Selecciona Edició
Connecta’t

Mas intenta que el BCE li doni llicència per obrir un banc públic català

La Generalitat culmina abans del 27-S els tràmits per adaptar l'ICF a la norma europea

Artur Mas, ahir abans de la reunió del seu Govern. Ampliar foto
Artur Mas, ahir abans de la reunió del seu Govern.

Artur Mas continua preparant el terreny per a les eleccions del 27-S. El Govern català va aprovar ahir per decret l'adaptació de l'Institut Català de Finances (ICF) a la normativa europea, un dels últims passos necessaris per convertir-lo en un banc públic. L'entitat, no obstant això, encara no compta amb fitxa bancària, que depèn del Banc Central Europeu, després d'un informe del supervisor estatal.

Tot just l'endemà que Mas presentés el seu model d'agència tributària per a una hipotètica Catalunya independent, el Consell Executiu va preparar ahir els últims tràmits perquè l'Institut Català de Finances (ICF) pugui demanar la fitxa bancària al supervisor europeu. La pretensió del Govern és que l'organisme de crèdit pugui operar com a banc públic, per la qua cosa necessita complir amb la normativa comunitària i obtenir la llicència per operar. El decret llei aprovat ahir encarrila la primera condició, mentre que la segona queda en mans del Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya.

La creació d'un banc públic català –que seria similar a l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) adscrit al Ministeri d'Economia és una altra de les anomenades “estructures d'Estat” que van acordar CiU i ERC en els pactes d'estabilitat parlamentària. El Govern català preveia obtenir la fitxa bancària el 2015, però ahir el conseller delegat de l'ICF, Josep Ramon Sanromà, va explicar que no s'ha fixat un termini per demanar-la. La institució, va dir, ha d'esperar al fet que es defineixi tota la normativa europea en matèria bancària i que el Mecanisme Únic de Supervisió examini més de 5.800 entitats petites.

La patronal rebutja la Hisenda si no hi ha acord amb l'Estat

Joaquim Gai de Montellà, president de la principal patronal catalana, Foment del Treball, va assegurar ahir que no col·laborarà amb el projecte d'Agència Tributària de Catalunya que dilluns va presentar el president de la Generalitat, Artur Mas, si no està “consensuada” ni “ben vista” per l'Executiu central. El cap dels empresaris va subratllar que el pla de Mas per controlar les bases tributàries dels catalans “ha de formar part d'una negociació i un pacte”, i va advertir que fer-ho de manera unilateral generarà “inseguretat jurídica i fiscal”. Gai de Montellà també es va oposar al procés que vol obrir Mas si el 27-S guanyen les forces sobiranistes. “En aquest moment no és oportú un procés independentista”, va dir.

En una entrevista a la cadena 3/24, Gai de Montellà va afirmar que els comicis del 27-S són només “unes eleccions autonòmiques”, i va dubtar que la llista independentista de Junts pel Sí pugui “governar una empresa amb 200.000 treballadors” com és la Generalitat.

Sanromà va afirmar que el decret llei que l'Executiu autònom va aprovar ahir suposa que a partir d'ara “s'apliqui la normativa de les entitats de crèdit per obligació”, es constitueixi una Junta de Govern (equivalent al Consell d'Administració) amb majoria d'independents i l'ICF es regeixi amb “independència” econòmica i pressupostària respecte a la Generalitat. En altres paraules, el Govern català serà accionista de l'ICF, però no podrà anar més enllà de fixar el seu límit d'endeutament anual i marcar línies generals en les seves polítiques.

L'últim pas –a part d'anar aplicant les circulars que va emetent el Banc d'Espanya seria canviar la composició dels òrgans de govern. Ara la Junta de Govern està formada per 10 representants de l'Executiu català, tres independents i el conseller delegat. Amb el decret llei d'ahir, estarà integrat pel conseller delegat, sis consellers independents i quatre membres de l'Administració. L'ICF preveu que els nomenaments, per a un termini de “quatre o cinc anys”, es produeixin a l'agost, és a dir, que els faci l'actual executiu d'Artur Mas.

Bo porqueria

Amb aquests passos, Sanromà va assegurar que el Govern català ho tindrà pràcticament tot “llest” per demanar la llicència, encara que va dir que fins que el panorama bancari europeu no s'hagi aclarit no té sentit tramitar-la perquè quedaria “congelada”. El decret llei fixa que l'ICF es regirà per “criteris de mercat”, per la qual cosa necessita millorar la seva qualificació creditícia. Sanromà va recordar ahir que el ràting del banc està ara vinculat al de la Generalitat, que en aquest moment té una qualificació de bo porqueria.

El procés de bancarització de l'ICF no només té a veure amb la creació de les “estructures d'Estat”. De fet, Sanromà va dir que no considerava el banc públic com a tal perquè no apareix en el llibre blanc elaborat pel consell assessor de Mas; amb aquest argument, va confiar que ni el Banc d'Espanya ni el Banc Central Europeu posin problemes a la sol·licitud de la fitxa.

El 2011 en l'etapa més crítica per a les finances públiques catalanes, Brussel·les va amenaçar la Generalitat que l'obligaria a assumir el deute de l'ICF en considerar que no actuava amb autonomia respecte a l'executiu de Mas. La Comissió Europea recelava de l'entitat després que la Generalitat li fes assumir els crèdits perquè empreses públiques i privades injectessin capital en el fallit projecte de Spanair, que va acabar empassant-se 223,9 milions d'euros dels contribuents.

El conseller delegat de l'ICF va recordar que a la UE hi ha diversos models de bancs públics i que des del 2014 l'entitat catalana forma part de l'associació que els integra. Sanromà va posar com a exemple el NRW Bank de Düsseldorf (Alemanya), que gestiona uns actius de 144.000 milions. El banc de la Generalitat, de fet, es veu reflectit en el model d'aquesta entitat, del Bpifrance (França), de l'Strategic Banking Corporation of Ireland i del British Business Bank.

MÉS INFORMACIÓ