Selecciona Edició
Connecta’t

Michel Platini confirma la candidatura per presidir la FIFA

L'exjugador francès intentarà dirigir el futbol mundial després de vuit anys al capdavant de la UEFA

Michel Platini en un congrés de la FIFA el 2011.
Michel Platini en un congrés de la FIFA el 2011. AFP

A Michel Platini se li ha quedat petit el futbol europeu. Les seves intencions passen per manar en l’àmbit mundial. Amb un comunicat publicat ahir a la pàgina web de la UEFA, l'exfutbolista i president d'aquest organisme iniciava la carrera cap a la presidència de la FIFA. Ningú més s'ha atrevit a pugnar pel lloc, però encara hi són a temps. Fins al 26 d'octubre es poden presentar les candidatures sempre que tinguin l'aval de les cinc confederacions territorials que formen la FIFA.

El govern del futbol mundial va quedar vacant el 2 de juny passat quan el president, Joseph Blatter, va presentar la seva dimissió després que se sabessin els casos de corrupció que afectaven la FIFA. Segons la Fiscalia de Nova York, diversos membres de l'organització –14 dels quals estan detinguts– van acceptar suborns en l'acompliment de la seva feina per un valor total de 136 milions.

Aquesta ombra de corrupció que impera sobre la FIFA no serà l'única cosa que hagi d'afrontar Platini si aconsegueix arribar a la presidència. Blatter, que ha estat 17 anys en el càrrec, està fomentant una sèrie de reformes amb les quals aglutinar més poder en el si de l'organització. “No controlem les decisions que prenen les confederacions. Proposaré que tots els membres del comitè executiu siguin elegits pel congrés de la FIFA”, va afirmar en el discurs de dimissió.

Menys poder per a Europa

Per Borja García, professor de Política Esportiva a la Universitat de Loughborough (Regne Unit), aquesta proposta és una forma de treure poder a les confederacions, com la UEFA, i centralitzar totes les decisions en la FIFA. “Si Blatter se surt amb la seva, l'organització es mirarà encara més, si és possible, el melic”, explica.

La normativa del rector del futbol mundial determina que els 24 membres del comitè executiu estan repartits per quotes territorials. Europa en tria vuit i l’Àfrica, quatre, per exemple. “Si es dóna més pes al Congrés, és més fàcil que es dilueixi el poder i tot es controli d'una altra manera”, afirma Jens Sejer, director internacional de l'Institut Danès d'Anàlisi de l'Esport.

Tots els moviments de Blatter hauran de ser confirmats per la FIFA el 26 de febrer que ve, data en què triarà nou president i decidirà què fan amb les reformes. El suís, que no es presenta a una nova reelecció, ven les propostes com un gest altruista que regala a l'organització. En la seva última intervenció pública, el 21 de juliol, va assegurar que el que vol és reconstruir la FIFA i assegurar-se que la corrupció pertany al passat.

Les intencions de Blatter són lloables, però encara li queda al calaix de les propostes un informe del 2013 de Mark Pieth, professor de Dret de la Universitat de Basilea. El text, presentat el 2013 i encomanat expressament per la FIFA, va establir un full de ruta amb set mesures, com publicar els sous o limitar els mandats, per millorar la transparència. Si al president no se li acudeix res de nou fins al febrer, només haurà complert amb dues d’aquestes.

 

MÉS INFORMACIÓ