_
_
_
_
_

Museus catalans: tenim un pla

Reordenació i modernització de la xarxa, més finançament i creació de seus i museus, eixos del nou sistema museístic que la Generalitat planteja fins al 2025 per pujar un 20% els visitants

Carles Geli
Visitants d'una exposició al MNAC, que es vol que lideri la xarxa de museus d'art.
Visitants d'una exposició al MNAC, que es vol que lideri la xarxa de museus d'art.ALBERT GARCIA

En l'últim sospir de la legislatura, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va presentar ahir la que havia de ser una de les perles del seu mandat (que, per cert, si escau, diu, no té previst repetir): el Pla de Museus de Catalunya. Tres anys després d'haver-ho anunciat per primera vegada (la segona convocatòria era per al 8 de gener passat), Mascarell proposa “un document de treball” que ja ha fet arribar a la Junta de Museus i que, conjuntament amb els gestors dels principals centres, hauria de discutir-se per traçar les línies mestres del sistema museístic català dels pròxims 10 anys. “Tenim un sistema museístic ric, però el seu impacte sobre la vida social del país és escàs; hem de modernitzar-lo i integrar més la seva gestió”, va resumir. Les principals propostes (la discussió de les quals “hauria de seguir malgrat les eleccions: qui vingui ja tindrà això per treballar”) passen pels aspectes següents.

Noves Mancomunitat, Junta i llei. El mapa de 115 museus (643 equipaments si es compten extensions, col·leccions i centres d'interpretació, gairebé un centenar més des del 2009) mostra un model de gestió i de titularitats molt dispers. Per això, un dels punts notables del pla és la creació d'una Mancomunitat de Museus de Catalunya, un òrgan de gestió que aglutinaria tots els propietaris (administracions, Església, consorcis, fundacions…) per contribuir junts al suport dels centres. Mascarell insisteix a convertir la Junta de Museus (creada el 1907 amb un fort paper executiu) en “un òrgan consultiu, una faceta a potenciar-li; ara acull funcions que ni li corresponen ni li interessen i ja existeix l'Agència Catalana del Patrimoni per desplegar les polítiques”. Un cop discutit el pla, ja tindria sentit una nova Llei de Museus.

Contractes programa i diners turístics. La millora de la gestió és una de les obsessions del conseller que es reflecteixen en el pla. Per això, tots els centres classificats com a museus nacionals tindran un contracte programa de quatre anys de vigència. Paral·lelament, s'incrementarà el famós 1% d'inversió pública per a patrimoni cultural a l'1,5%, mentre es pretén destinar, en el termini de dos anys, un percentatge del 5% del tram de la taxa turística que controla la Generalitat. Com que, suposadament, hi haurà més diners, es crearà un Fons Nacional per a l'Adquisició de Béns Culturals i es renovaran les exposicions permanents (només la meitat dels centres té registrats al 100% els objectes de les seves col·leccions). La resta ho farà una Llei de Patrocini i Mecenatge que Mascarell diu que ja està redactada (i que preveu desgravaments personals en comprar, per exemple, 12 llibres a l'any o per acudir a un nombre determinat de museus).

Gran carnet cultural i 20% més de visitants. Per promoure les visites als museus (el consum cultural ha caigut a Catalunya gairebé un 25% des de la crisi), el pla preveu per al 2016 la creació d'un carnet cultural que creuï el reeixit carnet bibliotecari (que ja serveix alhora per a totes les de la Diputació i la Generalitat) amb ofertes patrimonials (Catalunya és cultura). Es tractaria d'incrementar durant la vigència del pla un 20% els visitants, que entre museus i col·leccions van aconseguir els 23.017.275 el 2014 (gairebé recuperant els del 2011, que van ser 210.000 més). Les xifres mai han estat dolentes: els museus de Catalunya ocupen la sisena posició per visitants d'Europa i per la quantitat de centres, l'onzena. “De gent ja n'entra, el que cal fer és millorar la qualitat i l'entorn dels museus”, afirma Mascarell.

Dipòsits de reserva i nous museus. Els museus catalans tenen problemes fins i tot d'emmagatzematge, especialment els arqueològics i els de ciència i tècnica. Per alleugerir-los s'estrenarà al gener un dipòsit general de 10.000 metres quadrats a Cervera. També es buscarà un espai semblant per a dipòsits d'obres d'art. El pla també vol resoldre problemes eterns: el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona tindrà nova seu, com també el Museu Nacional d'Història de Catalunya (MNHC). Sobre aquest últim, Mascarell és més partidari d'un edifici nou que d'intentar créixer al Palau de Mar. L'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el famós clúster museístic a Montjuïc és un clàssic que no podia faltar. Aquí hi han d'anar, ja clarament, el Centre Nacional de Fotografia –“que sempre he entès dins del MNAC, com a ampliació d'aquest”, diu el conseller i el Museu d'Arquitectura i Urbanisme de Catalunya. El projecte d'aquest està tan acabat ja que “pot ser presentat: esperem només l'Ajuntament de Barcelona, que ha col·laborat des de Cultura i Urbanisme en la seva redacció, com el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya”. Aquest sí que serà un museu propi. Està una mica més verd el del Còmic, al qual li continuen faltant continguts i entre 7 i 9 milions d'euros si finalment anés a Badalona.

‘Museus far’, Macba nacional i wi-fi gratuït. Per organitzar tot aquest embull, el pla proposa la creació d'una doble xarxa. D'una banda, una que treballés de manera temàtica, agrupant museus al voltant d'un museu far o líder a partir dels museus nacionals, un adjectiu que “caldrà fixar bé en la futura llei”, aclareix Mascarell. Així, el MNHC articularia els centres d'història, arqueologia i societat; el MNAC, els d'art; el Museu Nacional de Ciències (“per potenciar”), els de ciència, i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), elevat a la categoria de nacional, els d'art contemporani. L'altra xarxa seria territorial, amb sis divisions: Terres de Lleida i Aran; Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central, comarques de Girona i Barcelona metropolitana, cadascun amb un Servei d'Atenció als Museus. Després es parla també de formació continuada als treballadors dels museus (1.700 en els 115), de promoure el wi-fi gratuït en tots... El paper aguanta més que les pedres.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_