Selecciona Edició
Connecta’t

Formentera sospesa limitar l’entrada de turistes

La població de l'illa balear es multiplica per quatre durant l'estiu. Els polítics planegen imposar algun tipus de taxa dissuasiva

Turistes a la platja des Pujols, a l'illa de Formentera.
Turistes a la platja des Pujols, a l'illa de Formentera.

La població de l'illa de Formentera es multiplica per quatre durant l'estiu. L'arribada massiva de turistes, que inunda l'illa de cotxes i embarcacions, preocupa els polítics locals, que planegen imposar algun tipus de taxa dissuasiva per a l'entrada i desembarcament de vehicles a motor. Els experts sostenen que s'hauria de vincular l'arribada de visitants a la capacitat de les infraestructures d'aquesta illa balear.

“Formentera conrea la llavor del perill, l'illa pot morir víctima del seu èxit per la massificació de turistes”. Parla un resident i analista veterà: Ramon Laffargue, expert en Antropologia Social, col·laborador de la Unesco i expert en àmbits insulars. La població local (12.000 habitants) es multiplica per tres i fins i tot per quatre amb els estiuejants Alguns dies roden 20.000 vehicles i centenars de barques naveguen i ancoren al voltant dels 69 quilòmetres de costa. “Molta gent i molt soroll. El que passa es veia a venir: el territori és molt escàs i els recursos no poden donar més de si a l'estiu”, agrega Laffargue, que des de 1959 freqüenta Formentera. “Veig molt complicat que es pugui mitigar la situació”. Creu que s'hauria de regular l'arribada de visitants, que l'oferta s'ajusti a la capacitat de les infraestructures.

“Tots els de Formentera vivim, treballem i depenem del turisme. Tothom, en tres mesos, ingressa per a tot l'any”, diu en Víctor, propietari d'Es ministre, un xiringuito de la platja d'Illetes. No veu massificació ni necessitat de límits. “Podríem tancar”, anota. “Tinc una golondrina d'excursions, vaig fer el camí per al negoci, vaig comprar terrenys i vaig adequar dos aparcaments”. Els pàrquing a les platges del parc natural són de pagament per frenar allaus.

A l'illa escasseja l'aigua potable, tot el cabal de les xarxes és artificial, dessalat. Els pous estan salinitzats. Diversos hotels tenen la seva pròpia potabilitzadora i per l'illa no paren de circular camions cisterna. La depuradora d'aigües residuals té una capacitat per 14.000 usuaris simultanis. Les escombraries es traslladen a Eivissa. L'electricitat entra per dos cables submarins, però per la demanda estival han de funcionar grups electrogens que buiden dos tancs de combustible al dia, que arriben per via marítima.

L'ancoratge sense control de grans navilis i de centenars i centenars de vaixells davant els arenals quilomètrics amenacen els prats de posidònia. Són patrimoni de la Humanitat, donen oxigen al mar i alimenten les platges. Hi ha boies fixes, de pagament, al parc natural i la seva reserva marina. En dues ocasions en els dos últims estius amb el tragí de l'ancoratge de vaixells es va trencar el cable submarí de les connexions telefòniques i va caure Internet.

Els polítics locals volen posar algun tipus de limitació. Sospesen crear una taxa dissuasiva per a l'entrada i desembarcament de vehicles de motor. Una majoria de turistes no té la sensació de col·lapse que molts residents i visitants senten. Per a la taxa als cotxes farà falta una legislació específica, opina des de l'esquerra Jaume Ferrer, president del Consell, que busca “un model d'illa sostenible i de futur”.

La fi de l'últim paradís

“Per mi avui ja no existeix l'últim paradís”, opina Silvia Tur Ribas, diputada per Formentera al Parlament de Balears, de grup Gent per Formentera. Ella és partidària d'afrontar ja el debat sobre la “capacitat de càrrega”, l'“estrès” sobre el territori suportable i “l'espai mínim” per als banyistes  i visitants. L'objectiu és “poder tenir percepció de qualitat i benestar”.

La política d'esquerres Silvia Tur Ribas veu a més, amb el boom actual, una “descapitalització cultural, patrimonial i econòmica”. Els universitaris que van deixar l'illa als 70 no van retornar. “Ara, només 15 joves a l'any van a la universitat”, diu Tur Ribas. Els joves pateixen, a més, la bombolla inversora d'italians que copen cases i comerços. La perla de Balears, amb la seva estirada turística i la seva fama, viu una onada migratòria. Tur Ribas recorda que en els últims deu anys ha passat de 7.500 a 12.300 empadronats.

“El PP va ser el primer a proposar una taxa als vehicles, el 2012”, apunta José Manuel Alcaraz, líder local dels populars. “Preocupa la massificació d'ara, la situació se'ns ha escapat de les mans”. Alcaraz acusa “l'esquerra de no controlar” l'oferta turística il·legal i l'urbanisme. “És laxa, de cacic i fa favors a tothom: així va aconseguir la majoria absoluta”.

El Carib que no és

La més petita de les Balears és una destinació-icona triomfadora, una versió propera del Carib, amb platges blanques d'aigües clares, imatges sensuals. Aquesta imatge ha estat multiplicada en anuncis que s'eganxen, videoclips i pel·lícules. Formentera és un laboratori. El professor de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Oriol Nel·lo, va traçar una radiografia enciclopèdica dels seus problemes el 2013, amb experts i estudiants. La diputada Silvia Tur reconeix que “l'illa és fràgil per estar sotmesa a una activitat turística intensiva” i dubta: “L'eterna pregunta és reduïm la marxa i deixem de regular totes les places no regulades?”.

Hi ha comptabilitzades 8.000 places turístiques legals en oferta i se suposa que dues vegades més de reals, paral·leles, en bona part d'economia subterrània. Tur suposa que a l'estiu “la petjada” residencial i de població es multiplica per tres i per quatre. El ple genera un lloguer caríssim. Hi ha treballadors temporals que no poden afrontar el pagament ni els 400 euros d'un llit en estat precari. Molts empleats pernocten a Eivissa, van i vénen.

Entre els ports d'Eivissa i Formentera hi ha 12 milles, mitja hora de travessia ràpida. Un milió de passatgers viatja a l'any per mar entre les dues illes. En temporada alta cada mitja hora salpa un ferri que desembarca centenars de cotxes i camions. A Formentera acudeixen golondrines d'excursió i els anomenats party-boats, iots discoteca de grups amb tots els excessos. Allà ara prohibits.

“Formentera viu un estat de saturació, amb problemes d'aigües potable i de depuració comparables als d'Eivissa, però amb conscients del regs de l'abisme, del col·lapse”, subratlla la líder ecologista Neus Prats, del GEN (Grup d'Estudis de la Naturalesa). “S'ha de parar el desenvolupisme, les segones residències. Les autoritats de Formentera actuen amb consciència però les d'Eivissa semblen kamikazes, servils amb els cacics locals”. La proteccionista Neus Prats veu “la dependència del turisme brutal i dramàtica”. Des del PP, José Manuel Alcaraz, creu que “cal actuar de forma conjunta per recuperar l'equilibri, sense demagògia”.