Selecciona Edició
Connecta’t

L’ebola i les guerres van posar al límit Metges sense Fronteres el 2014

L’organització va atendre 1,3 milions de persones, segons les dades de la seva memòria anual

Membres de Metges sense Fronteres ajuden una malalta d'ebola a Guinea. Ampliar foto
Membres de Metges sense Fronteres ajuden una malalta d'ebola a Guinea.

L'epidèmia d'ebola a l'Àfrica Occidental, la guerra a Síria i els conflictes com el d'Ucraïna, el Sudan del Sud, el Iemen o Nigèria han posat al límit Metges sense Fronteres (MSF) el 2014. A finals de l'any passat, segons ha explicat l'organització en la presentació de la seva memòria anual a València, la xifra de refugiats i desplaçats interns registrats per les Nacions Unides gairebé va arribar als 60 milions, la més alta des de la Segona Guerra Mundial. L'organització remarca que el 2015 suposa un important repte després d'un 2014 en què asseguren que han atès 1,3 milions de persones en "el desplegament més important de la seva història" perquè "hi ha hagut més crisis i més complexes que en anys anteriors", fets que han generat un "patiment humà massiu".

Un dels exemples més mediàtics ha estat l'epidèmia d'ebola, que es va cobrar la vida d'11.000 persones a l'Àfrica Occidental. L'organització explica que aquesta epidèmia "va evidenciar les disfuncions dels mecanismes d'alerta de la comunitat internacional en general, i de l'Organització Mundial de la Salut en particular" ja que la declaració d'“emergència de salut pública internacional” no va arribar fins a l'agost, malgrat les repetides alarmes dels seus equips a les zones afectades. Una epidèmia que, tot i que segons l'organització s'ha frenat, segueix present a Guinea i Sierra Leone, i acaba de tornar a Libèria, que va estar lliure durant unes setmanes.

El 2014 també va ser un any de guerres. La de Síria, amb "milions de desplaçats i refugiats", va resultar especialment complexa per a la feina de Metges sense Fronteres per la seva "visceralitat". MSF explica que les organitzacions humanitàries "no poden assistir els que ho necessiten a causa de l'extrema inseguretat, cosa que suposa més turment si és possible per a la població". L'accés a zones remotes, l'accés a subministraments o el manteniment dels equips d'emergència suposen un repte al qual cal fer front per poder fer arribar l'ajuda.

"MSF no és Metges sense Fronteres, sinó 'logistes sense fronteres'", ha bromejat Víctor Fernández, metge de MSF acabat d'aterrar del Iemen. "Quan arribem al terreny el primer que fem és una avaluació mèdica i logística. Establir un sistema de comunicacions, disposar d'aigua potable, medicaments o combustible per desplaçar-se o generar electricitat són essencials per poder dur a terme la nostra activitat", ha explicat Fernández.

"Disposem d'equips d'emergència ja preparats i després de l'avaluació i el diagnòstic de les necessitats, els enviem a la zona. Per exemple tenim un kit per atendre 10.000 desplaçats durant tres mesos. Mantes, material per a la higiene, cuina, balises per organitzar l'espai, medicaments i fins i tot un kit d'hospital de campanya amb quiròfan pot ser instal·lat en menys de 5 dies", ha detallat David Romero, membre de l'equip de logística de MSF que viatjarà al Congo en les properes setmanes.

La desnutrició infantil, amb més de 46.000 nens atesos el 2014 o la vacunació contra els brots de xarampió (més de 260.000 el 2014), suposen una feina de vegades complexa. "Un dels reptes als quals ens enfrontem és, per exemple, ser capaços de mantenir la cadena de fred fins a fer arribar les vacunes a les zones on es necessiten", explica.

Conflictes com els d'Ucraïna, la República Centreafricana, el Sudan del Sud, l'Afganistan, el Pakistan, el Iemen, Nigèria o la República Democràtica del Congo, lluny de remetre, segueixen afectant milions de persones. El 2014, l'organització va mantenir hospitalitzats més de 60.000 pacients, més de 4.000 dels quals van ser operats al terreny.

"Les guerres són més tàctiques i, tot i que hi ha menys morts militars, la població civil ho paga més", ha precisat David Romero, membre de l'equip de logística que en dues setmanes tornarà al Congo. "Parlar d'objectius militars és un eufemisme perquè, en la meva experiència, malgrat que es tira una bomba a un objectiu militar, no cau just on volen o no mata qui pretenen sinó habitualment la població civil", explica Víctor Fernández, metge que treballa per a MSF des de fa 30 anys.

La representant de Metges sense Fronteres a la Comunitat Valenciana, Mila Font, ha mostrat el seu agraïment als socis i als col·laboradors de l'organització, el nombre dels qual no ha deixat de créixer durant els últims 10 anys fins als 793.592 actuals. Els fons recaptats per l'organització a Espanya, un 90% procedents de fonts privades, han ascendit el 2014 a prop de 149 milions d'euros, que els han permès arribar a desenes de països.

"El 2015 no es presenta gaire bé", assegura Mila Font. "Aquest any hem començat una nova operació amb tres vaixells per rescatar desenes de persones que volen arribar a Europa fugint dels seus països", explica. "Els reptes futurs no són futurs, són presents perquè cada vegada hi ha més desplaçats que no tenen garantida l'alimentació ni la salut", ha assegurat Víctor Fernández.

MÉS INFORMACIÓ