Selecciona Edició
Connecta’t

Lenny Kravitz il·lumina Sant Adrià

El Hard Rock Rising atreu més de 15.000 persones a la platja d'aquest municipi

Lenny Kravitz, durant la seva actuació al Hard Rock Rising.
Lenny Kravitz, durant la seva actuació al Hard Rock Rising.

Des de fa alguns anys tothom està d'acord en el fet que sobren festivals estiuencs a Catalunya. Tot i aquesta unanimitat els festivals segueixen apareixent i, en alguns casos, amb cartells aclaparadors decidits a trobar el seu espai perquè d'espai, sens dubte, encara en queda. Ho va deixar clar l'últim que s'ha incorporat a la llista, el Hard Rock Rising que ahir a la nit va congregar més de quinze mil persones a la platja del Fòrum, a cavall entre Barcelona i Sant Adrià. Un ampli espai ciutadà sobre la sorra delimitat pel mar a una banda i per l'apocalíptica visió industrial (artísticament il·luminada) a l'altra i, sobretot, amb una gens menyspreable brisa de mar que, a mesura que avançava la nit, suavitzava la xafogor regnant.

El Hard Rock Rising ha arribat directament des del Hyde Park londinenc (on va celebrar la seva última edició) amb l'ànim, segons va explicar el seu director Pino Sagliocco, de quedar-se i augmentar-ne l'oferta en futures edicions, sempre dins d'un cert mainstream electronicorocker. D'entrada, un èxit de la proposta és el descobriment per a molts barcelonins de la platja de Sant Adrià. Un cop solucionats els problemes d'aparcament, impossible a la zona, el recinte va ser summament còmode amb l'accés directe a l'aigua barrat per evitar incidents, amb abundants i variats serveis de restauració, lavabos suficients i grans zones per passejar entre els inevitablement llargs canvis d'escenari.

Com acostuma a succeir en aquests casos, les primeres hores de festival, quan el sol encara castigava amb força, van discórrer amb poc públic. Els madrilenys Vetusta Morla es van defensar bé en un ambient d'indiferència que va canviar radicalment amb l'arribada de la nit. A les 21.50, amb més d'un quart d'hora de retard, Lenny Kravitz primer i Kings of Leon immediatament després van ocupar l'escenari gegantí, gegantí de debò: al seu interior els músics semblaven formigues minúscules en moviment, per sort, nou pantalles de vídeo oferien una magnífica visió de tot el que passava. El públic va abandonar bars i parades de menjar i va ocupar la sorra de la platja on encara hi hauria cabut molta més gent.

Lenny Kravitz amb samarreta de camuflatge, texans tronats i ulleres de sol malgrat la foscor, va endur-se a Sant Adrià una banda superba, inclosa una potent secció de vent i tres coristes que no van parar de ballar, per recuperar un grapat de temes de gran impacte que van provocar immediatament el lliurament total del públic. Cançons com American woman o Are you gonna go my way van sonar potents i van donar motiu al fet que tots els membres de la banda poguessin esplaiar-se a gust.

Després de l'erupció volcànica de Kravitz, Kings of Leon ho van tenir francament difícil per reconquistar al públic. Els de Nashville ho van aconseguir gràcies a la seva contundència instrumental i una barreja de paràmetres rockers que els porta del clàssic meridional a propostes més comercials. Triomf total davant d'una amenaça de tempesta que va contribuir a refrescar una mica més l'ambient.

Després de l'èxit d'aquesta primera nit no és aventurat afirmar que el Hard Rock Rising ha arribat per quedar-se malgrat l'excés d'oferta de festivals estiuencs.