El magatzem de la discòrdia
No és recomanable resoldre per la força en dos mesos el problema dels residus nuclears que ha estat oblidat durant anys
No va ser fàcil arribar a l'acord polític bàsic que Espanya necessitava un Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) per dipositar-hi els residus nuclears que es generen a les centrals espanyoles. Però en els últims dies el consens s'ha trencat estrepitosament. La Junta de Castella-la Manxa ha decidit oposar-se a l'MTC tal com està projectat (es construirà a la localitat de Villar de Cañas, a Conca), per fer-ho ha ampliat una zona d'especial protecció de les aus fins a ocupar l'emplaçament previst del magatzem. El pròxim Consell de Ministres ratificarà l'autorització de l'MTC (que ja compta amb la provisional del Consell de Seguretat Nuclear) i probablement adoptarà alguna contramesura per anul·lar el bloqueig de la Junta.
El problema té arrels profundes. D'entrada, el Govern va prendre probablement una decisió tècnica equivocada quan va decidir l'emplaçament a Villar de Cañas, d'entre els seleccionats prèviament per l'anterior Executiu. Les anàlisis geològiques indiquen que el terreny no és idoni per acollir un MTC, tret que es facin obres de modificació que implicaran sobrecostos encara desconeguts.
El projecte ha estat políticament mort des del 2011. Aquests quatre anys es van haver d'aprofitar per consolidar un consens i tranquil·litzar les localitats veïnes, que corren, per dir-ho així, el risc de la instal·lació sense accedir als beneficis que obtindrà Villar de Cañas. Quatre anys és prou temps per assegurar-se de les condicions geològiques de la zona, establir les obres de consolidació necessàries i calcular els sobrecostos. No va passar res d'això, i el que es pretén és accelerar en dos mesos el que no es va fer en quaranta.
Cal insistir-hi: l'MTC és necessari. En primer lloc, perquè a Trillo i a Zorita hi ha sitges nuclears a cel obert que no es poden sostenir; i perquè a partir de l'1 de juliol del 2016 França cobrarà l'emmagatzematge dels residus a raó de 70.000 euros diaris. El Govern i Castella-la Manxa haurien d'evitar aquesta batalleta i buscar una solució, abans que el tema acabi en l'arbitratge europeu i costi quantitats ingents de diners als contribuents.
