Selecciona Edició
Connecta’t

Mas intenta apuntalar la secessió amb el seu pla d’agència tributària

L'organisme de recaptació, basat en els d’Austràlia i Suècia, prioritzarà la cooperació per sobre del control

Artur Mas i els seus assessors amb l'informe sobre el nou model tributari.
Artur Mas i els seus assessors amb l'informe sobre el nou model tributari.

Artur Mas i l'independentisme català s'han llançat, a dos mesos per a les eleccions del 27-S, a intentar donar versemblança al projecte secessionista. La Generalitat va fer ahir un pas en aquest sentit presentant el model d'hisenda que regiria en una hipotètica Catalunya independent. Elaborat per acadèmics i consultors, el pla de Mas és basar la recaptació d'impostos en un model de “cooperació amb el contribuent” més que en mesures coercitives. L'objectiu és emular el model d'agència tributària “suec i australià”, va dir el president. Per al Govern central és “un pas més cap enlloc”.

L'agència tributària que està dissenyant la Generalitat no consta encara en cap acord de govern, per evitar la immediata impugnació que presentaria l'Executiu central. El Tribunal Constitucional ja va paralitzar al juny la part de la Llei de Mesures Fiscals que donava cobertura a l'impuls de l’organisme. Amb tot, la Generalitat ha continuat endavant argumentant que la suspensió de l'alt tribunal va arribar quan la feina ja estava feta.

El model d'agència tributària que proposa Mes té nombroses llacunes, però és concret en alguns àmbits per reforçar la idea que Catalunya estaria preparada per recaptar els seus propis impostos des del primer moment de la independència. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va ser clar sobre aquest tema: “Després d'aquests treballs estem molt més ben preparats pel que ha d'esdevenir”.

El director del programa per a la definició del model tributari català, Joan Iglesias, va explicar aquest dilluns que els experts recomanen al Govern català la creació d'un servei de gestió d'ingressos format per quatre organismes, entre els quals una Agència Catalana de Comerç Exterior i Duanes. Per definir el model s'han encarregat deu estudis a escoles de negocis, experts i consultores privades. La Generalitat no va informar del cost d'aquests informes.

Malgrat l'actual nivell de frau, el model que impulsa la Generalitat pretén convèncer el ciutadà de la bondat de pagar impostos sense necessitat de basar-se en mesures de control o repressives. Segons Joan Iglesias, l'actual model de relació entre els contribuents i l'Agència Tributària Espanyola és de “confrontació i litigiositat”, i s’ha de canviar per un inspirat en el que funciona a “Austràlia o Suècia”.

Incomplir la llei

De moment la Generalitat no ha entrat a definir com seria el nivell de càrrega impositiva. Si ho fes, seria difícil compatibilitzar el que defensa Convergència Democràtica amb les propostes d'ERC.

L'actual Agència Tributària de Catalunya, que gestiona només els tributs propis de la Generalitat, compta amb 325 funcionaris (en seran 368 a final d'any). La Generalitat no va aclarir ni el termini que es fixa per desplegar tot el potencial del nou organisme ni com funcionaria exactament. El president Mes es va limitar a argumentar que l'òrgan és necessari. “Sense hisenda pròpia no hi ha autogovern de debò i sense autogovern no hi ha projecte propi”, va dir. Amb tot, va insistir que “caldrà veure quins suports té aquest projecte a les urnes” al setembre. Per la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, el pla de la Generalitat és només “un pas més cap enlloc”. L'Executiu no impugnarà res mentre el projecte no estigui aprovat.

Caldrà veure si la Generalitat està disposada a saltar-se la llei. El president d'ERC, Oriol Junqueras, es va referir a l'aspecte legal en una entrevista a RNE. “Nosaltres aplicarem el principi democràtic per definir i redefinir el marc legal. Els marcs legals es redefineixen constantment”, va dir. Va voler justificar-ho acusant el Govern de fer el mateix: “Espanya té el rècord d'expedients oberts per no complir directives europees”, va assegurar.

CDC i Esquerra destitueixen el director de Catalunya Ràdio

Fèlix Riera, militant d’Unió Democràtica, serà rellevat avui com a director de Catalunya Ràdio, l'emissora de la Generalitat, amb els vots de Convergència i Esquerra Republicana. El Consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es va reunir ahir per votar la destitució, però es va produir un empat a tres i no es van aconseguir els dos terços requerits. Avui es tornarà a repetir la votació i s'imposarà el vot de qualitat del president, Brauli Duart, nomenat a proposta de Convergència.

L'argument oficial per destituir Riera és que s'està produint un “canvi del model organitzatiu” en els mitjans de comunicació de la Generalitat. La realitat és que Riera (Barcelona, 1964) és víctima de la ruptura de la federació Convergència i Unió. El director de Catalunya Ràdio havia estat membre del comitè de Govern del partit de Josep Antoni Duran Lleida fins al seu nomenament i era l'únic càrrec de pes de la línia oficial no independentista del partit, que s'havia negat a deixar el càrrec.

La destitució de Riera, que no anirà acompanyada del nomenament d'un substitut, prospera després que CDC i Esquerra cobrissin la setmana passada una vacant al consell des de feia dos anys amb la periodista Rita Marzoa. Així s'asseguren el control de l'organisme que tutela la televisió i la ràdio públiques catalanes en un moment polític d'especial transcendència.