Selecciona Edició
Connecta’t

El canvi que arriba a les televisions autonòmiques amb els nous governs

Les formacions emergents aposten per mitjans "sense tant control polític"

Les instal·lacions de TV3.
Les instal·lacions de TV3.

El canvi polític que van comportar les eleccions del 24-M ha remogut els terrenys en què des de fa quatre anys s'assentaven les televisions autonòmiques. La influència de les formacions emergents en la configuració de governs i l'arribada d'aire nou als parlaments de diverses Comunitats Autònomes apunten cap a una etapa diferent per a les 13 comunitats autònomes que tenen una televisió pública. Navarra, Cantàbria, La Rioja i Castella i Lleó no disposen de canals autonòmics públics.

El cas de la comunitat castellanolleonesa és particular. Ràdio Televisió de Castella i Lleó és de titularitat privada (té sis anys d'antiguitat), però des de la seva creació hi ha una comissió de seguiment que està composta pel Govern i els grups amb representació parlamentària. Després de les eleccions del maig, ja han entrat els representants dels partits polítics amb diputats a la Junta: PP, PSOE, Podem, Ciutadans i Grup Mixt (IU-Equo i UPL).

El retorn de Canal 9

La radiotelevisió valenciana, amb més de 26 anys d'emissió, va ser clausurada pel Partit Popular el 2013. En aquell moment acumulava un deute de més de 1.200 milions d'euros. La formació conservadora, que fins a les passades eleccions va governar la Comunitat Valenciana durant 20 anys i va propiciar una plantilla de més de 1.500 treballadors, també va aprovar una llei que impedeix a la Generalitat prestar serveis de radiodifusió i televisió.

Ciutadans aposta per "allunyar els tentacles polítics dels ens públics"

S. L.

A Ciutadans asseguren que "amb la televisió pública ens passa com amb el Senat, o es modifica la situació o es tanca". "El que no té sentit són televisions que estiguin al servei d'un Govern per intentar perpetuar-lo", afirma Antonio Espinosa, secretari d'Acció Política del partit.

"Cal deixar que la informació sigui honesta i sense pressions polítiques ni econòmiques", afirma Espinosa. "Creiem que l'ideal és que al capdavant d'aquests ens públics hi hagi gent que tingui experiència al món de la gestió, no que responguin a preferències polítiques". Des de Ciutadans asseguren que estan estudiant una manera diferent de seleccionar els òrgans de direcció, tot i que no volen comentar-la "per prudència". Per a les eleccions generals, asseguren, la presentaran.

És l'escull més gran a què s'enfronta el Govern del socialista Ximo Puig per obrir de nou el canal autonòmic el 9 d'octubre, dia de la Comunitat, tal com va avançar a EL PAÍS en una recent entrevista. Puig també va avançar que es treballa en l'anul·lació de la llei i en les solucions que permetin desfer el caos jurídic i econòmic que va suposar el tancament de l'ens. En l'actualitat, la despesa de la televisió supera el que hauria costat mantenir-la oberta amb un ERO pactat.

Telemadrid, encallada

Telemadrid es troba en una cruïlla política i econòmica. Les últimes eleccions autonòmiques van retirar al PP la majoria absoluta a la Comunitat per primera vegada en 20 anys i, per tant, també al consell d'administració de l'ens públic. La llei és clara: els representants en l'òrgan de govern de la televisió es reparteixen proporcionalment en funció del nombre de diputats obtinguts i “a l'inici de cada legislatura i una vegada constituïda l'Assemblea”. Resultat: el PP perd el fort control que hi exercia i queda a mercè del que decideixin els grups de l'oposició. Per això, la presidenta Cristina Cifuentes no ha canviat encara la composició del consell i ho ha retardat per a finals d'any enmig de les queixes de les altres formacions amb representació (PSOE, Ciutadans i Podem).

Podem vol posar fi "al control polític i la precarització"

F. MANETTO

Pablo Echenique, líder de Podem a Aragó, creu que “l'estat actual de moltes televisions autonòmiques presenta dues característiques que” generen un “resultat  nefast”. És a dir, “alt nivell de control polític en els continguts i precarització extrema del seu personal no directiu”. “Amb periodistes mal pagats i moltes vegades sota amenaça d'acomiadament si no compleixen, externalitzant-ho gairebé tot per baixar costos a força de precarització laboral i amb línia directa entre els presidents autonòmics i els directors d'informatius, les televisions autonòmiques són, en gran manera, més instruments de propaganda del Govern de torn que eines d'informació veraç al servei de la ciutadania”, opina l'exeurodiputat.  

Quin és el projecte de Podem per a les televisions autonòmiques? “El camí a seguir és de sentit comú: finançament estable, drets laborals perquè els periodistes no hagin de doblegar-se a pressions, independència total del Govern autonòmic i democratització dels consells directius amb accés de la societat civil, els treballadors, associacions de premsa o el món de la cultura”. “La informació veraç és un dret i no podem permetre que ens el segrestin”, diu Echenique.

Telemadrid va patir el 2013 un ERO que va reduir la plantilla de 1.170 a 309. Cifuentes argumenta que fins que els tribunals no resolguin el conflicte no prendrà cap decisió sobre el futur de l'ens, fins i tot tancar-lo, si no és rendible. El 40% del pressupost de Telemadrid es destina a la contractació de programes externs. L'oposició a l'Assemblea de Madrid reclama la "despolitització" de l'ens públic, de fet és un dels 72 punts que Ciutadans va obligar a signar al PP per donar el seu suport a Cifuentes a la sessió d'investidura. El PSOE i Podem demanen la tornada dels treballadors acomiadats. Els tres partits de l'oposició volen que el director general sigui triat per majoria a l'Assemblea de Madrid, cosa que fins ara no passava.

Un ens públic modificat per Mas

A Catalunya ha estat el mateix Govern nacionalista el que ha canviat els seus criteris polítics sobre com ha de ser la televisió pública. A principis del 2012, amb el suport del PP i el rebuig de la resta de partits, va començar a prendre una sèrie de mesures i inciatives legals (reducció de l'estructura directiva de la corporació de mitjans audiovisuals, retallada publicitària a TV3 i Catalunya Ràdio), amb l'ànim d'encongir-ne la dimensió i traspassar al sector privat la producció de programes no informatius i fins i tot alguns aspectes de la gestió.

Però al novembre del mateix any, després d'unes eleccions en què Convergència va formalitzar la seva conversió al sobiranisme i en les quals va perdre diputats a favor d'Esquerra Republicana, va trencar amb el PP i TV3 i Catalunya Ràdio van passar a ser eines governamentals claus de l'anomenat "procés". El mateix Consell de l'Audiovisual Català va criticar el juny passat l'emissió d'un programa de debat, .Cat, amb les forces sobiranistes per la total absència de pluralisme.

A falta, doncs, d'una reconducció del model organitzatiu de la televisió pública a Catalunya, aquesta televisió és la que necessita, després de TVE, més aportació del Govern que la sosté. El 2014 va ser de 235 milions d'euros per a la ràdio i televisió. La CCMA, amb una plantilla de 2.364 treballadors, dedica la meitat del pressupost al capítol de personal.

L'embolic de Ràdio Televisió Castella-la Manxa

El nou Govern de Castella-la Manxa (PSOE-Podem) s'ha proposat com una de les seves principals tasques destituir del seu lloc l'actual director general de l'ens públic, Ignacio Villa. "Volem anar a cap a un model similar al de RTVE en l'èpica de Zapatero", asseguren fonts de l'Executiu d'Emiliano García-Page (PSOE). La proposta socialista consisteix a canviar els òrgans de direcció de la televisió manxega: el Parlament escolliria per majoria un director general i un consell d'administració renovat.

La setmana vinent, la Junta celebrarà un ple monogràfic sobre aquesta renovació de la televisió autonòmica. Durant l'anterior legislatura, el PSOE va denunciar "manipulació" en les informacions de l'ens. De moment, el PP s'ha negat a canviar l'actual consell d'administració i no accepta la proposta del Govern de García-Page (sis membres del PSOE i sis del PP i tres de Podem; actualment són set del PP i cinc socialistes, per la renúncia de José Ángel Regatero per incompatibilitat). Carmen Amores, periodista i directora d'Antena a Canal Sur des del 2013, és el relleu proposat per Villa. Des de l'Executiu esperen tenir llest el nou model abans de final d'any.

Les reformes que estan a l'aire

El debat per la reforma de la televisió basca (EiTB) començarà al setembre o l'octubre, quan es crearà una comissió parlamentària per estudiar-ho, tal com s'hi han compromès el PNB i el PSE. Tots aposten per una reforma, però amb prou feines han precisat com (ningú dubte del caràcter de servei públic de l'ens). Una reforma que el PSE planteja a causa del davallada de les audiències. L'any passat EiTB va aconseguir cobrir el seu dèficit gràcies a l'èxit de la pel·lícula Ocho apellidos vascos. El Govern ja estava preparant una aportació extra per a aquest 2015.

La Corporació de la Ràdio Televisió Aragonesa és un de les poques que no té dèficit ni pèrdues. La raó del bon estat dels seus comptes és, segons el parer dels seus responsables, el model: una televisió pública externalitzada al 90%. Aquest model grinyola a Podem, la formació que ha possibilitat el govern del socialista Javier Lambán. Entre els acords per donar suport a la investidura hi ha que els serveis informatius no estiguin en mans de productores privades, com passa ara.

Aquest acord està a costa de les auditories que realitzaran totes les empreses del Govern i s'abordarà entre el setembre i l'octubre. El director de la televisió pública d'Aragó, Pepe Quílez, no oculta la seva satisfacció pel bon estat dels comptes i pels seus índexs d'audiències: “Som, per darrere de TV3, una de les dues televisions amb audiències de dos dígits, un 11,3%”. Podem vol que canviïn les coses, perquè en els acords no només hi ha aconseguir que els informatius siguin de la plantilla, sinó que el nomenament dels directors sigui per acord d'almenys tres cinquenes parts de la cambra.

Després de 10 anys d'existència, el nou Govern tripartit de les Balears (PSOE, Més i Podem) no ha pogut canviar ni la cúpula de directius, ni tampoc ha alterat la programació ni l'estil i tendència dels programes i informatius de la radio televisió balear. El nou Executiu vol canviar el model perquè en l'actual no tenen majoria qualificada per remoure l'actual equip de confiança del PP, sense presència de l'oposicó. El PP va tenir durant la passada legislatura un conseller del Govern i un exsenador com a directors generals .

El Govern de Francina Armengol canviarà la llei de l'ens o esperarà sis mesos d'impás legal per nomenar el nou consell i el nou director general. Cada partit del pacte del Govern va proposar un periodista o tècnic gestor de confiança, però la desconfiança del PP va fer fracassar l'intent.

El nou Govern d'Astúries (PSOE-IU) presidit per Javier Fernández, planteja la renovació del consell d'administració a través d'una llei que ja va aprovar al juliol del 2014, però que "per la proximitat de les eleccions" es va paralitzar. Des de l'Executiu asturià no han desvelat cap novetat referent a la televisió autonòmica, "haurem de valorar les propostes" s'han limitat a assenyalar. El deute de l'ens supera el 66% del pressupost anual que rep (20 milions d'euros per al 2015).

A Extremadura, el nou Govern (PSOE) sortit de les urnes el 24 de maig no està conforme amb el model de televisió que ha heretat de l'anterior legislatura (PP). Des de l'Executiu de Guillermo Fernández Vara consideren que Canal Extremadura TV ha estat "al servei dels interessos d'aquest partit [PP] i en el qual s'incomplia de manera flagrant l'obligació de defensa de servei públic que regeix aquesta norma".

La Junta d'Extremadura vol fer de la televisió pública "una televisió plural, veritablement inspirada en els principis d'objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions". L'elecció del director general de la Corporació Extremenya de Mitjans Audiovisuals (CEXMA) es farà per concurs de mèrits (la Junta no especifíca com).

Les que no canvien

La televisió pública andalusa no està en qüestió. Cap grup parlamentari qüestiona la continuïtat de la Radio Televisió d'Andalusia (RTVA), una empresa púbica amb una de les plantilles més grans de la comunitat. Tots els grups l'entenen com un servei públic necessari per als andalusos. El 2015, la RTVA calcula unes pèrdues de 28,7 milions d'euros.

Com que no hi ha canvi de Govern a la Xunta de Galícia, no s'ha reobert el debat sobre la companyia amb motiu de les eleccions. Però any rere any, amb la presentació dels pressupostos, sorgeixen crítiques a la retallada que afecta les despeses en personal. El director general de la corporació, Alfonso Sánchez Esquerre, va dir en presentar al Parlament els pressupostos per a aquest any que, "a mitjà i llarg termini", el model econòmic i el cost de la plantilla no són "sostenibles".

Al mateix temps que es retalla en personal, la Xunta ha mantingut fins ara sense empara legal un consell d'administració encapçalat per un director general designat per l'Executiu i no pel Parlament, com exigeix el nou text legal, i paga prop de 800.000 euros anuals a 11 consellers. Després de les eleccions municipals, PP i PSOE es van repartir tots els càrrecs del consell.

El director general de la televisió canària és Santiago Negrín, periodista i el primer que ha estat triat pel Parlament de les Canàries. Fins llavors el triava a dit el president de l'Executiu autonòmic. El consell d'administració també va ser triat pel Parlament de les Canàries, a proposta dels diferents partits que el componien. Se'n va rebutjar un proposat pel PP per la seva falta de formació i perquè en el moment era cap de premsa dels populars a les Canàries.

Múrcia i el seu canal de gestió indirecta

A la passada legislatura es va dur a terme el canvi del model de la televisió autonòmica 7 TV Región de Murcia, i va ser la primera Comunitat Autònoma a implantar un model de gestió indirecta. Des de l'1 d'abril, l'empresa CBM del Grup Secuoya ha començat les emissions d'aquesta nova televisió. El contracte d'adjudicació és de tres anys més tres negociables.

Des del Govern consideren que la televisió autonòmica ha d'oferir continguts diferenciats dels que ja donen les cadenes nacionals. Així, consideren que 7 TV Región de Murcia ha nascut per acostar als murcians la informació i les temàtiques que els són properes.

Amb informació de Lourdes Lucio, Cristina Huete, Vicente G. Olaya, Silvia Rodríguez, Pedro Gorospe, Tomàs Delclòs, Andreu Manresa, Concha Montserrat, Francesco Manetto i Sergio Lillo.