Selecciona Edició
Connecta’t

La banca accelera els lloguers per desnonats i col·loca 4.200 pisos

Fins al desembre passat, només es van adjudicar uns 1.800 pisos

Bloc de cases socials a Carabanchel, que va pertànyer a l'Ajuntament de Madrid.  SAMUEL SÁNCHEZ
Bloc de cases socials a Carabanchel, que va pertànyer a l'Ajuntament de Madrid. / SAMUEL SÁNCHEZ

El Govern va obligar la banca el 2013 a crear un fons social d'habitatges amb lloguers barats per a les famílies víctimes dels desnonaments. El primer any es van signar 695 contractes i la xifra va arribar a 1.767 el següent. Però l'activitat s'ha accelerat el 2015 i ja s'han col·locat 4.215 pisos llogats fins al juny, segons dades de les entitats, amb què es cobreix el 71,5% de l'aportació al fons (5.891 pisos).

La banca ho atribueix a la flexibilització de les condicions per accedir a aquestes cases. Altres fonts afegeixen que l'ascens de partits d'esquerres també ha propiciat l'enlairament del fons.

Dos anys i mig després de la seva creació, la banca ha llogat almenys 4.215 cases del Fons Social d'Habitatges, segons dades proporcionades per les entitats financeres. Aquesta quantitat d'adjudicacions significa que s'ha cobert el 71,5% de l'aportació inicial de 5.891 habitatges i un salt respecte al tancament de 2014, quan el Ministeri d'Economia comptabilitzava 1.767 contractes.

El Fons Social d'Habitatges (FSV) es va crear el gener de 2013 arran de la llei per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, que instava el Govern a impulsar aquesta borsa de cases per a famílies que haguessin estat desnonades. Es tractava d'un fons de fons, de manera que les entitats posaven a la disposició dels clients 5.891 habitatges la gestió dels quals assumien directament.

Algunes fonts creuen que ha estat clau l'ascens de partits d'esquerres per a la millora del fons

Els resultats del primer any van ser minsos: només es van formalitzar 695 contractes a pesar que va haver-hi 67.189 desnonaments, segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tampoc l'any passat el FVS va guanyar-hi massa, ja que es van tancar 1.767 contractes.

La banca per fi ha donat impuls al fons aquest any. Aquest diari ha preguntat a les 27 entitats participants quants habitatges han llogat. D'aquestes, 19 han contestat; entre elles, les deu primeres, que van aportar 5.131 habitatges, el 86% del fons. Segons aquestes entitats, fins ara han llogat 4.195 cases. Les últimes dades que maneja el Ministeri d'Economia n'indiquen unes 3.000, encara que corresponen al primer trimestre.

Canvi de condicions

No obstant això, el grau de compliment va per barris. Gairebé la meitat de les cases arrendades corresponen a CaixaBank, que ha duplicat l'aportació inicial en llogar 2.189 habitatges, enfront de les 1.085 compromeses al començament. També Banc Sabadell ha ampliat el seu contingent inicial de 260 a 400 cases per “adequar-ho a la quota de mercat”, segons fonts de l'entitat. A l'altre extrem hi ha el Banc Popular i Unicaja i CEISS, que no arriben ni al 10% del compromès. Les entitats que més habitatges buits tenen en cartera sostenen que amb prou feines els han arribat sol·licituds. El Popular, per exemple, assegura que no efectua desnonaments forçosos.

Davant els discrets resultats del fons, la comissió de seguiment va decidir modificar el conveni. Abans, per exemple, el beneficiari havia d'haver estat desnonat. Ara poden incorporar-se al fons cases procedents de dacions en pagament, de manera que els residents poden seguir vivint-hi pagant un lloguer social, d'entre 150 i 400 euros. A més, es va obrir el fons a persones en risc d'exclusió previ informe dels Serveis Socials.

Poden incorporar-se al fons cases procedents de dacions en pagament, pagant un lloguer  d'entre 150 i 400 euros

“Aquesta mesura va ser molt interessant, ja que suposava que un afectat ja no ha d'abandonar el seu immoble per accedir al fons”, explica Luis Barriga, de l'Associació Estatal de Directors i Gerents Socials.

Les restriccions del FSV van fer, de fet, que diverses entitats preferissin oferir lloguers socials que no han passat al fons. Bankia, que ha llogat un terç del miler de cases que va posar en el fons, afirma que ha signat 885 arrendaments a preus assequibles, i el Santander, que n'ha arrendat una mica més de la meitat, té 258 contractes socials signats.

 Habitatges problemàtics

 El directiu d'un banc que no ha arrendat cap dels pisos del fons, que demana no ser citat, explica que a les seves oficines van arribar dues sol·licituds que no van poder ser tramitades per no complir els requisits. “Si el fons no ha funcionat com hauria de fer-ho ha estat per culpa de tots. Alguns bancs van aportar productes d'una qualitat ínfima que havien de ser rehabilitats. I qui assumeix el cost de la reforma? I l'Administració tampoc ha sabut mobilitzar els habitatges”, explica el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo.

Un altre factor és la ubicació de l'habitatge, ja que fonts del sector bancari adverteixen que algunes cases estan mal localitzades. “Han d'estar a zones amb una demanda acreditada i amb cèdula d'habitabilitat”, diu Carme Trilla, exsecretària d'Habitatge de la Generalitat i presidenta de la gestora de les entitats socials catalanes. Trilla assegura que les mesures subjectes a una “certa voluntarietat” de la banca només funcionen depenent del compromís de les entitats i del contacte que tinguin amb els serveis socials dels municipis. “No pot ser que hi hagi encara pisos buits i famílies que els necessiten”, rebla.