_
_
_
_
_

Els EUA i Turquia forgen un pla per assegurar la frontera siriana

L'àrea és una inversió descafeïnada del que va demanar Ankara a principi d'any

Manifestants aquest dilluns a Ankara portant fotografies de les víctimes d'un atemptat suïcida que va matar 32 activistes.
Manifestants aquest dilluns a Ankara portant fotografies de les víctimes d'un atemptat suïcida que va matar 32 activistes.ADEM ALTAN (AFP)

Els Estats Units i Turquia negocien un pla per crear al llarg de la frontera turcosiriana una zona alliberada de la presència de combatents de l'Estat Islàmic (EI). L'objectiu és segellar la porosa frontera que, segons la coalició internacional que combat contra els gihadistes, ha permès a l'EI alimentar amb efectius i mitjans les seves operacions. La nova col·laboració entre Washington i Ankara –que fins ara havia mantingut una actitud reticent–no obstant això, no és fàcil. Turquia considera les milícies de protecció popular kurdes que lluiten a Síria com un grup terrorista, mentre que els EUA s'hi ha aliat en el front comú contra el gihadisme i les considera clau per mantenir neta la zona fronterera.

Els Estats Units han estat recelosos fins ara per establir aquestes anomenades zones segures sota l'empara de les seves forces i les dels seus aliats, però l'avanç de l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq l’ha portat a canviar una mica aquesta posició. La zona de seguretat pensada per al sud de Turquia no serà d'exclusió aèria, segons la idea que actualment estudien els diferents implicats, almenys de forma oficial.

Más información
Turquia bombardeja el PKK a l’Iraq i torna a atacar l’Estat Islàmic
Turquia entra de ple en la guerra contra l’Estat Islàmic a Síria
L’atemptat a Turquia qüestiona el Govern davant l’auge del gihadisme

Aquesta nova àrea lliure de l'EI seria en canvi una versió light de la zona tap proposada des de principi d'any pels turcs, que inclouria tota l'àrea fronterera. Si bé Washington no vol parlar de dimensions, fonts de seguretat citades per la premsa turca argumenten que tindrà una extensió d'entre 90 i 100 quilòmetres, la distància entre les localitats sirianes d'Azaz i Jarabulus, entre les quals s'estén el territori del califat que fa frontera amb Turquia.

L'àrea sembla que pot ocupar fins a 40 quilòmetres de Síria i que estarà controlada, des de territori turc, per les forces aèries i l'artilleria de Turquia, amb el concurs de l'aviació de la coalició. El primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, ha deixat clar que el seu país no entrarà en territori sirià, però va avisar que les operacions contra l'EI “continuaran fins que es retiri de la frontera”.

També hi ha hagut ajustos d'estratègia a Turquia. Després de mesos d'insistència des de Washington, el Govern d'Ankara va anunciar la setmana passada l'obertura de les bases aèries turques a l'aviació dels Estats Units en la seva ofensiva contra l'EI.

A l'Executiu islamista moderat de Turquia no li va quedar més remei que unir-se a la coalició antigihadista després que un atemptat matés 32 persones dilluns passat a la localitat turca de Suruç i que, tres dies més tard, milicians de l'EI obrissin foc contra un lloc militar fronterer turc.

A canvi, Turquia ha arrencat als Estats Units la concessió de la seva cooperació per a la creació d'aquella zona lliure de l'EI. L'objectiu d'aquesta iniciativa turca és oferir una zona segura al capdavant de la Conquesta, una aliança creada l'abril passat sota el patrocini de Turquia, l’Aràbia Saudita i Qatar, en què participen rebels moderats de l'antic Exèrcit Sirià Lliure, però la força de combat més important de la qual són els batallons islamistes radicals d'Ahrar aix-Xam, Iaix a l'Islam i el Front al-Nusra (filial d'Al-Qaida a Síria). Si bé en fundar-se, l'aliança va aconseguir arrabassar al règim grans porcions de terreny a la província d'Idlib, després es va veure confrontada en el seu flanc oriental per l'EI, obstinat a prendre el pas fronterercrucial cap a Turquia de Bab al-Salam.

Si es forma aquesta zona lliure, el Front de la Conquesta podrà disposar d’una rereguarda segura en què no témer els atacs de l'Estat Islàmic, cosa que li permetrà dirigir els seus esforços contra el règim sirià. A més, aquesta zona serviria per taponar una eventual expansió kurda al llarg de la frontera.

Atacs contra el PKK

Mentrestant, el conflicte empitjora a Turquia. Les forces aèries del país van bombardejar per tercer dia consecutiu les posicions del grup armat Partit dels Treballadors del Kurdistan i això va provocar la pèrdua de comunicació amb una cinquantena de persones, segons l'agència DIHA.

La milícia kurda, que lluita a Síria contra l'EI –les Unitats de Protecció Popular (YPG)– també van denunciar haver sofert atacs. Si aquests es confirmen com a intencionats i no com un error de càlcul, seria un altre canvi d’opinió per la part turca, que fins ara no havia posat el focus en la seva direcció.

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_