Selecciona Edició
Connecta’t

Albiol, un agitador que coqueteja amb el racisme

El PP confia en l'estirada electoral de l'exalcalde de Badalona

Xavier García Albiol.
Xavier García Albiol.

El Partit Popular ha triat com a candidat a la presidència de la Generalitat un polític que, a cop de polèmica, s'ha convertit en alguna cosa semblant a una estrella mediàtica. D'ençà que va definir els gitanos romanesos de la seva ciutat, Badalona, com “una plaga” –expressió per la qual va afrontar un procés penal del qual va sortir absolt Albiol (47 anys) ha estat, voluntàriament, a l'ull de l'huracà. Provocador, directe i amb grans dots per a la comunicació política (llegeix amb voracitat llibres de la matèria), el flamant candidat del PP català és un agitador professional que ha sabut guanyar-se una part de l'electorat. Ho ha fet, a més, parlant el llenguatge del carrer els rivals admeten la seva desimboltura en les distàncies curtes i, sobretot, amb un discurs contrari a la immigració.

Albiol es va reivindicar ahir com a cavall guanyador “fa molts anys que estic en política i no he perdut mai” encara que la veritat és que va haver de gastar moltes “soles de sabata” –acostuma a fer servir aquesta expressió per demostrar que coneix el carrer i els seus codis abans de convertir-se, el 2011, en alcalde de Badalona, una ciutat que fins llavors sempre havia mirat a l'esquerra. El seu ascens (va començar com a únic regidor del PP, als 24 anys) el va fonamentar en atacs contundents, sense contemplacions. Més tard va aprofitar els problemes de convivència en barris de Badalona per explotar el filó de la xenofòbia, que li va permetre convertir-se en primera força política i ser alcalde. Va revalidar la victòria en les últimes eleccions, però un pacte de l'esquerra el va desbancar del poder. “És un os dur de rosegar, però se'l pot guanyar. Ara us toca a vosaltres. Us passem la pilota amb afecte”, va dir ahir Guanyem, la formació que governa Badalona, en un comunicat irònic.

S'ha de veure si el missatge d'Albiol, que ha calat a Badalona, ho farà també al conjunt de Catalunya. Malgrat que l'agressivitat verbal ha marcat les seves campanyes en l'última va rebre noves crítiques de racisme per fer servir el lema “Netejant Badalona” en el seu dia a dia com a alcalde ha defugit l'enfrontament i s'ha centrat en la gestió de la crisi. Encara que va mantenir la seva línia dura amb els estrangers especialment amb els musulmans, a qui va prohibir resar al carrer es va mostrar caut en altres temes, com la immersió lingüística. A diferència d'altres càrrecs del PP, no s'ha destacat especialment per la seva bel·ligerància amb l'ús del català a les escoles, per exemple. El candidat a presidir la Generalitat ha reivindicat la seva espanyolitat va instal·lar una pantalla gegant a Badalona per veure la final de l'Eurocopa del 2012, que va guanyar la selecció però intentant no obrir ferides en matèria identitària. Segons l'escenari en què es trobi, tant es pot fer dir Javi com Xavi. Els adversaris li reconeixen capacitat de seducció envernissada de populisme, però li retreuen sobretot dues coses: que fos incapaç de teixir complicitats com a alcalde i que aprofités les dificultats de convivència als barris per guanyar vots a costa de la immigració. El 2010, amb l'ara rellevada Alícia Sánchez-Camacho, va distribuir els pamflets xenòfobs en què definia els gitanos romanesos com a “plaga” que havia arribat a Badalona “exclusivament per delinquir”. Però Albiol es pren les acusacions de racisme amb indiferència, conscient que el seu discurs “sense complexos” li ha fet guanyar vots. “O accepten els nostres valors o que se'n tornin per on han vingut”, va dir fa poc durant un congrés del PP català.

Nascut en un barri de la perifèria de Badalona, Albiol (2,01 metres) va jugar en els juvenils de la Penya i és aficionat de l'Espanyol. El seu pare, d'Almeria, va ser treballador de la brigada municipal; la seva mare, catalana, perruquera. Va fer cursos de direcció d'empreses i va començar la carrera de Dret. Des de llavors s'ha dedicat a la carrera política, marcada sempre per la polèmica. Com quan el 2006 va donar un mastegot a un independentista que esbroncava el ministre Ángel Acebes. Casat i pare de dos fills bessons, l'exalcalde ha demostrat capacitat per marcar l'agenda política i, fins ara, havia apostat més per conrear la seva marca pròpia (Albiol) que la del partit.

MÉS INFORMACIÓ