Selecciona Edició
Connecta’t

El cava busca el mercat jove

Els productors assagen tècniques per arribar als consumidors de menys de 40 anys

Dues noies, al Festival Cava Nit, a la Barceloneta.
Dues noies, al Festival Cava Nit, a la Barceloneta.

“Veiem que la cervesa patrocina molts actes per a joves. En terrasses, hotels i festivals. Al cava li falta això”. L'opinió de Toni de la Rosa Torelló, director comercial de les caves Torelló, resumeix el sentiment de bona part dels productors de cava. El sector veu en el públic jove una assignatura pendent. Malgrat la falta d'estadístiques, els cavistes no ho dubten gens: cal seduir els menors de 40 anys. Per aconseguir-ho, assagen tècniques de màrqueting i ofereixen productes adaptats al paladar d'aquest públic, més dolços.

Quin és l'origen de l'origen d'aquest allunyament? Els representants del sector apunten a la imatge del cava com a beguda cerimonial. “Ve de quan les coronacions del rei de França les feien a Reims, a la Xampanya”, explica Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava. En aquests últims anys, el sector ha intentat allunyar-se d'aquesta imatge. No obstant això, les empreses l'han continuat promocionant “en les campanyes de Nadal", afegeix Bonet. “En conjunt tots ens hem cregut que el cava era un producte elitista, glamurós”, precisa Pere Guilera, president de Pimecava, patronal de les petites caves.

Fins aquí el diagnòstic del problema. Les propostes abasten molts àmbits. De la Rosa, també president de la Confraria del Cava, explica que l'organització ha encarregat un estudi a la Universitat Rovira i Virgili per conèixer “quins són les afinitats dels joves”. El Consell Regulador del Cava, per la seva banda, va organitzar el Festival Cava Night. En la trobada, celebrada el juny passat al Moll de la Barceloneta, va oferir còctels amb cava a 250 joves. L'objectiu era “demostrar que és un producte que es pot prendre a la nit”, explica Bonet. A la trobada hi van assistir, a més, bloguers i prescriptors de les xarxes socials per difondre l'esdeveniment entre el públic jove.

Per José Luís Nueno, professor de l'IESE, es pot aprendre del lambrusco i el prosecco, espumosos italians amb els quals el cava català competeix a l'exterior. Perquè la seva comercialització facilita que els joves, acostumats a begudes amb bombolles com la coca-cola, beguin cava. I també perquè “el lambrusco ha estat impulsat als restaurants” italians a l'estranger. Maria del Mar Torres, gerent de la patronal Institut del Cava, apunta que els cellers han de seguir aquesta tendència i pujar al “boom internacional de la gastronomia espanyola”, als establiments oberts fora d'Espanya. El sector va vendre el 64% de la seva producció a l'estranger l'any passat.

Nueno aconsella més presència del cava als grans esdeveniments, seguint l'exemple de cerveseres com Damm. Les empreses han fet passos en aquest àmbit. Joan Juvé, president de Juvé i Camps, explica que el seu celler participa en “activitats culturals i festivals” com les de Jardins de Pedralbes. Guillem Grael, director de màrqueting de Codorniu, assegura que l'empresa s'ha esforçat perquè alguns dels seus productes “estiguin disponibles als locals de moda”. Així mateix, aquesta casa i Freixenet, l'altra gran empresa del sector, patrocinen esdeveniments com la passarel·la 080.

Les principals firmes han actualitzat la presentació d'alguns dels seus productes. En alguns casos, com Torelló i Codorniu, els cellers ha recorregut als serveis dels dissenyadors Custo i Mariscal per decorar les seves ampolles. Oscar Puig, director de màrqueting de Freixenet, recorda que la seva companyia comercialitza ampolles que es poden beure directament sense copa.