Selecciona Edició
Connecta’t

De Pablo Escobar al Chapo

Tres generals colombians que van ser clau en la captura del líder del càrtel de Medellín col·laboren en la ‘caça’ del 'capo' mexicà

El cos sense vida de Pablo Escobar abatut per la policia el 1993.
El cos sense vida de Pablo Escobar abatut per la policia el 1993. EPA

Tres generals retirats que van ser claus en la caiguda de Pablo Escobar i als quals es considera també artífexs de la detenció dels germans Rodríguez Orejuela, líders del càrtel colombià de Cali, les dues operacions, a principis dels anys noranta, van viatjar a Mèxic per compartir durant una setmana experiències amb les autoritats mexicanes després de la fugida de Joaquín Guzmán Loera, el Chapo, l’11 de juliol passat. Els tres militars retirats que van anar a aquestes trobades van ser Rosso José Serrano, Ismael Trujillo Polanco i Luis Enrique Montenegro. Els tres ja han tornat a Colòmbia. Un equip d'agents en actiu segueix presumptament a Mèxic. La policia colombiana no ha volgut confirmar aquest aspecte i es limita a afirmar que la cooperació entre els dos països és contínua.

Els tres militars colombians són persones properes i de la màxima confiança del també general retirat Óscar Naranjo. Actualment, immers en la taula de negociacions amb la guerrilla de les FARC a l'Havana, Naranjo està considerat la figura més important en la història de la policia colombiana. Els seus llaços amb Mèxic es van estrènyer després que el president actual, Enrique Peña Nieto, llavors candidat presidencial, el contractés com a assessor extern en matèria de seguretat el 2012. Va exercir el càrrec fins al gener del 2014, quan va tornar a Colòmbia per dedicar-se de ple al procés de pau.

Corrupció policial

Naranjo va posar especial èmfasi a fer oblidar la paraula guerra, tan utilitzada per l'expresident Felipe Calderón, a l'hora de parlar de la lluita contra el narcotràfic. La seva presència a Mèxic va despertar els recels de l'Armada, el cos encarregat de recapturar el Chapo Guzmán.

La figura de Naranjo va créixer, en la primera meitat dels noranta, de bracet de Rosso José Serrano. A ell se li atribueix el primer esforç per netejar la Policia de qualsevol indici de corrupció, a final dels vuitanta. Per aconseguir-ho va apartar més de 300 oficials i 2.500 suboficials pels vincles amb el narcotràfic. Va exercir de director d'Antinarcòtics i va estar al capdavant de la Policia colombiana entre el 1995 i el 2000. La seva feina es va centrar, principalment, a combatre els càrtels de Medellín i Cali. El 1999 va ser reconegut per la seva tasca com el millor policia del món.

Amb el grau de coronel i com a director de la Dijín, la policia judicial, càrrec que també va ocupar Ismael Trujillo, Luis Enrique Montenegro va participar activament en la caiguda de Pablo Escobar, el desembre del 1993.

Anys després, ja com a subdirector de la Policia Nacional sota el comandament del general Serrano, va ser un dels actors crucials en la caiguda dels germans Miguel i Gilberto Rodríguez Orejuela, amos del càrtel de Cali que, juntament amb el de Medellín, els més sanguinaris de la història de Colòmbia.