per primera vegada en els últims cinc anys hi ha un cert marge per augmentar alguns capítols de despesa malgrat la contenció general. Uns creixements gairebé testimonials perquè l'objectiu de dèficit continua entelant la política econòmica. “Amb aquests Pressupostos es tanca una etapa dificilíssima per a tots els espanyols i s'obre un nou període de creixement sostingut i d'intensa creació d'ocupació”, va assegurar aquest divendres el cap de l'Executiu, que va comparèixer després del Consell de Ministres.

L'alleujament en els comptes públics arriba a través del buit que deixen l'augment de la recaptació i la disminució de despeses procícliques. La millora de la situació econòmica també permet reduir els capítols de despesa més lligats al cicle com la despesa en prestacions per desocupació. Aquests es redueixen una mica més d'un 20% fins als 19.821 milions, cosa que suposa un estalvi de 5.500 milions respecte a l'exercici actual.

La reducció de les despeses financeres en uns 2.000 milions d'euros també deixarà un matalàs. La política monetària del Banc Central Europeu (BCE) ha contribuït a reduir els tipus d'interès al mínim històric, cosa que permetrà reduir els costos financers. A més, l'Executiu espera reduir el deute públic a partir de l'any vinent.

Aquests estalvis deixen espai per accentuar el perfil social dels Pressupostos malgrat que la despesa no financera dels ministeris baixarà un 4,4%. El president va destacar que les despeses socials pujaran un 3,8% durant l'any que ve: amb les pensions, que copen bona part d'aquest epígraf, es milloraran les ajudes a famílies, creixerà “de manera significativa” la despesa en dependència, foment d'ocupació i beques, segons va dir Rajoy. Tot això s'aprovarà definitivament a unes setmanes de les eleccions.

Els Pressupostos també recullen picades d'ullet per a un dels grups més castigats per la crisi. El sou dels funcionaris pujarà l'any  vinent un 1%, el primer augment salarial des del 2009. Tindran altres millores laborals com la recuperació de dies de lliure disposició, devolució de la paga extra del 2012 o augment de l'oferta d'ocupació pública. Unes mesures ambquè el Govern tracta de compensar un col·lectiu important davant les pròximes eleccions generals.

La resta de grans rúbriques del Pressupost es reduiran per compensar aquests esforços. Excepte les inversions. Rajoy va avançar que augmentaran les inversions en infraestructures i en R+D.

A la band dels ingressos, el Govern espera recaptar un 4% més pels impostos, fins als 193.520 milions d'euros. Les principals figures tributàries (IRPF, societats i IVA) emplenaran les arques públiques malgrat que l'any vinent entrarà en vigor la segona fase de la rebaixa de l'impost de societats –es redueix el tipus del 28% al 25% i que la baixada de l'IRPF d'aquest any també impactarà el 2016. L'any vinent, a més, entrarà en vigor la segona fase de la rebaixa de l'impost de societats. D'aquests ingressos, l'Estat es quedarà amb uns 134.773 milions perquè transfereix a les comunitats autònomes i als ajuntaments la diferència.

Els comptes públics recullen la millora del finançament per a les comunitats autònomes en una mica més de 7.500 milions. Aquest increment dels recursos per a les autonomies no és un regal del Govern, sinó que es dóna per l'aplicació directa de la fórmula del sistema de finançament per la millora dels ingressos tributaris.

"En la mesura que les coses van a millor, també hi van els ingressos de les comunitats autonòmes, aquest any suposen més de 7.000 milions d'euros. I aquest any també tindran 2.900 milions per una decisió del Govern", ha explicat Rajoy. El Govern considera que les autonomies es veuran beneficiades pels mecanismes de finançament engegats per Hisenda sense cobrar-los interessos –el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i el Fons de Facilitat Financera. L'Executiu considera que aquestes ajudes suposaran un estalvi de 2.900 milions.

MÉS INFORMACIÓ