Selecciona Edició
Connecta’t

Les perles xenòfobes de Xavier García Albiol

El nou candidat del PP a Catalunya ha protagonitzat nombroses polèmiques per declaracions que vinculen immigració i delinqüència

El polèmic cartell d'Albiol per a les municipals.
El polèmic cartell d'Albiol per a les municipals.

El nou candidat del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, va guanyar l'alcaldia de Badalona el 2011 gràcies a un discurs xenòfob que va fer fortuna als barris amb més índexs d'immigració de la ciutat, la tercera en nombre d'habitants a Catalunya. El maig passat, després de les eleccions municipals, li van arrabassar l'alcaldia amb un pacte de les esquerres. Aquestes són algunes de les perles xenòfobes de Xavier García Albiol. 

"Netejant Badalona". La campanya de les últimes municipals va estar esquitxada de polèmica per un dels lemes que el PP va utilitzar als seus cartells, "Netejant Badalona". El llavors alcalde, que sempre havia jugat amb l'ambigüitat del verb "netejar" –entre treure la brutícia o expulsar els immigrants– va assegurar que el lema es devia al fet que havia augmentat els serveis de neteja a la localitat. El lema no era nou: durant el seu mandat Albiol ja va presumir de "netejar Badalona". 

Primer, els de casa. Durant la seva etapa a l'alcaldia, Albiol va intentar promoure fins a tres vegades un reglament que restringia ajudes no imprescindibles per a immigrants: desplaçaments per feina; el material i activitats extraescolars; les millores per a l'habitatge o a les persones amb dietes especials. La seva justificació: primer, els de casa. “És de justícia que qui fa anys que paga impostos accedeixi a les ajudes per davant de qui acaba d'arribar”. Durant el seu mandat, va emprendre altres mesures, com actualitzar el padró per reduir el nombre d'immigrants  o el fre a una mesquita a la localitat.

El tríptic de la polèmica. El 2010, quan preparava la seva estratègia per guanyar l'alcaldia, García Albiol va editar uns pamflets que vinculaven els gitanos romanesos amb la delinqüència. Al tríptic apareixia una foto de romanesos d'ètnia gitana amb una pregunta impresa. "El teu barri és segur?". Després d'això, una promesa: "Podrem sortir pel barri amb la seguretat que no ens assetgin ni ens atraquin. Albiol va ser portat a judici per SOS Racisme, i finalment va ser absolt malgrat reconèixer que va "ofendre" els gitanos romanesos. "Em sembla el món al revés. Aquells que defensem i lluitem contra els que delinqueixen som els culpables per donar la nostra opinió", va dir en ple procés judicial.

Els gitanos romanesos, "una plaga que només ha vingut a delinquir". El tríptic no va ser l'única acció contra els gitanos romanesos, un dels col·lectius que més va atacar, amb la connivència de la direcció del seu partit: "Han vingut exclusivament a ser delinqüents", va dir Albiol mentre era cap de l'oposició, i va qualificar el col·lectiu de "plaga" i va prometre no donar-los "ni un euro" en ajudes.

"Aquí no tenim campaments de gitanos, aquí és pitjor: són als barris". La decisió de Nicolas Sarkozy d'expulsar els gitanos romanesos de França va motivar que Albiol es fixés en aquest col·lectiu per atiar el seu discurs xenòfob. El llavors cap de l'oposició municipal va convidar una eurodiputada francesa a passejar per Badalona per vincular la situació a França amb la de la ciutat catalana. Mesos més tard, Albiol va assegurar que a la localitat la situació encara era pitjor:  "Aquí no tenim campaments de gitanos com a França, aquí la situació és encara pitjor, estan repartits pels barris, fent la vida impossible als veïns i, a sobre, quan ens queixem, ens ataquen i ens titllen de racistes".

"O accepten els nostres valors o que tornin per on han vingut". Albiol ha estat una peça important al PP català des que els sondejos el situaven en una bona posició per governar Badalona, meta que va aconseguir el 2011. Quan feia un any que governava, com a alcalde més important del partit a Catalunya, va aconseguir que el PP acceptés les seves tesis sobre immigració en l'ideari del partit. Durant el congrés del PP català va aconseguir que la ponència en política social fixés la reducció d'ajudes als immigrants i va proclamar: "La nostra capacitat d'acollida no és il·limitada. O accepten els nostres valors o que tornin per on han vingut”.