Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Repolititzem el 27-S

Seria millor i més raonable seguir bastint ponts entre els qui poden ser aliats per a moltes coses a partir del 28-S

Probablement algú pensarà que estic fora de seny quan parlo de repolititzar una cosa tan genuïnament política com són unes eleccions. Però al que em refereixo és a intentar evitar que, amb el joc de la dimensió plebiscitària, quedin difuminats aspectes clau del debat de fons que tota elecció planteja: Qui guanya i qui perd, com es distribueixen costos i beneficis? Aparentment, l'opció del Junts pel Sí ho té clar: tots els catalans guanyen amb el triomf d'aquesta opció, tots són beneficis per als d'aquí. Els únics que perden són els de fora. Els costos els traslladem a ells. Sóc conscient que simplifico, però la veritat és que, fins ara, tinc motius per fer-ho. Hi contribueix la dinàmica unitària que presideix la construcció de la candidatura esmentada, que comporta sempre la temptació de llançar a les tenebres de l'oprobi els qui, per diferents raons no forçosament vinculades amb el moll de l'assumpte, prefereixen més pluralitat i menys unanimisme.

No hem d'oblidar que el nivell de qualitat d'una democràcia no es mesura, com molts creuen, pel consens que s'és capaç d'acumular entorn de les decisions a prendre, sinó justament pel grau de dissensió que el sistema pot acollir sense que entrin en crisi els seus canals de connexió i diàleg. Ens queixem, amb tota raó, del quietisme paralitzador de Rajoy i els seus acòlits, que s'abracen a la bandera i a la concepció unitarista i homogènia d'Espanya per qualificar d'antidemòcrates els qui simplement hi discrepen. Però, per això mateix, hem de convenir que no sembla raonable situar en un mateix pla i catalogar com a idèntics els qui no volen canviar ni una coma de l'statu quo actual, que esperen el fet que pugui modificar-se la Constitució per parlar de si Catalunya és un subjecte polític amb capacitat per decidir, i que, sense definir-se com a independentistes, reconeixen que els catalans tenen tot el dret del món per decidir, sense demores ni condicionants, si volen o no seguir vinculats a l'Estat espanyol. Pot aquesta pluralitat de posicions convertir-se en un joc d'amb mi o contra mi?

Són eleccions plebiscitàries per “construir la casa”, que diria Rull, però que, seguint el símil, ja s’està avançant en com serà “la decoració”

Com a estratègia electoral pot valer, i hauria estat més convincent encara si s'hagués construït una candidatura estrictament civil o ciutadana, sense quotes ni percentatges a distribuir entre partits. Però, ara som en una llista híbrida, amb quotes de partit, amb fulls de ruta (escrits o no) que preveuen qui serà president i com es repartiran les conselleries. Són eleccions plebiscitàries per “construir la casa”, que diria Rull, però que, seguint el símil, ja s'està avançant en com serà “la decoració”. I que, a més, avança temes o qüestions de programa que han estat negades sistemàticament per la força política que reclama seguir posseint la presidència i mantenir l'hegemonia política.

Si un recorda el que va ocórrer al País Basc a les eleccions del 2001 que va enfrontar constitucionalistes (PP-PSOE, Mayor Oreja-Redondo Terreros) contra nacionalistes (PNB-EA, Ibarretxe), i el grau de crispació al qual es va arribar en aquella voràgine frontista, seria millor i més raonable seguir bastint ponts entre els qui poden ser aliats per a moltes coses el 28-S. Per exemple, evitant que la manifestació de la Diada a la Meridiana es converteixi en un espai només per a independentistes convençuts i no apte per als qui encara no ho estan. Per exemple, no situant qui no dóna suport a la candidatura de Romeva-Mas en una posició de dubtosa honorabilitat patriota. Per exemple, acceptant que pugui parlar-se de qui és qui a cada candidatura i quins són els seus actius i els seus passius per la seva trajectòria i per les decisions preses. Al final, la lògica de la polarització total comporta tractar d'esborrar els matisos, silenciar la gestió realitzada en el passat i minimitzar les diferències internes sotmetent-les al valor suprem de la unitat enfront de l'enemic. Independència versus Rajoy: aquest és l'esquema que permet la mobilització més nombrosa i la dinàmica més efectiva d'acumulació de forces. Però és també una opció perillosa si al final acabes necessitant els matisos i els “aliats però diferents” que has menyspreat i situat en una posició insostenible. Ampliem espais, acceptem matisos, discutim decisions passades, presents i futures, mantinguem ponts…, fem política per poder construir junts un nou país. Repolititzem les eleccions.

Joan Subirats és catedràtic de Ciència Política de la UAB