Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya recupera relacions amb les Balears amb l’arribada de l’esquerra

Les dues comunitats potenciaran el món cultural comú al mercat global

Entre les Balears i Catalunya, segons Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat, hi ha hagut “massa portes tancades” en els últims temps, coincidint amb l'etapa del Govern balear del PP de José Ramón Bauzá (2011-2015). El polític català ha viatjat avui a Palma per fer una sessió de treball amb els nous governants de l'esquerra illenca, PSOE-Més, que compten amb el suport exterior de Podem. En una cita bilateral i després d'una roda de premsa amb dos consellers balears, Marc Pons, de Presidència, i Esperança Camps, de Cultura, Mascarell va voler fer un gest polític i simbòlic, de sintonia i retrobament en l'àmbit d'una possible cooperació cultural.

Mascarell, polític i intel·lectual català, que va passar de ser una de les figures institucionals del PSC a col·laborar amb el projecte d'Artur Mas de CDC, des de la seu del Govern de les Balears, va voler evidenciar que algunes coses han canviat políticament i que els dos governs restabliran relacions de col·laboració cultural i construiran “ponts”.

El motiu de l'acostament és fer créixer el mercat cultural comú de Catalunya i les Balears de manera transversal i potenciar els autors, grups i produccions balears al mercat global. “Sumant som més i som més forts” per a la projecció cultural, va ressaltar el conseller català.

"S'han obert moltes portes", va sintetitzar Mascarell quan va celebrar que les Balears entrin una altra vegada a l'Institut Ramon Llull, la plataforma de difusió de la llengua i cultures catalanes, impulsada el 2002 per la Generalitat de Jordi Pujol i el primer Executiu de l'esquerra de les Balears, amb Francesc Antich del PSOE al capdavant. El 2012 l'aleshores president de les Balears, José Ramón Bauzá, va decidir per raons polítiques i de gir cultural la ruptura amb l'Institut Ramon Llull i va adduir qüestions econòmiques per sortir de l'entitat cultural.

Mascarell va parlar de "la cultura de les illes" i en paral·lel de "la cultura del nostre país". El nou Govern balear de Francina Armengol va anunciar que es reintegrarà al Llull, va eliminar la normativa del PP que diluïa el pes del català a les escoles en el trilingüisme (castellà, anglès i català) i reintroduirà l'obligació de conèixer el català per participar en les oposicions de funcionari. El PP va deixar aquest requisit en un mèrit puntuable. A més, l'esquerra balear va anul·lar la llei de símbols que va vetar l'ús de banderes i llaços amb les quatre barres catalanes a les escoles per reivindicar la identitat i la defensa de la llengua autòctona i, especialment, expressar la protesta contra la retallada en la normalització lingüística aplicada pel PP. L'esquerra vol recuperar, a més, les emissions a les Balears dels canals de televisió en català 3/24 i Canal 33, que es van perdre en una reforma de freqüències de TDT mesos enrere.

A més, Catalunya i les Balears volen restablir "vincles forts" culturals mitjançant un conveni de col·laboració, que probablement se signaria al setembre, en època preelectoral a Catalunya. Abans de l'acord formal, s'haurà de trobar "l'arquitectura institucional" per refer l'estructura actual de l'Institut Llull, "reprendre la relació entre les dues administracions i acostar posicions en matèria cultural", segons el comunicat oficial del Govern balear.