Selecciona Edició
Connecta’t

Missatge a Catalunya

La moderació d'Urkullu, la millor alternativa al rupturisme de Mas

De l'evolució del nacionalisme basc en els últims tres lustres se'n dedueixen dues conseqüències que poden ser d'utilitat per al nacionalisme català: que en política res és irreversible, i que en un context nacionalista, la moderació acaba donant vots a qui la practica. L'últim Euskobaròmetre reflecteix el retrocés de l'independentisme basc, especialment entre els electors del PNB: senten “grans desitjos d'independència” el 30% dels bascos, set punts menys que fa dos anys; i no superen el 27% entre els votants del partit d'Urkullu. Al començament del 2001, la radicalització sobiranista d'Ibarretxe es va traslladar als seus votants, el 53% dels quals es definien com a independentistes; però en el conjunt de la població el percentatge amb prou feines va variar, mantenint-se entorn del 33%.

La política de moderació d'Urkullu (i altres nacionalistes, com el finat alcalde de Bilbao, Iñaki Azkuna) ha portat al PNB a aconseguir en les eleccions de maig els millors resultats i l'acumulació més gran de poder institucional de la seva història. Això és en part conseqüència de la seva política d'aliances, preferentment orientada cap als socialistes; però també de la valoració positiva d'Urkullu i el seu govern que recull l'estudi. I sobretot, de la seva aposta per canalitzar el sentiment nacionalista cap a la millora de l'autogovern (reforma de l'Estatut) i no cap a experiments radicals com el fracassat d'Ibarretxe o l'actual d'Artur Mas.

La situació catalana ha actuat com a factor dissuasiu de recaigudes en sobiranismes i aliances frontistes (amb EHBildu), malgrat que el PNB no ha renunciat, en el terreny ideològic, a la identificació de la singularitat basca amb el dret a decidir. Però aquest principi ideològic no es trasllada tal qual a la política pràctica, sinó que se supedita a valors com el respecte de la pluralitat, el consens transversal i l'acatament de la legalitat.

El sondeig de Metroscopia que avui publica EL PAÍS torna a constatar una de les característiques més cridaneres de l'actual procés català: l'escepticisme sobre el seu desenllaç en aquells que li donen suport. L'objectiu independentista el veu possible el 32% dels consultats, i poc probable el 63%. Alhora, el 60% considera que ja és massa tard per intentar un acord que eviti una ruptura que el 39% considera dolenta per al seu país.

La distància (i la seva repetició en successius sondejos) és massa gran per atribuir-la a circumstàncies conjunturals. Per contra, pot ser indicativa de la contradicció entre el que diuen en públic els impulsors del procés i el seu convenciment íntim que s'han ficat en un atzucac; i que, com ja defensa un sector del moderantisme catalanista, és fals que no hi hagi sortides intermèdies entre la independència i l'statu quo. Per contra, les enquestes (i el resultat de la consulta del 9-N, amb els seus quatre milions d'abstencionistes), alerten d'una demanda d'opcions –federalisme, autonomia reforçada– capaces de conformar una majoria alternativa a la dels rupturistes. És a dir, una sortida pactada en el marc de la legalitat i que no dugui Catalunya fora de la Unió Europea.