Selecciona Edició
Connecta’t

Mascarell: “La salut del català es manté malgrat les ofensives”

El 80,4% dels residents a Catalunya saben parlar català, nou punts més que el 1986, segons l’Informe de Política Lingüística

Un nen asiàtic aprèn català a l'escola.
Un nen asiàtic aprèn català a l'escola.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha assegurat aquest dimecres durant la presentació de l'Informe de Política Lingüística del 2014 que "la salut del català es manté malgrat les ofensives de l'Estat". L'informe revela que el 80,4% de les persones que resideixen a Catalunya saben parlar català, nou punts percentuals més que el 1986.

El dossier també reflecteix que el nombre de persones que entén el català ha ascendit fins al 94,3%, mentre que els que el saben llegir representen el 82,4% i els que saben escriure'l, el 60,4%, el doble que fa 20 anys.

Segons l'informe, a Catalunya el 48,1% de la població té un nivell alt de català en totes les habilitats, cosa que suposa gairebé tres milions de persones. El 17,5% el parla sense dificultat, però tenen nivells baixos de lectura i escriptura; el 7,8% pot entendre'l i llegir-lo, però el parla i l'escriu amb dificultat; un 10,5% té un nivell baix en totes les habilitats; el 5% l'entén i el llegeix amb dificultat, però no el sap parlar i, finalment, l'11,1% no l'entén o l'entén amb molta dificultat.

Després de presentar l'informe, Mascarell ha destacat que "el coneixement es reforça i augmenta la població que utilitza el català i s'hi identifica".  Així, el català se situa, segons el conseller, en "una línia de reforç progressiu, lenta però segura", ja que augmenta el percentatge de població que l'entén i el sap llegir.

Mascarell ha atacat l'Estat dient que malgrat les polítiques contràries a la llengua catalana "tan ofensives i ridícules" aquestes dades constitueixen un èxit. El conseller ho ha atribuït a la voluntat de la ciutadania i a l'impuls de la Generalitat a l'hora de fer polítiques per corregir tendències i dificultats respecte a la llengua.

D'altra banda, Mascarell ha posat en relleu la diversa procedència dels habitants de Catalunya: "El català es desplega amb normalitat en un context de naturalitat amb altres llengües", és a dir, el català "no exclou l'ús del castellà, l'anglès o el francès, entre d'altres".

El 2014, per primera vegada des del 2008, ha disminuït la població estrangera o de la resta d'Espanya: el 64,3% de la població és nascuda a Catalunya, el 18,5% en altres comunitats autònomes i el 17,2% en altres països.

Tot i això, el conseller descarta que un escenari plurilingüe afebleixi la llengua pròpia, ja que confia que els vinguts de fora adoptin el català com a llengua d'ús social i laboral. D'aquesta manera, Mascarell considera que el català és un indicador de qualitat democràtica perquè una vegada s'aprèn "dóna igualtat de possibilitats a tothom de participar en la vida social del país".

Una dada a la qual el conseller dóna molta importància és la del trànsit de llengua inicial a llengua d'identificació, és a dir, persones que han adoptat el català malgrat tenir altres orígens lingüístics, la qual cosa el 2014 declarava que havia fet el 12,1% de la població.