Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

El pecat i el Constitucional

En acceptar l'objecció de consciència del farmacèutic davant la píndola de l'endemà, l'alt tribunal obre la porta a l'objecció tributària independentista o altres incompliments

De vegades les més altes institucions ens sufoquen i ens obliguen a comentaris crítics en cadena. És el cas del Tribunal Constitucional. No s'ha d'ocupar dels pecats, però acaba d'emparar a qui es creu investit de la missió d'impedir que els altres pequin. Un farmacèutic de Sevilla va decidir no disposar d'existències de preservatius i d'un medicament amb el principi actiu lovonorgestrel 0,750 mg., conegut com “la píndola de l'endemà” (PE). Sabia que tenia l'obligació legal de tenir un mínim d'existències del productes, però pensava que els preservatius i la PE, per a ell un abortiu, són instruments immorals d'agressió contra el dret a la vida, segons la seva concepció religiosa. O sigui, creia que són per pecar o per haver pecat. La Junta d'Andalusia el va sancionar pel desproveïment intencionat i il·legal. El farmacèutic va recórrer contra la sanció, al·legant objecció de consciència. El jutjat contenciós administratiu no li va donar la raó, i el farmacèutic va recórrer en empara davant el Tribunal Constitucional, que sí que l'hi va donar, encara que parcialment. Només pel que fa a la PE. Contradient la seva anterior jurisprudència, ara el Constitucional afirma que el dret a l'objecció de consciència és un dret fonamental que es pot exercir directament, encara que no hi hagi una llei que ho autoritzi expressament.

Afortunadament, la sentència no és per unanimitat. La vicepresidenta del Tribunal, Adela Asúa, amb la seva extraordinària categoria professional i institucional, va formular un lúcid i demolidor vot particular discrepant de la decisió majoritària. Objectar, afirma, sense una llei prèvia que ho autoritzi “conduiria a satisfer qualsevol tipus d'objecció de consciència, com si la consciència de cadascú pogués imperar legítimament davant la col·lectivitat i davant l'Estat de dret”. Seria permetre objeccions incontrolables, assilvestrades.

No és ociós apuntar la sorprenent coincidència que l'advocat del farmacèutic era José Miguel Castillo Calvín, diputat del Partit Popular per Granada i portaveu del PP a la Comissió de Justícia al Congrés

El professor Tajadura (El País, 21 de juliol) va criticar precisament la sentència pels seus raonaments distorsionats i contradictoris. Poc més caldria afegir-hi si no fos perquè l'argumentació de la vicepresidenta suggereix altres comentaris aliens al cas.

Assenyala que “la sentència, en comptes de raonaments estrictament jurídics, sembla respondre a un posicionament previ que no aconsegueix ocultar l'ombra ideològica que el guia”. I en aquest sentit no és ociós apuntar la sorprenent coincidència que l'advocat del farmacèutic era José Miguel Castillo Calvín, diputat del Partit Popular per Granada i portaveu del PP a la Comissió de Justícia al Congrés dels Diputats, quan és coneguda la relació amb el PP del president del Tribunal, i del magistrat Ollero, ponent de l'assumpte. Sobren altres comentaris.

L'Agència Espanyola del Medicament no assigna a la PE la consideració d'abortiu sinó d'“anticonceptiu d'emergència”. Però al Tribunal això no el remou del seu posicionament previ, i manté la seva coincidència de criteri amb el farmacèutic, encara que permetent-se reconèixer que no hi ha unanimitat científica sobre els possibles efectes abortius de la PE. Pel que sembla, ara l'essencial és la convicció subjectiva de l'objectant (quan coincideix amb la del magistrat, tingui o no tingui raó, encara reconeixent que és científicament discutible).

Segons la Llei d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs, el dret a l'objecció de consciència dels professionals sanitaris és individual i no es pot imposar a tercers. No obstant això, la sentència passa per alt que el desproveïment va impedir que altres farmacèutics o empleats de la seva farmàcia poguessin dispensar la PE. De manera que emparar la desregulació de l'objecció ideològica per convicció subjectiva, permetent la imposició d'aquesta convicció a tercers, és una bomba de rellotgeria, una irresponsabilitat, que causa estupor a la vicepresidenta del Tribunal, per les seves conseqüències infaustes. “Avui la píndola d'endemà, demà podria ser la vacunació obligatòria o l'obligació tributària”.

El Constitucional necessitarà tancar precipitadament la porta oberta a l'assilvestrada objecció de consciència del farmacèutic. En els seus antípodes ideològics, altres aspirants a la desobediència civil multitudinària també estan disposats a exercir la seva objecció de consciència subjectiva, imposant el seu criteri, tinguin o no tinguin raó, sense llei prèvia que ho autoritzi, o encara que ho prohibeixi. Seguint el raonament de la vicepresidenta, demà podria ser una objecció de consciència tributària independentista, i demà passat uns altres greus incompliments col·lectius de lleis de l'Estat. S'iniciarien plets i processos que acabarien davant el Constitucional. Aquest, segons la seva jurisprudència, els hauria d'emparar, com al piadós farmacèutic, o autocorregir-se un altre cop. Les irresponsabilitats institucionals es paguen, almenys, amb més desprestigi.

José María Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya